Resultats de la cerca

Fill d’Assarhaddon, és el darrer entre els grans reis d’Assíria, la qual desaparegué poc després del seu regnat Continuà la conquesta d’Egipte, iniciada pel seu pare, i derrotà Taharka 667 i després Tanutamun saqueig de Tebes, 663 Psammètic I, fundador de la dinastia XXVI, no tardà, però, a posar fi al domini assiri ~656 El sud i l’oest amenaçaren seriosament el seu poder en aliar-se el seu germà Shamash-shum-ukin, rei de Babilònia, amb Elam, l’etern enemic del món mesopotàmic En el decurs de diverses campanyes, els assiris prengueren Babilònia 648 i Susa 639, capital d’Elam, territori que…

Estudià filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona i als Estudis Universitaris Catalans, on completà la seva formació com a romanista, introduint-se en el coneixement de la literatura catalana Tingué com a mestres, entre d’altres, Antoni Rubió i Lluch i Jordi Rubió i Balaguer D’aquesta època daten les seves collaboracions a l’Arxiu d’Etnografia i Folklore de Catalunya, on treballà amb Tomàs Carreras i Artau i Josep M Batista i Roca Fruit d’això fou el recull d’articles publicats en la revista  Penedès  durant la dècada de 1920, titulat  Folklore del Penedès Primers estudis literaris  …

Antich, B El grabado en el siglo barcelonés de la primera mitad del siglo XVI , Universitat Autònoma de Barcelona, 1986 Arco Molinero, A del La imprenta en Tarragona apuntes para su historia y bibiografía , Tarragona, 1916 Audivert, R Gravat català al boix , Mèxic, 1946 Batlle, J B Los Goigs a Catalunya en lo segle XVIII Recull d’estudis crítics amb un centenar de facsímils , Barcelona, 1925 Batlle, J B Lo gremi d’estampers de Barcelona ses primeres ordinacions en 1676 , Barcelona, 1929 Batlle i Prats, L La Biblioteca de la catedral de Gerona desde su origen hasta la imprenta , Gerona, 1947…

Presidí la Joventut Valencianista, on ingressà el 1918 i de la qual el 1921 n’esdevingué president Aquest mateix any fou nomenat secretari de la secció valenciana de l’entitat  Nostra Parla , en la revista de la qual collaborà, com també en altres periòdics valencianistes El Crit de la Muntanya , Pàtria Nova i La Correspondencia de Valencia A través de la seva amistat amb l’empresari Ignasi Vilallonga, es vinculà amb el valencianisme polític de la Unió Valencianista i, en escindir-se aquesta el 1923, s’afegí al sector liberal i nacionalista i protagonitzà la refundació del setmanari Pàtria…

Vida Fill de Beatriu de Suàbia i de Ferran II el Sant , al qual succeí al tron el 1252 Tot i que des de la joventut manifestà aficions literàries i científiques, la seva ambició política el portà a emprendre diverses accions militars dins el marc de la Península Ibèrica Si bé en l’aspecte polític el seu regnat no fou gaire afortunat, Alfons el convertí, pel que fa a la cultura, en una època esplendorosa, cosa que li feu merèixer el sobrenom d' el Savi S’envoltà d’intellectuals cristians, jueus i musulmans i desenvolupà una intensa activitat en diferents camps del saber Les obres escrites…

Vida i obra Membre del cercle intellectual de Gregori Maians, es doctorà en medicina l’any 1729 Fou metge de cambra del duc de Santisteban, i l’any 1740 ingressà en la Reial Societat de Medicina de Sevilla Obtingué la càtedra de teoria de la medicina el 1742, càrrec que ocupà fins a la seva mort El 1741, aspirà a la càtedra d’anatomia, que guanyà amb una gran polèmica Andrés Piquer Això comportà una llarga enemistat entre ambdós, que es traduí en controvèrsies públiques Per a les oposicions a la càtedra d’anatomia, Seguer preparà unes theses intitulades Historia Anatomica Illustrium Medicorum…

Vida Es formà musicalment al Conservatori del Liceu, i el 1976 obtingué els títols de professora de música i de piano Parallelament estudià art a la Universitat de Barcelona, on es doctorà el 1977, estudis que complementà formant-se com a investigadora a l’Institut Espanyol de Musicologia del CSIC 1975-78 i 1984 El mateix 1977, la seva tesi doctoral, La música en la casa real catalano-aragonesa durante los años 1336-1432 rebé el Premi Nacional de Musicologia Gràcies a la beca Alexander von Humboldt, amplià la seva formació a la Universitat de Göttingen sota la direcció d’Ursula Günther 1981-…

Vida i obra Estudià a Oriola Es doctorà en teologia i es llicencià en dret exercí d’advocat a València 1778-80 i des del 1780 a Madrid on ocupà diversos càrrecs a la cort En iniciar-se la guerra del Francès fou nomenat fiscal de la chancillería de Granada 1790, però, en caure aquesta en mans dels francesos, s’adherí al seu bàndol i passà a Madrid com a membre del Tribunal Suprem Seguí els francesos a la fi de la guerra i s’establí a Bordeus, on publicà una Histoire des Cortès d’Espagne 1815, n’existeix una traducció castellana del 1834, crítica de les corts de Cadis durant el Trienni…

De família noble aragonesa, estudià lleis a Avinyó, on residí almenys fins el 1396 al servei de Climent VII i de Benet XIII Obtingué una canongia a Terol, la de xantre de Girona i una altra a València el 1400, on es traslladà i hi obtingué l’ardiaconat el 1408 Treballà per la solució del cisma com a delegat de Benet XIII i, després, de l’arquebisbe de València Hug de Llupià Tres dels cardenals de Benet XIII l’elegiren papa a Peníscola pel juny del 1423 Domènec Bonafè, Eiximèn Dahe i Julià de Loba però se li oposà tenaçment el francès Jean Carrier, que al cap de poc temps es féu elegir també…

El poema elogia la figura dels comtes Guifré el Pelós 874-98, fundador del monestir de Ripoll Miró Bonfill, comte de Besalú 968-84 i bisbe de Girona 970-84 Miró, comte de Besalú i de Cerdanya 898-27, i la seva muller Ava † 962 Ermengol, fill de Sunyer de Barcelona i comte d’Osona 940-42 Guifré II de Besalú 927-57, i Sunifred, comte de Cerdanya 927-68 i Besalú 957-68 La data de redacció dels epitafis fou anterior al 1018, quan encara Oliba vivia al monestir, i, per això, no hi figura el comte Bernat Tallaferro de Besalú 988-1020, que fou enterrat també a Ripoll Per a la redacció dels dístics,…