Resultats de la cerca

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…

Inicià la seva activitat en el món de l’art com a pintor Estudià a la Escuela de Bellas Artes de Sevilla Molt aviat, el seu interès pel treball de Marcel Duchamp el portà a decantar-se per una activitat més conceptual que interrelaciona l’àmbit privat amb el públic Les intervencions com Cápsula de Tiempo Córdoba Sevilla, 1992, La Isla del Copyright Bilbao, 1995 o CopiaCabana Guadiana, 1996, estan ideades i gestionades per collectius i obertes a collaboradors Des de la meitat dels anys noranta treballa en projectes site specific en diferents ciutats, que estan vinculats entre si i que es basen…

Resident a Lleó des d’infant, es guanyà la vida com a empleat de banca fins el 1969, que començà a treballar al servei de cultura de la Diputació de Lleó, de la qual fou depurat pel seu antifranquisme i posteriorment readmès De formació autodidàctica, és autor d’una poesia que destaca pel seu rigor i qualitat Solitari de temperament, l’obra de Gamoneda es caracteritza pel simbolisme i el diàleg del poeta amb ell mateix Es donà a conèixer amb Sublevación inmóvil 1966, llibre al qual seguiren Descripción de la mentira 1977, León en la mirada 1979 i Blues castellano 1982 Obtingué el…

Introducció A l’acabament del segle, el Modernisme pictòric ja havia donat tot el que portava a dintre El Simbolisme deixava pas a actituds més positives, més reals, més socials El moviment i els seus detractors postmodernistes es movien entre noms ja reconeguts Isidre Nonell, Joaquim Mir, Ricard Canals, Ramon Pichot, Adrià Gual i, aviat, Anglada-Camarasa, Sunyer i Picasso El 1897 Mir pintava La catedral dels pobres , testimoni del Realisme social expressat amb aquella llum de color groc que havia donat nom, a partir del 1893, a La Colla del Safrà Per a molts, l’escola parisenca com a font d’…

No tenia raó Joan Brossa quan deia que no era artista, sinó només poeta Ha estat un dels artistes plàstics més excels de la Catalunya del segle XX tot i que no hagi posat mai els dits en un pot de pintura Els historiadors de l’art el reivindiquem com a nostre de la mateixa manera que ens apropiem de Kurt Schwitters quan recitava la Ursonata el 1932 de Raul Hausmann o de Tristan Tzara Joan Miró descrivia el 1960 arran del que ell en deia els seus poemes plàstics « No s’havia arribat mai a un tant alt grau de puresa, de despullament i de rigor En Prats us degué parlar de l’afinitat amb coses…

Vida El 1887 accedí al magisteri de la catedral de Girona, on portà a terme una intensa activitat per a la reforma de la música religiosa al culte, el repertori de la qual canvià profundament Estudià cant pla i feu freqüents estades a Montserrat, on tingué com a mestre Gregori Maria Suñol El 1908 deixà temporalment la seu gironina per anar al monestir de Montserrat i, bé que inicialment tenia la intenció d’ingressar a l’orde benedictí, tornà a Girona sense fer-ho Fou molt actiu i s’implicà decididament en la reforma de la música religiosa, tot assistint a congressos de música sacra, fent…

La vespa comuna o simplement vespa correspon a les espècies Vespula germanica i Polistes gallicus , caracteritzades ambdues pel cos fusiforme i sense pèls, amb una coloració aposemàtica a base de bandes negres amples alternades amb unes altres de més primes de color groc i unes quantes taques grogues Els mascles del gènere Polistes tenen les antenes acabades en ganxo, mentre que les del gènere Vespula acaben normalment Les vespes formen petites societats anuals, que poden ésser fundades per una sola femella fèrtil, la reina , que és fecundada per un mascle i que comença, ella tota sola, la…

Inicià els seus estudis d’art a la Escuela Superior de Bellas Artes de San Carlos i a la de Las Artes del Libro de la ciutat de Mèxic El 1958 arribà a Barcelona Començà a estudiar pintura a l’Escola Superior de Belles Arts de Sant Jordi, on descobreix la seva vocació pel gravat Torralba continuà conreant la pintura al llarg de tota la seva trajectòria professional, però ha estat en el gravat on desenvolupà la major part de la seva creació artística i on ha estat més reconegut Aprofundí els seus coneixements amb el xilògraf català Ollé Pinellir   Desprès de crear i dirigir diversos tallers a…

Llicenciada en història i teoria de l’art per la Universidad Autónoma de Madrid, la seva activitat de comissària d’art es desenvolupa entre l’Estat espanyol, l’Amèrica Llatina i els Estats Units Del 1991 al 1998 treballà a l’ Institut Valencià d’Art Modern Centre Juli González I IVAM com a conservadora Del 1998 al 2008 fou directora artística de la Fundació Antoni Tàpies , on organitzà exposicions i publicacions de Chris Marker, Renée Green, Rainer Oldendorf, Eulàlia Valldosera, Victor Burgin, Asger Jorn, Jon Mikel Euba, Sanja Iveković, Pedro G Romero, Ibon Aranberri i Steve McQueen, entre d’…

Ha collaborat com a crític d’art, entre altres publicacions, a Destino , La Vanguardia , Revista  i Cuadernos de Arquitectura Fou director del Gran Larousse Català De les seves monografies cal esmentar els estudis dedicats a Leandre Cristòfol 1967, Emília Xargay 1968, Torres Monsó 1968, Apa 1970, Joan Miró 1972 i 1975, Subirachs 1975, Ponç 1978, Guinovart 1981 o Antoni Tàpies 1992 Dels estudis temàtics hom pot esmentar Ceràmiques de Miró-Artigas 1974, Ceràmica popular catalana 1978, Los carteles de Miró 1981, La joguina a Catalunya 1982, Arquitectura industrial a Catalunya 1984, FAD, dels…