Resultats de la cerca
Es mostren 1645 resultats
Castell de Pi
Art romànic
Bé que el lloc de Pi és conegut des de mitjan segle X i n’hi ha notícies sovintejades al llarg dels segles XI i XII, el castell o força de Pi nasqué al final del segle XII L’any 1194, l’abat del monestir de Sant Pere de Camprodon, senyor del lloc, concedí a Guillem, rector de Pi, i al seu germà Arnau, batlle, l’alou que posseïa en els límits de Sant Pau de Pi, al serrat de la Coramina, sobre l’església Donà autorització a aquests homes per a installar-hi una força o fortificació El document afegeix que el rei Alfons I de Catalunya-Aragó havia donat aquesta fortia al monestir Els dos germans…
Sant Martí d’Urtx
Art romànic
Situació Aspecte de l’església de Sant Martí, resultat de nombroses refaccions ECSA - Rambol Aquesta església és la parròquia del poble d’Urtx, situat al raiguer del serrat de les Planes Mapa 36-10 217 Situació 31TDG104935 Urtx és situat a 6 km al sud de Puigcerdà per la carretera N-152 RMAE Història Aquesta parròquia, que no apareix en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, era una possessió del priorat canonical de Santa Maria de Serrabona Ensems que l’església d’Ur, havia estat donada a l’esmentat priorat de Serrabona el 1119, en temps del bisbe Ot Aquesta…
Sant Andreu del Vilar de Terradelles (Vilademuls)
Art romànic
Situació Les ruïnes de l’església de Sant Andreu es troben ben a prop del petit nucli del Vilar de Terradelles, en un petit serrat, a l’esquerra del Cinyana, separades del petit nucli del Vilar, format pels masos Can Paiet, Mas Ribes i una masoveria d’aquest Mapa L39-12296 Situació 31TDG916625 Aquestes ruïnes ocupen l’extrem d’un petit terraplè separat del nucli de poblament del Vilar per la carretera local que, sortint de la N-II, porta a Terradelles, Vilademus i Banyoles Història Segons F Monsalvatje, consta que l’any 1372 fou redimit el bovatge del “ vicinatus dez Vilar de…
El poblat de Castellar del Portell (Crespià)
Art romànic
L’indret de Castellar —nom avui oblidat— era situat al sector meridional del lloc i veïnat de Portell, al planell i serrat que voregen els cingles que limiten amb el Fluvià, on hi ha les esglésies de Sant Miquel de Roca i Sant Bartomeu Castellar és un topònim molt repetit, el qual gairebé sempre té l’origen en l’existència de ruïnes de poblats o fortaleses de l’antiguitat, sovint emmurallades Castellar del Portell no n’és cap excepció ja que també hi ha vestigis evidents d’un antic hàbitat Pel fet d’ésser el fruit de prospeccions en superfície, les troballes més abundants s’han…
Santa Maria de Miralles (Tremp)
Art romànic
Situació Església avui molt malmesa, construïda dins els cànons estilístics de Santa Maria d’Alaó ECSA - R Larrègula Les ruïnes de l’església de Santa Maria de Miralles són al caire d’un serrat, en un coll que domina la vall del barranc de Miralles Mapa 32-11251 Situació 31TCG162864 Per a anar-hi cal seguir el mateix itinerari que hem indicat en la monografia precedent JAA Història Fins a l’actualitat no s’han localitzat notícies històriques sobre aquesta església no és el cas del castell, que apareix esmentat en la documentació des del segle IX i que fou l’origen dels Miralles,…
Santa Eulàlia de Riuprimer
Santa Eulàlia de Riuprimer
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació S’estén pel sector ponentí de la Plana que es prolonga vers l’W per la capçalera del Mèder Limita al NW amb Sant Bartomeu del Grau, al N i l’E amb el municipi de Vic, al S amb Muntanyola i al SW amb el terme de Santa Maria d’Oló Moianès, alhora que al sector SE les terres del municipi envolten l’enclavament de les Comes, que pertany a Muntanyola Geomorfològicament les terres es formaren durant el període terciari El sector oriental és el més planer, ja que és a tocar de la Plana, i les màximes altituds són al serrat del Soler 600 m, al serrat de l’Om 672 m i a Coll Burí…
Sant Miquel de Llotes
Municipi
Municipi del Rosselló, al límit dels Aspres (la Quera, 632 m alt; serrat d’en Jac, 538 m; el Montoriol, 341 m) amb el Riberal, dins la rodalia d’Illa.
El canal de Corbera marca el límit entre el sector pla i regat del N i la muntanya, coberta de bosc i garriga L’agricultura és l’activitat econòmica més important hi ha 56 ha d’arbres fruiters, en expansió 51 de les quals de presseguers i 4 de cirerers, 22 d’hortalisses 12 d’enciams i 8 d’escaroles i 17 de vinya, en regressió El poble 185 m alt se centra en l’església parroquial Sant Miquel, vora la riera de Sant Miquel o de Gimenell, afluent, per la dreta, de la Tet, envoltada pels veïnats del Mig, de Valltorta, d’en Marçalet i dels Masos
coma de Fontblanca
Coma
Coma de la vall d’Ordino (Andorra), a la capçalera del Rialb o riu de Fontblanca
, que forma al Serrat, juntament amb el riu de Tristaina, la ribera d’Ordino.
Bell-lloc
Despoblat
Despoblat situat a 900 m d’altitud, en un serrat entre la riera de Noedes i la Tet, al límit dels municipis de Conat i de Vilafranca de Conflent (Conflent).
Depenia del monestir de Sant Martí del Canigó Actualment hi ha les ruïnes de l’església romànica de Sant Andreu, la pica baptismal s XII de la qual es troba a Vilafranca, i una casa forestal
Tete Montoliu
Música
Pianista català de jazz.
Vida Fill d’un oboista i saxofonista, començà tocant l’harmònium fins que, a l’edat aproximadament de set anys, pogué disposar d’un piano Practicà sol i aprengué les peces que escoltava la seva mare, aficionada al jazz Cec de naixement, estudià en una escola especialitzada, on rebé classes de música A onze anys inicià els estudis de piano amb la professora Petri Palou, i posteriorment ingressà al Conservatori de Música de Barcelona A partir del 1946 conegué alguns músics nord-americans que treballaven a Barcelona, com Don Byas, i que practicaven l’incipient estil be-bop Formà part del…