Resultats de la cerca

Monestir de Poblet profanat, “Las delicias del claustro”, Lluís Rigalt 1859 BC La destrucció de Poblet té alguna cosa d’emblemàtica d’allò que fou tot el segle XIX català un impressionant esforç per aniquilar la societat d’antic règim i alliberar la nova, i un similar esforç d’edificació d’un ordre diferent sobre altres bases Com que la societat liberal que nasqué d’aquell procés d’alliberament necessitava també fonaments estables, i val a dir que la religió n’era un dels més eficaços, el cas dels ordes religiosos mostra molt bé els contorns del procés històric mateix I el monestir de Poblet…

Crèdit i Foment d’Estalvis 1910-1949 Vestíbul del banc al passatge del Crèdit de Barcelona “Barcelona Artística e Industrial” 1915 Aquesta empresa, que es constituí el 7 de setembre de 1910, era un banc de negocis, segons el seu objectiu social Estava facultada per a comprar valors públics crear, prendre participacions o reorganitzar empreses comercials o industrials fer operacions de crèdit i de Borsa obrir comptes corrents, etc Com a banc de negocis de la primeria de segle, no devia considerar que s’hagués de presentar com a banc, cosa que explica el seu nom No tingué cap relació amb l’…

Antoni Deu Antoni Deu i el seu germà Gregori eren fabricants de cardes a Barcelona Les cardes dels germans Deu Una carda era una peça de cuir guarnida de puntes de filferro i amb un mànec de fusta, abans que les màquines substituïssin el que era una labor manual en el procés de la filatura tèxtil Els fabricants de cardes eren, per tant, unes persones que combinaven el treball de la pell i el del ferro Antoni Deu, que devia ser el gran dels dos germans, va installar-se amb una fàbrica de cardes al carrer d’Amàlia de Barcelona Ho devia fer abans del 1840, ja que el 1841 presenta ja els seus…

Situació i presentació El terme municipal de l’Armentera, de reduïda extensió 5,6 km 2 , és situat a la plana alluvial empordanesa, a 2 km de la mar i a la dreta del Fluvià, fins a tocar la riba esquerra del Fluvià Vell, antic curs d’aquest riu que abans desembocava prop de Sant Martí d’Empúries, amb el qual enllaça el rec del Molí de l’Armentera i el rec del Molí de l’Arbre Sec El terme no arriba a tenir sortida a la mar malgrat la proximitat a l’extensa platja del golf de Roses Limita al N i l’E amb el terme de Sant Pere Pescador, del qual el separen el Fluvià, el rec del Molí i el Fluvià…

Ocupa el territori, entre el mar, que limita pel S la Depressió Prelitoral, i la Serralada Prelitoral serres de l’Argentera, de Colldejou i de Llaberia, a l’W les muntanyes de Prades i la serra Miramar, al N el Montagut i el Montmell a l’E, i que forma un semicercle entorn de la plana, la qual té forma de mitja lluna i ascendeix lentament des del mar La zona muntanyosa, formada pels vessants de marina de la Serralada, ocupa un 25% de la regió, que té en conjunt 1568 km 2 La població total s’apropava als 500000 h a la segona meitat de la segona dècada del segle XXI, amb una densitat superior…

Situació Antic priorat benedictí, situat a la vila de la Llacuna, a tocar de la plaça dita de Fort Micó Mapa 35-16419 Situació 31TCF777926 Les seves restes, avui dia invisibles, es troben encastades dintre d’una casa moderna de la part SE de la plaça APF Història La seva existència és documentada d’abans del 1020, puix que consta que l’any 25 del rei Robert que se situa entre el 1020 i el 1021 era regida pel sacerdot Selva En aquell any els comtes de Barcelona Ermessenda i el seu fill Berenguer Ramon I van donar l’església de Santa Maria de la Llacuna al monestir de Sant Llorenç del Munt, a…

Les rizocarpàcies els líquens geogràfics Aquesta família comprèn líquens amb el tallus habitualment crustaci, amb apotecis sèssils, o immersos, sovint situats entre les arèoles del tallus, amb marge propi, que en ocasions desapareix en madurar l’apoteci Els ascs presenten un tolus més o menys amiloide, amb un tub axial curt, i els envolta una capa de gelatina fortament amiloide Les paràfisis són ramificades i anastomitzades Les espores poden ésser bicellulars, submurals o murals, de color bru o verdós més o menys fosc, a vegades incolores, rodejades per un halo, visible almenys a les espores…

El comte de Cerdanya rep el jurament de fidelitat d’un grup de cavallers, Liber feudorum Ceritaniae , sXIII ACA / RM El privilegi més antic de vila mercat que es coneix correspon a Vilafranca de Conflent, que el comte Guillem Ramon de Cerdanya fundà amb la idea que fos el principal mercat del seu comtat, encara que, de fet, era l’únic, si bé es mantenien els drets de l’anterior mercat d’Ix Cerdanya Es tracta d’un document datat el 1075 pel qual el comte de Cerdanya i el bisbe Artau d’Elna, amb el consentiment dels principals nobles i abats del seu territori, fundaren aquesta “vila franca” i…

Situació i presentació El terme municipal de Vallbona d’Anoia, de 6,45 km 2 , s’estén a l’esquerra de l’Anoia que el separa del de Cabrera d’anoia, a la seva sortida del congost de Capellades Limita a l’E i al SE amb Piera, al SW amb Cabrera d’Anoia, a l’W amb Capellades i al NW amb la Pobla de Claramunt El curs del riu segueix a partir de Vallbona una falla en direcció NW-SE perpendicular a la Serralada Prelitoral i deixa enrere la Conca d’Òdena i la Depressió Central per solcar la plana penedesenca Aquest sector de la vall de Vallbona és accidentat al N pels vessants de la serra de Miramar…