Resultats de la cerca

Format al Conservatori d’Oslo, continuà els seus estudis a Berlín amb el compositor E Humperdinck i el pianista C Kahn Realitzà el seu debut com a pianista a Oslo el 1910 Immers de ple en el nacionalisme musical noruec, tota la seva música revela el desig de trobar, per mitjà de l’art musical, l’essència de l’esperit del poble noruec Per aquest motiu, Johansen se serví en reiterades ocasions de la música popular, si bé la influència de Claude Debussy és més que notable Cal destacar la seva Symfoniske variasjoner 1944-46 i les peces corals Draumkvaedet 'Balada d’un somni', 1921 i…

Entre el 1805 i el 1809 entrà en contacte amb el moviment romàntic alemany Participà en la guerra contra Napoleó 1813-15 Funcionari de Prússia des del 1821, el 1831 anà a Berlín, on aconseguí un càrrec al Ministeri de Cultura, però el 1844 dimití a causa de les seves conviccions catòliques Molts compositors coetanis J Brahms, F Mendelssohn, R Schumann, H Wolf i posteriors M Reger, R Strauss musicaren els seus poemes en lieder i altres gèneres vocals i Bernhard Paumgartner es basà en la seva novella Aus dem Leben eines Taugenichts 'De la vida d’un brètol' per a compondre una òpera…

Estudià música a Budapest i el 1921 es traslladà a Berlín per estudiar musicologia a la universitat sota la direcció de J Wolf, C Sachs i EM von Hornbostel Després d’algunes breus estades en diverses ciutats europees, el 1939 emigrà als EUA, on fou professor a diverses universitats, entre d’altres a les de Washington, Seattle 1940-46 i Harvard 1950-55 Com a musicòleg destacà en l’anàlisi de l’estructura i la mètrica musical de les obres del Renaixement i en l’aportació d’una nova visió de l’anomenada Escola Francoflamenca La seva obra fou recollida en nombrosos llibres, articles…

Format a la seva ciutat natal amb el pianista Miguel Unceta, el 1908 feu la seva presentació com a compositor a la Sociedad Filarmónica de Bilbao amb l’estrena de Dos Bocetos , per a violoncel i piano El 1909 es traslladà a Berlín, on estudià amb E Humperdinck i K Kempf A la ciutat alemanya compongué diferents obres, entre les quals destaquen la Simfonia en fa 1910 i el poema simfònic Zharufa 1913 El 1914 s’installà a Algorta i es dedicà exclusivament a la composició És de destacar el seu interès pel cant dels ocells, que el portà a escriure un tractat sobre ornitologia

Estudià música i arts dramàtiques a Munic, a més de dret Ajudant de Walter Felsenstein a l’Òpera de Frankfurt, en 1939-42 fou director de l’Òpera de Königsberg actual Kaliningrad, i posteriorment de la Deutsche Oper de Berlín 1942-45, de l’Òpera d’Hamburg 1945-67 i, finalment, de la Bayerische Staatsoper de Munic fins el 1977 Moltes de les seves produccions, tant del repertori alemany WA Mozart, R Wagner i R Strauss com italià G Rossini i G Verdi, han estat considerades revolucionàries Amb Raymond Leppard, fou un dels principals promotors de l’òpera barroca els anys seixanta del segle XX

Es formà a les universitats de Munic, Berlín i Münster, i entre els seus professors cal destacar Joseph Haas, Johannes Wolf i Curt Sachs Treballà com a professor a les universitats de Münster i Colònia Fellerer mereix especial reconeixement com a fundador i editor de revistes de musicologia i de colleccions i antologies El seu ampli ventall d’interessos se centrà bàsicament en la música de l’Edat Mitjana, del Renaixement i del segle XX i la història musical de diferents regions i ciutats, examinant per primer cop el material de referència Cal destacar també la seva investigació…

Estudià germanística, música i musicologia a Berlín, Weimar i Jena Des del 1961 fou catedràtic de musicologia a la Universitat de Friburg Collaborà en el Diccionari Manual de termes musicals començat per Wilibald Gurlitt, al qual aportà bases històriques a les definicions normatives de la terminologia musical Fou editor dels "Arxius de Musicologia", i es feu càrrec de l’edició de la secció tècnica de la dotzena edició del Musik Lexikon d’Hugo Riemann La línia que descriu la seva obra és la concepció de la música com a unitat, en la qual queden recollits els contextos històric,…

Estudià a les universitats de Tübingen i Göttingen, i es doctorà a Berlín el 1928 El 1936 emigrà als Estats Units, on ocupà diversos llocs en biblioteques i departaments universitaris Entre els anys 1945 i 1950 dirigí el departament de musicologia de la Southern Methodist University, a Dallas El 1950 s’incorporà a la Universitat de Michigan La seva activitat investigadora girà principalment al voltant de la figura de JS Bach Les seves aportacions més importants són els llibres Bach’s Musical Offering History, Interpretation, and Analysis Nova York, 1945 i The Bach Reader , aquest…

Es formà musicalment a Frankfurt i a les universitats de Heidelberg, Berlín i Basilea Entre els seus mestres, cal esmentar H Besseler, H Sachs, F Blume, J Handschin i P Hindemith Després d’un període dedicat a l’ensenyament en diverses universitats europees, el 1939 emigrà a l’Amèrica del Nord, on el 1941 esdevingué professor a Berkeley Com a investigador treballà en camps tan diversos com la música anglesa dels segles XIV i XV o la música barroca El seu llibre Música en l’època barroca 1947 fou durant molt temps el principal manual sobre la història de la música d’aquest període

Fou un dels més importants defensors de la música pianística nòrdica contemporània i un dels pianistes més destacats del seu país Després d’estudiar a Hannover i Berlín, es perfeccionà a la Hochschule für Musik de Stuttgart sota el mestratge de Wilhelm Kempff El seu debut tingué lloc a Oslo el 1925 Dugué a terme una important trajectòria concertística centrada en gran part en la música contemporània nòrdica Cal destacar, en aquest sentit, les estrenes de nombroses obres de compositors com ara Klaus Egge o Harald Sæverud Entre el 1967 i el 1973 fou professor del Conservatori de…