Resultats de la cerca
Es mostren 334 resultats
concili de Trento
Dinovè concili ecumènic, que celebrà 25 sessions durant els anys 1545-47, 1551- 52 i 1562-63, sota els pontificats de Pau III, Juli III i Pius IV.
Hi enviaren com a legats, successivament, els cardenals Del Monte, Cervini i Pole Crescenzi i els bisbes Pighino i Lippomani i els cardenals Gonzaga, Seripando, Hosius, Simonetta, Hohenems, Morone i Navagero En fou secretari Angelo Massarelli, que deixà escrit un important dietari Instat repetidament per Carles V al papa Climent VII, aquest s’obligà a convocar-lo per la pau de Barcelona 1529, alhora que es comprometia a coronar-lo emperador Pau III el convocà a Màntua maig del 1537 i després a Vicenza octubre del 1537, bé que l’escassa presència episcopal i la negativa luterana de participar-…
Els bisbes de Barcelona anteriors al 1300
Art romànic
Pretextat 342-343 És el primer bisbe conegut L’única notícia el presenta assistint al concili de Sàrdica Sofia en l’actualitat, acompanyant Osi de Còrdova, legat papal, per la qüestió de l’arianisme Pacià a 391 Hi ha una nota biogràfica de sant Jeroni molt elogiosa 391, segons la qual Pacià es distingí per la castedat i l’eloqüència, la seva vida i la seva paraula escriví unes obres i morí molt vell S’han conservat tres cartes contra els heretges novacians, una exhortació sobre la penitència i un tractadet sobre el baptisme S’ha perdut l’opuscle El cervolet , amb què intentà vanament oposar-…
Vilamur

Armes dels Vilamur
Llinatge pallarès que senyorejà el vescomtat de Vilamur i segurament prengué el nom del castell homònim.
El primer personatge amb aquest cognom de què hom té notícia és un Ramon Guifré de Vilamur , que apareix actuant el 1067 Cal començar la filiació segura, però, amb el vescomte Pere II de Pallars, que esdevingué vescomte de Vilamur, i amb el seu fill el vescomte Pere III de Vilamur mort vers el 1203 Potser era fill seu —o potser germà— el bisbe Bernat de Vilamur , i el succeí el fill Pere IV de Vilamur mort vers el 1255, el qual fou pare de Bernat de Vilamur , cavaller, fidel del rei Pere II en el setge de Balaguer contra els barons rebels 1280 i a qui el dit rei defensà 1281 dels atacs del…
Sant Silvestre (Vallirana)
Art romànic
Situació Aspecte extern d’aquesta antiquíssima capella ECSA - Rambol La capella de Sant Silvestre és situada a la vall d’Arús, aigua avall de Can Campderròs, a l’esquerra de la riera i prop de Can Bagunyà La pista que hi mena surt del quilòmetre 322,4 de la carretera de València a Barcelona Mapa 36-16420 Situació 31TDF109805 Història L’any 904 la capella de Sant Silvestre va ser donada pel bisbe Teuderic de Barcelona al monestir de Sant Cugat, en el moment en què el prelat donà al cenobi, perquè la restaurés i la posseís, l’església de la Santa Creu, a la vall del castell de…
Sant Pere Sacelades (Tarragona)
Art romànic
L’antiga església de Sant Pere Sacelades, avui desapareguda, s’hauria de situar al turonet de Sant Pere, al nord-oest de la ciutat de Tarragona, prop de la carretera de Lleida Segons J Salvat, hi menava un camí que partia de l’era del Deume vora l’actual avinguda de Catalunya I seguia vers el camí de l’Àngel, al final del qual hi hauria l’esmentada església Una de les primeres mencions documentals d’aquesta església es troba en el testament d’Arnau Ramon, veí de Tarragona, datat el 18 de març de 1287, el qual li féu un llegat de 50 sous per a les obres que s’hi estaven duent a terme “ qui…
Castell de Salou
Art romànic
El lloc de Salou i el seu terme foren concedits l’any 1152 pel príncep de Tarragona, Robert d’Aguiló, amb l’assentiment del comte de Barcelona Ramon Berenguer IV i de l’arquebisbe Bernat Tort, a Pere de Rasura, per tal de repoblar-lo i edificar-hi un castell prop del mar Hom sap que aquesta donació no reeixí, ja que l’any 1194 el rei Alfons I, fill de Ramon Berenguer IV, en recompensa pels serveis prestats pel seu alferes major Ximèn d’Artusella, li atorgà el territori de Salou, amb el port i l’estany de la Pineda Aquesta segona concessió de Salou també restà sense cap efecte, ja que fou…
Castell de Miralles (Santa Maria de Miralles)
Art romànic
Situació Les restes del castell de Miralles són situades en un turó que s’alça al sud de la serra de Queralt, a 662 m d’altitud Des d’aquest punt s’albira exclusivament la part alta de la vall de la riera de Miralles, superfície que corresponia si fa no fa al terme del castell JBM Mapa 35-15391 Situació 31TCG765977 La pista que s’enfila al castell, degudament senyalitzada, arrenca, a mà dreta, del quilòmetre 11,8 de la carretera d’Igualada a Valls, just al davant d’on hi ha el bar El Castell Aquesta pista acaba al pla on s’aixeca l’església, sobre la qual, dalt d’un turó,…
Llibre dels reis francs de Gotmar
Historiografia catalana
Crònica que recull els regnats dels reis francs des de Clodoveu a Lluís IV (481-939).
Desenvolupament enciclopèdic Aquesta crònica o llibre fou regalat com a present l’any 940 per Gotmar II, bisbe de Girona, al príncep cordovès al-Ḥakam, fill i successor d’‘Abd al-Raḥmān III Gotmar havia estat monjo del monestir de Sant Cugat del Vallès i, com a tal, en nom del seu cenobi i del de Ripoll, visità la cort del rei franc Lluís IV d’Ultramar a Breisach el 939 Poc després obtingué el bisbat de Girona Segons Ibn Ḥayyān al-Muqtabis V, Madrid 1979, p 455, el 6 de setembre de 940 encapçalà una ambaixada a Còrdova en nom del comte Sunyer de Barcelona-Girona-Osona, en què obsequià el…
Castell de Puig-alder (les Planes d’Hostoles)
Art romànic
Actualment, aquest castell es troba destruït, i resta gairebé només com a mostra de la seva existència l’ermita de Sant Salvador, relíquia de la capella del castell que surt documentada l’any 1184 Històricament, aquest castell té molta connexió amb el d’Hostoles, que li és proper no és estrany, doncs, que la primera notícia que ens arriba de Puig-alder sigui la que ofereix el testament sacramental del comte Bernat Tallaferro de Besalú, de l’any 1021 El testador deixava ambdós castells, Hostoles i Puig-alder, i d’altres possessions al fill i successor en el comtat, Guillem “ ipsos castellos…
Sant Fructuós (Tarragona)
Art romànic
L’església de Sant Fructuós de Tarragona era situada a la part baixa de la ciutat, prop de l’actual plaça de Corsini i de l’antiga basílica del fòrum municipal romà de la ciutat És esmentada en un document de la darreria del segle XI, donat a conèixer per X Sitjes es tracta d’un testament datat el 4 de desembre de 1091 i atorgat pel sacerdot Guillem Geribert, en el qual hi ha notícia que aquest llegà als cenobis de Sant Pau del Camp de Barcelona i a Sancti Fructuosi Tarraconensi un tonell nou amb el vi que contenia, la venda del qual havia de servir per a les obres que es duien a terme en…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina