Resultats de la cerca
Es mostren 6316 resultats
Sergi Vilar i Báguena
Periodisme
Sociologia
Periodista i sociòleg.
Es doctorà en sociologia 1974 per la Universitat de París-Vincennes i en ciències polítiques 1978 per la Sorbona, d’on fou professor de sociologia política els anys 1969-78, que visqué exiliat, època en què també milità al PSUC Exercí el periodisme polític en un gran nombre de publicacions Edità, entre d’altres, els assaigs Manifiesto sobre Arte y Libertad 1962 i 1964, El poder está en la calle 1968, Cataluña en España 1968, Cuba, socialismo y democracia 1973 i Sociedad, información y poder 1992, però destacaren sobretot els estudis i reportatges dedicats al franquisme i la transició…
poliacord
Música
Harmonia que es pot analitzar com una superposició de dos o més acords.
Aquest tipus d’agregació, característica de l’harmonia del segle XX I Stravinsky, S Prokof’ev, B Bartók, A Honegger, etc, acostuma a combinar acords simples, com ara tríades, per tal d’assegurar una percepció distinta de les diferents fonamentals que el componen Aquesta percepció serà més evident com més allunyats, harmònicament parlant, estiguin els acords superposats En aquest sentit, es pot citar l’anomenat ‘acord de Petruska ’, format per una tríada de do M i una de fa♯ M i que pertany a l’obra del mateix nom de Stravinsky No és habitual trobar poliacords amb més de dues fonamentals El…
celesta
Música
Instrument de teclat amb la forma d’un piano petit.
Semblantment al que succeeix en el piano, la pressió dels dits sobre les tecles activa uns martells que percudeixen unes plaques metàlliques suspeses sobre uns ressonadors En la classificació Hornbostel-Sachs, idiòfon de percussió de plaques La seva extensió és de cinc octaves del do2 al do7 sona una 8a més alta del que està escrit Fou patentada el 1886 per Auguste Mustel, el qual es va inspirar, probablement, en un instrument anomenat typophone o dulcitone , format per un conjunt de diapasons de forquilla que actuaven per mitjà del teclat, que havia construït el seu pare vint…
embocadura

Embocadura de la trompeta
© Fototeca.cat/ Idear
Música
Part superior d’alguns instruments aeròfons a la qual s’apliquen els llavis de l’intèrpret per a produir el so.
Hi ha diferents tipus d’embocadura, que es corresponen amb els diferents mecanismes i recursos de producció del so de cada instrument En els instruments de bisell , l’embocadura sol ser l’entrada del canal en el qual s’introdueix el vent per a dirigir-lo contra el bisell flabiol En els casos en què l’embocadura adopta una forma més anatòmica -més estreta arran dels llavis-, s’anomena bec flautes de bec En els instruments de llengüeta senzilla clarinet, saxòfon, el bec està parcialment tapat per la llengüeta , la qual es posa en vibració en forçar el pas de l’aire per a introduir-…
tangent
Música
En certs instruments cordòfons amb teclat (clavicordi, per exemple), peça metàl·lica clavada a l’extrem de les tecles que, en percudir les cordes, produeix el so.
Feta normalment de planxa metàllica, està tallada en forma de triangle prim i llarg amb el vèrtex clavat a la tecla La part superior, una mica més ampla, percut la corda i hi resta recolzada mentre l’instrumentista manté la tecla premuda, de tal manera que en determina la longitud de vibració Aquest funcionament obliga a una posició ben precisa de la tangent respecte al punt de percussió, ja que d’això dependrà l’afinació de la nota Si una altra tangent percut i talla la mateixa corda en un altre punt es produirà una nota diferent, recurs aprofitat en els clavicordis lligats…
Sant Pere
Ermita
Església romànica del municipi de la Seu d’Urgell (Alt Urgell).
L’església està adossada al claustre de la catedral de Santa Maria i és l’únic edifici conservat del conjunt monumental que erigí el bisbe Sant Ermengol abans del 1035 La capella, amb porta al claustre, té planta de creu llatina una nau amb transsepte el transsepte és capçat a llevant per tres absis semicirculars, major el central, ornamentats exteriorment amb lesenes i arcuacions Va rebre l’actual advocació de Sant Miquel quan la capella d’aquest nom que era situada vora el portal de Cerdanya va ser donada als dominicans Els dos sants presideixen el seu retaule…
Torre dels Moros o d’Algorfa (Seròs)
Art romànic
Situació Torre rectangular d’època andalusina, feta amb grans carreus, integrada a les dependències del mas de Violí ECSA-JBolòs Aquesta torre és situada a la partida de terres d’Algorfa, entremig de les dependències del mas de Violí, al límit de la segona terrassa del riberal del Segre Mapa 31-16 415 Situació 31TBF818914 A 3 km de Seròs per la carretera LP-7041 i a menys d’1 km del convent de Vinganya, cal prendre un camí a mà esquerra que condueix, després de 300 m, al mas de Violí, darrere el qual hi ha la torre dels Moros JRG-JBM Torre El mas de Violí està format per una…
Trastorn causat per l’electricitat
L’electricitat pot causar diversos trastorns en l’organisme humà atès que el corrent elèctric pot alterar les estructures dels teixits o interferir en el funcionament de diversos òrgans L’efecte de l’electricitat varia segons les característiques del corrent elèctric, les condicions individuals de la persona afectada, i les circumstàncies en què es produeix el contacte amb el corrent elèctric El contacte amb el corrent elèctric és més perillós com més elevades en siguin la intensitat i la tensió, mesurades respectivament en ampers i volts Generalment, el corrent de menys de 24 volts i de 5…
La sargantana aranesa
La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una espècie saxícola pròpia de l’alta muntanya que, a casa nostra, només habita a la Vall d’Aran Se la pot observar assolellant-se sobre les pedres entre mitjan maig i mitjan octubre Albert Montori La sargantana aranesa Iberolacerta aranica és una sargantana d’alta muntanya que es va escindir de l’espècie Lacerta monticola el 1993 Es tracta d’una sargantana petita Els exemplars de femella tenen una longitud mitjana de 5,7 cm cap i cos i els mascles de 5,4 cm, bé que s’han observat femelles adultes de 6,7 cm i mascles adults de fins a 6,2 cm La…
Salvador Mañach. Panys de seguretat
Salvador Mañach i Trias La Ilustració Catalana , 1911 Salvador Mañach i Trías és el gran nom de la serralleria industrial a la Catalunya del segle XIX Va néixer a Besalú, va aprendre l’ofici de serraller a Figueres, treballà després a Girona i finalment a Barcelona A la capital catalana treballà a la casa de pianos Bemareggi i, després, a la de Felip Muller, on aprengué els fonaments de la fabricació de caixes fortes i panys de seguretat A la dècada dels anys 1850 creà una societat amb uns companys, que no tingué èxit Per això els seus successors donaran l’any 1853 com el d’inici de les…