Resultats de la cerca
Es mostren 266 resultats
escola clàssica
Economia
Grup d’autors que formen l’eix del pensament clàssic en economia, des de la publicació, el 1776, de l’obra d’Adam Smith La riquesa de les nacions.
Amb Adam Smith són autors principals d’aquesta escola Thomas Robert Malthus i David Ricardo També cal considerar clàssic Karl Marx, car ell mateix s’anomenava ricardià i fou qui va dur més lluny les conseqüències dels postulats clàssics, especialment de la teoria del valor-treball Aquests autors posen ordre al caos existent en els estudis econòmics i aquest ordre serà el sistema clàssic veuen la necessitat d’un principi unificador dels fenòmens econòmics tot cercant de trobar els factors més importants que hi influeixen empren el mètode deductiu i arriben a graus d’abstracció considerables,…
sector
Economia
Cadascuna de les parts en què hom divideix l’economia per al seu estudi d’acord amb diversos criteris.
Segons la mena d’activitat ha esdevingut clàssica la divisió de Colin Grant Clark en tres sectors productius primari, secundari i terciari El sector primari inclou les activitats relacionades amb l’agricultura, la ramaderia, la pesca, la caça i els boscs Són característiques generals d’aquestes activitats la vinculació amb la natura mitjançant factors físics i biològics el caràcter estacional i perible dels seus productes, que impedeix normalment la constitució d’estocs la rigidesa de l’oferta principalment en els productes agraris i ramaders i la seva variabilitat en funció d’elements aliens…
Fibra o narcòtic
Els uns en fan cordes o espardenyes i els altres se’l fumen No és tot u Les tiges presenten resistents filaments fibrosos amb els quals es pot elaborar fil i, per tant, fabricar teixits i trenats A les fulles més tendres s’acumula una resina euforitzant, de conegut efecte narcòtic I les llavors són oleaginoses Per als uns, i durant segles, ha estat simplement el cànem Per als altres, és l’‘herba’ per antonomàsia el haixix o marihuana Malgrat molts segles de conreu i la subsegüent selecció de culti-vars, el cànem no ha perdut la capacitat de créixer espontàniament és difícil distingir una…
Habitacles, ermitatges i necròpolis de Seguers (els Prats de Rei)
Art romànic
Situació Fornícula excavada a la roca, que formava part de l’oratori rupestre de Seguers M Solà A l’entorn del nucli de Seguers, a una altitud d’uns 620 m, es poden localitzar tres conjunts arqueològics El primer, per les seves característiques especials, es tracta d’un probable ermitatge amb habitacle adjunt i unes balmes, situat en el terme dels Prats de Rei, prop del nucli de Seguers, en un enclavament del terreny dintre del terme d’Aguilar de Segarra, a un centenar de metres i al NE del cementiri de Seguers, prop del camí i en un bosc de pins molt espès En segon lloc, hi ha els indicis…
Relacions exteriors i connexions europees durant els segles de l’època moderna
La mostra presentada a Roma la primavera del 2000 amb el títol L’Idea del Bello Viaggio per Roma nel Seicento con Giovan Pietro Bellori , ens proposava un suggerent recorregut per l’obra d’una sèrie d’autors que havien configurat el cànon esteticoplàstic del tractadista italià Hom, des de Catalunya, voldria intentar fer un recorregut que mostrés un llegat configurat, igual que a Itàlia, per a artistes de dins i fora del país, les obres dels quals, amb deutes i aportacions, haguessin creat el nostre imaginari cultural i artístic Però no tenim un Bellori, i la nostra contribució a l’art europeu…
Lleuger, aïllant, impermeable
L’any 1681, a l’abadia francesa d’Hautvillers, el bon monjo benedictí Dom Pierre Pérignon, s’acostà decididament a la glòria Havent observat la tendència dels vins de la Xampanya a escumejar espontàniament, descobrí que l’addició d’una determinada dosi de sucre al vi novell garantia aquesta efervescència acabava d’obrir les portes al mètode xampanyès méthode champenoise que, amb el temps, acabaria donant primer el champagne i després la blanquette del Llenguadoc, el spumante italià o el xampany català Però la troballa no hauria tingut cap aplicabilitat sense un tap de debò, eficaç, estanc i…
La repoblació del territori d’Osona
Art romànic
La invasió àrab En el moment en què els musulmans penetraren a la Península any 711 per ajudar els fills de vitiza, una part d’Hispània estava sota el control d’un d’aquests fills, Àkila Aquesta part comprenia la zona catalana i la Septimània, a l’altra banda del Pirineu Això féu que els musulmans, que de moment actuaven com aliats dels vitizans, no fessin incursions més enllà de Saragossa, quedant, per tant, Catalunya i, doncs, Osona al marge de les primeres campanyes Després de l’any 714 quan els fills de Vitiza acudiren a Damasc on el califa al-Walid els obligà a cedir-li els seus drets…
Tecnologia, empresa i mercat en les indústries del suro
Les transformacions de les indústries del suro han estat marcades històricament per dos factors bàsics interrelacionats la mecanització i l’expansió i diversificació dels mercats consumidors Suro al port de Palamós, segons una postal del principi del segle XX ECSA Les noves màquines que començaren a difondre’s al voltant del 1850 van modificar la localització mundial de les fàbriques de productes surers La manufactura catalana de taps va dominar el mercat internacional des del final del segle XVIII fins al final del segle XIX, període en el qual la seva xifra de negoci començà a disminuir a…
La moneda prefeudal
El sistema monetari de l’àmbit català estigué basat, fins al segle XIX, en el sistema carolingi de la lliura, el sou i el diner una lliura equivalia a vint sous i un sou a dotze diners, compartit, pel que fa a la denominació, amb la major part dels països de l’Europa occidental De fet, l’única moneda existent era el diner, moneda de plata, i la seva fracció, l’òbol La lliura era el pes patró, del qual es tallaven s’encunyaven 240 diners i per això s’utilitzava a la vegada com a múltiple L’altre múltiple, el sou, representava el valor en or del pes del diner de plata com que la…
Un cas controvertit: la cova fosca
Entorn de la Cova Fosca, Ares del Maestrat, ~7500-3700 aC CO La Cova Fosca es troba al terme municipal d'Ares del Maestrat, a la muntanyosa comarca de l'Alt Maestrat, no gaire lluny dels importants conjunts d'art rupestre de l'estil anomenat llevantí coneguts pel nom del Cingle de la Gasulla Alt Maestrat i la cova Remigia Gasulla d'Ares, Alt Maestrat, i moll a prop dels abrics pintats del Racó Molero L'emplaçament de la cavitat, en una cinglera a més de 900 m d'altitud, domina les grans barrancades dels voltants La vegetació encara avui és força rica, formada per bosc residual d'…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina