Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme de Flaçà, d’una superfície de 6,53 km 2 , s’estén a la riba dreta del Ter, riu que fa de límit septentrional del municipi amb el de Sant Jordi Desvalls El municipi limita a més amb Foixà E i amb la Pera S, municipis ambdós del Baix Empordà al SW limita amb Sant Martí Vell, per les fonts de Moradells i d’Aleu, i a l’W amb Sant Joan de Mollet El terreny és pla excepte a la part oriental, que comprèn uns contraforts de la serra de Vall-lloreda, que arriben fins al Ter Aquesta part és coberta de bosc, no gaire poblat Reguen el terme, a més del Ter, la riera de la…

L’home, des dels temps més remots, s’ha sentit atret per la mel de les abelles i, a imitació de certs animals, se l’ha apropiada directament —normalment, amb destrucció de les colònies— en allò que hom pot anomenar apicultura predatòria L’observació de la vida d’aquests insectes portà a les primeres temptatives d’apicultura primitiva a base de capturar eixams salvatges i de posar-los a l’abast en recipients més o menys adequats Aquesta pràctica en les seves formes més evolucionades ha arribat, a través dels primers pobles civilitzats Mesopotàmia, Egipte, dels grecs i dels romans se'n troba…

Situació Detall de l’excavació, on apareix el basament del suposat absis de la capella del castell Arxiu Gavín Santa Maria és el nom amb què es coneix la capella que hi hagué a l’interior del castell del Far Així doncs, tant la situació com l’itinerari que cal seguir per a arribar-hi són els mateixos que hem descrit per al castell Història És clar que la història de la capella de Santa Maria està directament relacionada amb la del castell Sembla que la primitiva capella devia correspondre a la primera fase d’existència del castell, al segle XI, i que es devia anar transformant, igual que el…

Làpida funerària d’un alt funcionari de Tortosa, 7-1-961 PNTS / JeC A Catalunya, no tots els musulmans emigraren cap a Dār al-Islām després de la conquesta franca Sota l’autoritat dels comtes, comunitats musulmanes es van proveir d’una administració particular, amb consells i jutges, les investidures dels quals no eren reconegudes pels musulmans de l’Àndalus i del Magrib, com ho expressen diverses fatawa o consultes jurídiques Un extret del Kitāb al-ǧihād El llibre de la guerra santa de Yaḥyà fa allusió a aquests musulmans tributaris dels cristians “M’han preguntat sobre certs musulmans que…

Protegeixen del fred, però no pas de la vanitat Més aviat al contrari La bellesa evident, la suau voluptuositat o l’ingràvid volum són algunes de les seves virtuts I també el seu preu elevat, per qui fa de l’abric, de la capa o de l’estola motiu d’ostentació Mouen tota una indústria de comerciants, artesans pelleters i hàbils caçadors, que inicien el procés per les terres boreals d’Amèrica o Sibèria Són les pells fines, la faç luxosa del vestir Milers de pells de guineu àrtica, de marta i de linx boreal passen cada any per les subhastes i acaben esdevenint els colls girats, els…

L’extraordinari creixement de la població mundial durant els dos darrers segles mil milions d’habitants el 1800 més de sis mil milions el 2000 i la revolució econòmica que s’ha produït s’ha multiplicat per 16 el producte interior brut entre el 1900 i el 2000, i en canvi només s’havia multiplicat per 3 entre el 1800 i el 1900 i per 5 entre l’any 1000 i el 1800 no han pogut, tanmateix, modificar el repartiment de la població mundial que s’ha conformat al llarg de la història Les civilitzacions asiàtiques dels cereals de l’arròs i, en segon lloc, del blat són –com es podria dir que ho eren fa…

Llibre de mostres d’indianes, sd MMET / RM El terme indiana designava inicialment un tipus genèric de teixit importat d’Àsia per les companyies anglesa i holandesa de les Índies Orientals, el qual va gaudir de gran acceptació entre els consumidors europeus des del començament del segle XVII Més que per la primera matèria emprada en la seva fabricació —generalment el cotó, però també d’altres fibres vegetals—, les indianes es distingien d’altres tipus de tela per la tècnica usada en l’acabat combinava l’ús de mordents —destinats a garantir una coloració intensa—, el tenyit de la tela per una…

Aqüeducte de les Ferreres, Tarragona, segle I MNAT Un dels trets que reflecteixen més eficaçment la maduresa urbana dels assentaments en general és el desenvolupament de les infraestructures hidràuliques L'organització del proveïment collectiu de l'aigua i la seva evacuació a través d'un sistema de clavegueres és un indici que marca l'adquisició del sentit de ciutat La història de Roma reflecteix puntualment aquest assoliment El pas de nucli de població petit establert sobre el turó del Palatí a una autèntica ciutat al segle VII aC requerí que el primer rei etrusc de Roma, Luci Tarquini Prisc…

Comerç internacional de mercaderies l’any 2006 Els canvis radicals que han experimentat les economies modernes a causa del procés d’obertura a la competència exterior i de liberalització han convertit la dimensió internacional en una qüestió crucial per al desenvolupament econòmic i el benestar a mitjà i llarg termini Les pautes del consum de les famílies han estat absolutament impregnades de la internacionalització, no tan sols pel que fa als productes manufacturats més sofisticats o als béns d’equipament més complexos, sinó també als aliments més senzills que es consumeixen a les llars, que…

Vaixells rovellats varats enmig del desert entre la sorra bruta fotografies que han donat la volta al món en diaris i revistes, expressió del que els països de l’antiga Unió Soviètica van anomenar ‘la tragèdia de l’Aral’ Qualsevol espectador imparcial pot constatar-ho del 1960 al 1990, el nivell del llac, un dels més grans del planeta, va baixar 15 m, la superfície total va disminuir en un terç, i el volum de massa d’aigua esdevingué dues vegades més petit A les fotografies realitzades des del cosmos al final de la dècada dels vuitanta, els contorns de l’Aral es diferenciaven ja…