Resultats de la cerca
Es mostren 1799 resultats
Sant Pere de la Vall (Verges)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del cantó de tramuntana F Tur El veïnat de la Vall és situat a l’extrem nord-occidental del terme municipal de Verges És un agrupament minúscul format de dues masies, can Massaller i cal Rei, amb les seves dependències i bordes Són dos exemples notables de mas fortificat, amb les seves torres de defensa Entre l’una i l’altra hi ha l’esglesiola de Sant Pere També pertany al poblet un antic molí fariner, edifici del segle XVIII, situat a la immediata rodalia, vers llevant Mapa 296M781 Situació 31TEG019590 Per arribar-hi hom pot agafar el camí rural de…
Sant Andreu d’Ullà
Art romànic
Situació Una vista de l’interior de la nau, amb la volta apuntada F Tur L’esglesiola de Sant Andreu —avui convertida en sala d’actes i exposicions municipal— es troba al bell mig del nucli de la vila d’Ullà, a la placeta de Sant Andreu Mapa 296M781 Situació 31TEG090557 La vila d’Ullà és a tocar de la carretera local de Palafrugell a Viladamat per Torroella de Montgrí, a només 1,5 km d’aquesta darrera població És emplaçada en els repeus occidentals de la muntanya d’Ullà del massís del Montgrí La clau de l’antiga església es pot demanar a la casa de la vila Història La població d’Ullà in pago…
Santa Maria de la Torre (Alins de Vallferrera)
Art romànic
Situació Vista del conjunt de l’església i la borda annexa, poc abans de la seva restauració, al peu de la Noguera de Vallferrera J Tous Vista de la part nord de l’església, amb les cobertes ja refetes, l’any 1987 J Camp L’església de Santa Maria de la Torre es troba isolada, al costat d’unes bordes, enmig d’uns prats, uns 3 km abans d’arribar a Àreu, al costat mateix de la carretera d’Alins a Àreu, al marge esquerre del riu MLlC Mapa 34-9182 Situació 31TCH630142 Història La situació de Santa Maria de la Torre, aïllada al mig dels camps i sense poblament conegut, planteja d’entrada l’…
Sant Pere de Montagut (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de la capçalera de l’església de Sant Pere de Montagut, en la qual l’absis central, mig ofegat per construccions modernes, deixa veure la part superior J M Melció L’església de Sant Pere és la parroquial de Montagut de Fluvià, poble situat a 276 m d’altitud, a la plana que hi ha vora l’aiguabarreig del Llierca i el Fluvià, anomenada pla de Montagut, al sector de llevant del terme, a la vall alta del Fluvià, aigua avall de Castellfollit de la Roca Mapa 257M781 Situació 31TDG667756 A la carretera comarcal C-150, de Girona a Ripoll, una mica abans del quilòmetre 43 hi ha…
Sant Martí de Toralles (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Perspectiva aèria de l’edificides del costat sud-est J Todó-TAVISA L’església de Sant Martí de Toralles es troba al sector nord-occidental del terme, als vessants meridionals del Montpetit, a ponent de Montagut i al costat del casal del Mercer És a 600 m d’altitud, dintre la vall del Bac i no gaire lluny d’Oix, amb una bonica vista sobre la vall de Castellar Mapa 257M781 Situació 31TDG583789 Per arribar-hi hom pot agafar la carretera de Castellfollit de la Roca a Oix Al quilòmetre 7, al cim del petit coll de Camporiol, cal agafar, a mà esquerra, una pista de muntanya que segueix els…
Santa Maria d’Escales (Montagut de Fluvià)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat de llevant, amb la capçalera a primer terme J M Melció El santuari de Santa Maria d’Escales és situat en un lloc feréstec, a l’esquerra de la riera de Llierca, poc després de la confluència dels rius d’Oix i de Beget, que en aquest indret forma el profund engorjat del grau d’Escales, anomenat el Salt dels Liberals per tal com, durant la tercera guerra Carlina 1872-1876, els carlins hi estimbaren un escamot de voluntaris liberals presoners Mapa 257M781 Situació 31TDG643881 Per arribar-hi cal seguir per la carretera de Castellfollit de la…
Sant Quintí d’en Bas (la Vall d’en Bas)
Art romànic
Situació Una vista de l’exterior de l’església des del costat sud-oriental, amb la capçalera rectangular a primer terme J M Melció Sant Quintí d’en Bas és una antiga parròquia del municipi de Sant Esteve, situada just al límit amb Joanetes, a l’esquerra del Fluvià, a ponent del poble de Sant Esteve d’en Bas Mapa 294M781 Situació 31TDG539631 Per arribar a Sant Quintí d’en Bas cal anar per la carretera d’Olot a Santa Coloma de Farners, per Besalú i Anglès Entre els punts quilomètrics 44 i 47 hi ha, a mà dreta, el trencall que porta a Joanetes En arribar al veïnat de Can Trona, a 500 m, cal…
Castell de Gimenells (Gimenells i el Pla de la Font)
Art romànic
Situació Restes de la torre, amb una construcció rectangular coberta amb volta de canó adossada a la part sud ECSA-J Bolòs Les ruïnes d’aquest castell són en un tossal allargassat que es troba uns 3 km al nord de l’actual poble de Gimenells Mapa 31-14 358 Situació 31TBG833174 El tossal del castell és a tocar de la carretera local de Gimenells a Almacelles Per arribar-hi cal desviar-se, després de passar la vall de Camarasa, per un camí, a mà dreta, que hi condueix directament La fortalesa de Gimenells és a poc més de 300 m JRG Història La primera menció de Gimenells és de l’any 1092, en què…
Castell d’Oltrera (Argelers)
Art romànic
Situació Contrafort rocós de la serra de l’Albera, on es drecen les escasses ruïnes d’aquesta antiga fortalesa ECSA - Jamin Aspecte que ofereixen les ruïnes del recinte sobirà de la fortificació ECSA - B Cellerier És situat a 553 m d’altitud, damunt un contrafort de la serra de l’Albera, al límit amb el terme de Sureda al qual abans pertanyia i prop del llogaret de la Pava Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 0,6” N - Long 2° 58’ 49,2” E L’accés més pràctic és la carretera que surt de Sureda i condueix a la capella ermitana dita Mare de Déu del Castell, distant un centenar de metres de les…
Els primers pobladors
Els primers homínids al continent africà Durant el Pliocè, fa uns 3,5 milions d’anys, els homínids anomenats Australopithecus ja caminaven sobre les dues extremitats inferiors A Laetoli Tanzània els negatius de les seves petjades s’han conservat fins als nostres dies en ser cobertes i protegides per les cendres d’un volcà Aquest és el testimoni empíric més antic que hom té del bipedisme dels homínids L’esquelet quasi sencer de Lucy de fa 3 milions d’anys, trobat l’any 1974, demostra també l’existència del bipedisme entre els Australopithecus afarensis Aquest fel va ser, doncs,…