Resultats de la cerca
Es mostren 1235 resultats
Vilafranca del Penedès
Vista aèria de Vilafranca del Penedès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca de l’Alt Penedès.
Situació i presentació El municipi, d’una extensió de 19,65 km 2 , és situat a la depressió que centra la comarca de l’Alt Penedès, i ocupa la part central de la plana, al sector de l’esquerra del riu de Foix Té una forma irregular i és envoltat al N pels termes de les Cabanyes i la Granada, a l’E per Sant Cugat Sesgarrigues i Olèrdola, al s per Santa Margarida i els Monjos i Olèrdola, i a l’W per Sant Martí Sarroca i Pacs del Penedès El municipi és format per la vila de Vilafranca i els veïnats…
Segle XVI: del gòtic a l’esclat del Classicisme
Tradició, hibridacions, un classicisme assumitsón estadis d’una evolució de l’arquitectura religiosa catalana que fa seus els nous llenguatges derivats de la praxi arquitectònica renaixentista de la veïna Itàlia Cort i noblesa, estaments eclesiàstics, i estaments civils patrocinaren les millors comandes d’art sacre, encarregades a mestres d’obres i tracistes de reconeguda vàlua Alhora, la nova manera s’introduí per mitjà de la plàstica, la teoria i les traces Malgrat tot, la pervivència gòtica continuà en un gran nombre d’obres que, a mesura que s’avançà en el temps, anaren fent seves…
Castell i hàbitat de Vilallonga (Sant Martí Sesgueioles)
Art romànic
Situació Les restes del castell, conjuntament amb les ruïnes de l’església, són situades a llevant de la població, a l’entorn d’on s’alça el modern santuari de Sant Valentí, prop de la pagesia de Can Balard FJM-AMB Mapa 35-14361 Situació 31TCG759181 Immediatament després de passar Sant Martí Sesgueioles, venint de Sant Guim de Freixenet, en la recta que hi ha a la sortida de la població, més enllà d’un dipòsit d’automòbils vells, surt a mà dreta un camí que en 1 km aproximadament mena a Sant Valentí i a les restes de la fortificació de Vilallonga JBM Història EI terme municipal de Sant Martí…
Francesc Oliver de Boteller, abat de Santa Maria de Poblet (1596-1599)
El 22 de juliol de l’any 1596, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller Tortosa a 1557 – Barcelona 1598, abat de Santa Maria de Poblet diputat militar Lluís de Tamarit i de Rifós, donzell de Barcelona diputat reial Jaume Riu i Canta, burgès honrat de Perpinyà oïdor eclesiàstic Frederic Meca, comanador de Sant Joan oïdor militar Francesc de Gàver, donzell de Cardona oïdor reial Gaspar Segarra, doctor en drets i ciutadà de Tortosa El diputat eclesiàstic Francesc Oliver de Boteller, abat de Poblet, polèmic diputat…
Jaume Caçador i Claret, bisbe de Girona (1590-1593)
El 22 de juliol de l’any 1590, dia de santa Magdalena, foren extrets els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret Barcelona a 1519 – Girona 1597, bisbe de Girona diputat militar Joan Granollacs i Pons, cavaller, domiciliat a Barcelona diputat reial Jaume Fortunyó, ciutadà de Tortosa oïdor eclesiàstic Jaume Cordelles i Oms, prior comendatari de Sant Pere del Mont i canonge de Barcelona oïdor militar Marc Antoni Llentes i Gàver, donzell, domiciliat a Manresa oïdor reial Pere Saconomina, ciutadà honrat de Girona El diputat eclesiàstic Jaume Caçador i Claret, bisbe…
Víctor Balaguer i Cirera
Víctor Balaguer i Cirera (1869) per F.
© Fototeca.cat
Historiografia catalana
Literatura catalana
Periodisme
Teatre
Política
Poeta, autor teatral, novel·lista, narrador, historiador, memorialista, traductor i periodista.
Vida Fill d’un metge d’ideologia liberal avançada, que morí quan ell era infant Obtingué el grau de batxiller en dret 1844 a la Universitat de Barcelona, però no continuà els estudis i es dedicà a la literatura i al periodisme Aquesta decisió i la seva ideologia política provocaren la ruptura amb la seva mare, que el desheretà S’havia proposat imposar-se com a escriptor i desplegà una intensa i diversificada activitat literària i periodística S’inicià en la literatura escrivint drames històrics, segons el corrent romàntic de l’època representat per Jaume Tió i Noè i Antoni de Bofarull L’any…
, , ,
Vall de Cardós

Vista del nucli de Ribera de Cardós (Vall de Cardós)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Pallars Sobirà.
Situació i presentació L’actual municipi de Vall de Cardós, de 56,20 km 2 , es creà el 1972 a partir de la unió dels termes de Ribera de Cardós i d’Estaon El terme limita al N i al NE amb Lladorre, a l’E amb Esterri de Cardós, al SE amb Alins, al S amb Tírvia, al SW amb Llavorsí i a l’W i al N amb la Guingueta d’Àneu El terme comprèn el sector més baix de la Vall de Cardós, a banda i banda de la Noguera de Cardós, des del pui de Sant Martí fins al forat de Cardós, congost que marca la fi de la Vall de Cardós i que s’endinsa en el veí terme de Tírvia, i el sector de ponent de la Vall de Cardós…
El mitjà de comunicació més antic: el teatre
Com es pot traçar la història del teatre Quan passem un vespre a casa, amb els amics, és fàcil que a algú se li acudeixi de proposar el joc d’“endevinar pellícules” Aleshores s’aparten cadires i s’enretira la taula per crear un espai per a la representació, mentre dues persones se separen del grup per triar el títol famós que caldrà representar i per decidir com serà la posada en escena Mentrestant, els presents s’han agrupat en actitud expectant, i esperen l’aparició dels dos mims Tothom està preparat per a endevinar, en els gestos dels actors, el títol secret I el qui l’encerta primer, tria…
1700-75: del barroc tardà al classicisme acadèmic
Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una…
Cronologia de l'arqueologia i dels seus precedents
Els precedents de l’antiquària humanística a la crítica històrica del set-cents 1491 Publicació de l’obra de l’eclesiàstic i erudit Jeroni Pau m 1497 Barcino , descripció històrica de la ciutat amb referències a les seves antiguitats romanes El mateix any s’edita el seu tractat De fluminibus et montibus hispaniarum libellus sobre la geografia romana peninsular 1538 Publicació del llibre de l’eclesiàstic i erudit Pere Antoni Beuter 1490/95-1554 Primera part de la història de València, que tracta de les antiguitats d’Espanya i fundació de València, amb tot lo discurs fins al temps que l’ínclit…