Resultats de la cerca

Llupià deu el seu origen a una villa romana, com indica el seu nom, Lupianum villa de Lupus , Lupius o Lupianus La primera menció conservada, gràcies al cartulari de Cuixà, es troba dins una carta del 10 d’agost del 953, per la qual un tal Eldebrand donava al monestir “el seu alou” a llocs diversos del Rosselló, entre d’altres al territori de Lupianum Uns anys més tard 1 d’octubre del 965 el testament del comte de Cerdanya Sunifred manava lliurar a l’abadia de Sant Pere de Rodes “el seu alou de Llupià”, possessió que li va ser confirmada per butlles pontificals el 974 i el 990 i per un…

Situació Torre mutilada del castell, situada en un puig estratègic I ben comunicat amb altres castells i torres del voltant ECSA - A Roura Les restes d’aquest castell són situades a la part alta del poble de Llar, sobre una penya, a 1 360 m d’altitud Aquest castell es comunicava a ull nu amb la torre de l’església d’Entrevalls municipi de Toès, amb el castell de Prats de Balaguer municipi de Fontpedrosa i fins i tot amb la torre de Goà municipi de Saorra Mapa IGN-2249 Situació Lat 42° 31’ 49” N - Long 2° 12’ 40” E Per bé que hom pugui arribar a Llar a partir de Canavelles, és millor prendre…

Situació Interior de l’església, on s’endevina la nau romànica i la base de la cúpula sostinguda per petxines sobre la qual es dreça el campanar més tardà C Barbany-M R García L’església de Sant Esteve es troba situada a l’entrada del poble, al quilòmetre 5 de la carretera que enllaça la N-152 amb la C-251, prop de Sant Celoni, passant per Collformic També s’hi pot accedir per la línia de ferrocarril de Barcelona a Portbou, amb parada al baixador de Palautordera Hi ha, però, més de 3 km abans d’arribar al nucli de la població Mapa L37-14364 Situació 31TDG532170 CBC-MRGP Història…

Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del…

Situació i presentació Forma un queixal entre les comarques de l’Urgell E i de les Garrigues W, a la banda NW de la Conca de Barberà Malgrat que per la seva geografia pertany a les Garrigues, com també per les seves demarcacions històriques vegueria de Lleida fins el 1716, i corregiment de Lleida en 1716-1893, la divisió territorial de la Generalitat del 1936 l’inclogué a la Conca de Barberà Confronta amb els municipis urgellencs de Vallbona de les Monges, en el seu agregat de Montblanquet E i els Omells de na Gaia NE, amb l’Espluga Calba NW i Fulleda W, ambdós de les Garrigues, i amb l’…

Situació Les restes del recinte murat del castell medieval de Marzà es troben integrades en el reduït nucli d’aquesta població Mapa 258M781 Situació 31TEG057847 Per arribar al poble de Marzà —cap efectiu del municipi de Pedret i Marzà— cal situar-se a la carretera C-252 de la Bisbal d’Empordà a Portbou per Figueres En el tram de construcció recent que ha escurçat el camí entre Figueres i Llançà, 2 km abans d’arribar als trencalls que menen a Garriguella i a Vilajuïga, a mà dreta surt un camí senyalitzat que porta a Marzà, poble separat uns 500 m al sud de la dita carretera També s’hi pot anar…

Situació Vista de la torre del castell des del costat nord-est ECSA - J Bolòs Castell situat al cim d’una penya, al vessant meridional de la serra del Montsec, a mitja muntanya És a la banda occidental de la vall d’Àger, prop del poble de Corçà Sota de la roca on hi ha el castell hi havia l’antic poblat de Claramunt Mapa 32-12289 Situació 31TCG100555 Si se segueix la carretera de terra que va al poble de Corçà, uns 500 m abans d’arribar a aquest poble, surt a mà dreta una pista que s’enfila i que porta gairebé fins a sota del puig on es construí el castell S’hi pot pujar per la banda dreta,…

Una de les característiques de l’islam medieval fou la comunicació entre els diferents centres religiosos i culturals Les ciutats de Balaguer, Lleida i Tortosa no en foren cap excepció i un bon nombre d’alfaquins i ulemes catalans recorregueren les terres de l’islam a la recerca de nous coneixements A l’Europa de la revolució de l’any mil, alguns centres religiosos dels territoris dels comtats catalans dels Pirineus es van convertir en centres culturals capdavanters, amb una forta irradiació més enllà de les muntanyes Aquest fet s’explica, en part, perquè aquests centres van entrar en…

El lloc fou donat a l’abat i als canonges de l’abadia de Provença el 1152 pel comte Ramon Berenguer IV El 1155 el bisbe de Lleida confirmà al primer prior Guillem i als seus canonges la possessió del lloc, amb l’autorització de poder-hi construir una nova església més gran que la que ja hi havia L’augment inicial del monestir fou causa de discussions entre el bisbe i capítol de Lleida i el prior Gaufred, el 1175, que acabaren amb una concòrdia, feta amb la intervenció de l’arquebisbe de Tarragona, sobre els drets de sepultura i els delmes que podien percebre els…

L’abadia fou fundada el 936 per Garsenda de Narbona, muller del comte de Tolosa Ramon Ponç, que hi installà un grup de benedictins procedents d’Orlhac Alvèrnia L’abadia prengué tot seguit un gran increment i fou causa de la formació de la ciutat entorn seu Al s XI començà a fer sentir la seva influència a Catalunya, i el 1070 el comte Bernat II de Besalú li donà l’abadia rossellonesa de Sant Martí de Les però fou en temps de Sanç Berenguer, monjo de Tomeres i germà del comte Ramon Berenguer I de Barcelona, i de l’abat Frotard que s’abocaren plenament sobre el Principat i ocuparen l’abadia de…