Resultats de la cerca
Es mostren 480 resultats
batlle
Dret administratiu
Dret processal
A Andorra, jutge ordinari de primera instància en les causes civils.
En l’antic ordenament institucional andorrà, n'hi havia un d’elegit pel bisbe d’Urgell i un altre pel copríncep francès Cadascun tenia el seu tribunal, i els demandants podien acudir indistintament a qualsevol d’ells dos Els batlles instruïen els processos delictius i vetllaven per l’execució de les sentències de les jurisdiccions civils, polítiques i criminals Depenien dels veguers i els suplien en cas d’absència En virtut del privilegi atorgat pel bisbe Andreu Capella 1589, els dos batlles eren elegits pels coprínceps entre set candidats setena , un per cada parròquia, presentats pel…
François Martin
Música
Compositor i violoncel·lista francès.
Es desconeixen les dades essencials referents a la seva formació Se sap, però, que el seu protector fou el duc de Gramont A partir de la dècada del 1740 es presentà com a solista i el 1746 ja era instrumentista ordinari de l’Acadèmia Reial de Música a París En la seva producció de música vocal destaquen els motets sobre textos llatins per a diverses combinacions de solistes, cors i orquestra Entre aquests, el seu Cantate Domino 1750 fou molt popular i apreciat La seva aportació més rellevant es troba en el camp de la música simfònica, gran part de la qual s’interpretava als…
Vicente Pérez Martínez
Música
Tractadista i cantant castellà.
Fou admès com a seise al cor de la catedral de Toledo el 1756 El 1770 entrà a la capella reial com a tenor, plaça que ocupà fins a la seva mort Hi excellí com a cantant, professor i intèrpret de cant pla, i també per la seva activitat en els afers de la capella La Biblioteca Nacional de Madrid conserva diversos tractats seus de cant pla, entre els quals destaca el Prontuario del cantollano gregoriano según práctica de la muy santa primada iglesia de Toledo 1789, que aparegué publicat en 1799-1800 Aquesta obra, que tingué una segona edició en 1828-29, és un dels tractats més extensos editats a…
ultrafiltració
Química
Tipus de filtració, complementari de la diàlisi, que hom efectua emprant paper de filtre impregnat amb col·lodió o amb gelatina endurida.
D’aquesta manera, hom arriba a unes mides de porus prou petites per a permetre la separació de substàncies en fase colloidal, la qual cosa és impossible mitjançant papers de filtre ordinari La ultrafiltració, per a progressar a velocitat apreciable, necessita pressió o succió La mida dels porus és condicionada per la concentració de la dissolució emprada per a la impregnació del filtre, la qual cosa permet, aproximadament, de seleccionar la mida de partícula que hom vol separar En biologia s’empren els anomenats filtres de membrana, que solen ésser pellícules molt fines de nitrat…
glaç
Glaç
© C.I.C. Moià
Física
Geologia
Química
Aigua en estat sòlid.
El glaç és incolor, bé que sovint sembla blanc, a causa de les bombolles d’aire incloses, i en grans masses pren un color blavós Hom pot obtenir en el laboratori cinc modificacions cristallines de glaç tanmateix, només n’hi ha una que es doni a la natura, el glaç ordinari , que cristallitza en estructura hexagonal Una propietat important del glaç és que té una densitat 0,917 g/cm 3 inferior a la de l’aigua això fa que el glaç hi suri i que l’aigua augmenti de volum en cristallitzar Hom ha estimat en 22000000 km 3 la quantitat de glaç existent a la Terra, repartits sobretot entre…
Guillem Caçador
Cristianisme
Bisbe de Barcelona (1561-70).
Fill de Joan Caçador Canonista com el seu oncle, el bisbe de l’Alguer, Guillem ocupà diversos càrrecs civils i fou elegit diputat de la generalitat 1563, càrrec que no exercí per la seva assistència al concili de Trento La seva actitud en aquest concili, on tingué com a teòleg Joan Lluís Vileta, fou d’equilibri entre el rigorisme castellà i el curialisme Havent tornat a la diòcesi, de la qual havia estat bisbe coadjutor 1559, procurà l’aplicació del concili renovà la pràctica sinodal, decretà l’erecció del seminari —que no tingué efecte—, reactivà la reforma dels religiosos i publicà el nou…
Francesc Escobar
Literatura catalana
Hel·lenista.
Es doctorà en arts a París 1536 i en medicina a Barcelona, i fou catedràtic de retòrica i de grec de l’Estudi General 1545-58 El 1550 el Consell Ordinari de la ciutat el proposà com a lector perpetu de retòrica i oratòria Li fou concedit un privilegi per a imprimir i fer comentaris als llibres que volgués Renovador dels mètodes d’ensenyament, introduí al pla d’estudis dues obres d’Erasme els Colloquia Barcelona 1557 i De octo orationis partium constructione libellus , sintaxi amb comentaris seus i exemples traduïts al català Barcelona 1557, obres molt reeditades fins al s XVIII…
John Dunstable
Música
Compositor anglès.
Vida No es coneix amb certesa la seva biografia Se suposa que degué servir durant algun temps al duc de Bedford, germà d’Enric V d’Anglaterra, com assenyala la inscripció d’un llibre que va pertànyer al compositor El duc residí a París entre els anys 1422 i 1435, i Dunstable pogué haver estat amb ell durant tot aquest temps, hipòtesi que explica el fet que la major part de les seves obres s’hagin transmès per fonts continentals i no pas per fonts angleses En algun moment tingué relació amb l’abadia benedictina de Saint Alban, al Hertfordshire, ja que els sants als quals dedicà algun dels seus…
sacrilegi
Religió
Dret canònic
Violació, profanació, d’una persona, cosa o lloc sagrats.
Lligat a la mentalitat primitiva regulada pel tabú, i referit de primer al furt d’objectes sagrats d’un santuari, el concepte aviat fou ampliat a tot ultratge contra la divinitat i castigat amb la pena capital com un atemptat contra l’estat i els seus déus Atenes, pena imposada també a la simple impietat la mort de Sòcrates També l’Antic Testament castigava amb la mort el profanador del sàbat La llei d’August decretava l’exili dels sacrílegs amb relació a la religió oficial Pecat contra la virtut de la religió, el dret canònic n'especifica tres variants el personal violació de…
tetraclorur de carboni
Farmàcia
Química
Líquid d’olor semblant a la del cloroform, amb punt d’ebullició 76,7°C, punt de fusió 22,9°C, i pes específic 1,6 g/ml.
Hom l’obté industrialment per l’acció del clor o del clorur de sofre sobre el sulfur de carboni, en presència d’un catalitzador clorur d’antimoni o clorur d’alumini 2Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 2S 2S 2 Cl 2 + CS 2 →CCl 4 + 6S És insoluble en aigua, bon solvent de les matèries grasses és emprat com a solvent i com a producte extintor Es combina amb el triòxid de sofre amb formació de fosgen i de clorur de pirosulfonil 2SO 3 + CCL 4 →COCl 2 + S 2 O 5 Cl 2 dóna una reacció semblant amb els òleums i fins i tot amb l’àcid sulfúric concentrat ordinari, en presència de sílice porosa 2H 2 SO 4…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina