Resultats de la cerca
Es mostren 2161 resultats
Despoblat de Puiforniu (la Torre de Cabdella)
Art romànic
Situació Un aspecte de les ruïnes d’aquest despoblat, disposades en terrasses en el pendent del puig que li dona nom ECSA - A Roig Puiforniu o Puigforniu és en un dels contraforts de la serra Espina, que baixa cap a ponent al vessant esquerra del Flamicell El turó de Puiforniu és una carena abrupta a la qual només es pot arribar pel costat de ponent Mapa 33-10214 Situació 31TCG335927 Per a accedir-hi cal anar fins a Beranui per una carretera que surt de la Plana de Mont-ros Per una pista que hi ha a l’entrada del poble cal enfilar-se fins a l’últim prat de pastura i d’aquí s’ha de seguir, en…
Vilatge de Suert (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix el turó on s’assenten les restes d’aquest antic vilatge, les quals foren en part destruïdes per la construcció d’una torre d’electrificació ECSA - JBolós El primitiu assentament de Suert és situat en una elevació de roques ofítiques, aigua avall de l’actual vila del Pont de Suert, a la partida dita de Suert, prop de la font del mateix nom L’indret domina des de la banda dreta de la Noguera Ribagorçana tota la part baixa del Pla de Suert i els…
Sarroca de Bellera

Municipi
Municipi del Pallars Jussà, al límit amb l’Alta Ribagorça.
Situació i presentació El municipi de Sarroca de Bellera, de 87,51 km 2 , és situat al NW del Pallars Jussà És format pels antics termes de Sarroca de Bellera, pròpiament dit, i el de Benés, agregat al primer el 1972 El terme limita al NW amb Barruera Alta Ribagorça, a l’E amb la Torre de Cabdella i l’enclavament de Larén Senterada, al S amb Senterada i a l’W amb el Pont de Suert Alta Ribagorça Es troba entre la zona de transició entre els Pallars i la Ribagorça Al N, el territori és molt accidentat per afloraments granítics i esquistosos i amb una ampla llenca de gres vermellós, a més de…
vescomtat de Castellbò

Evolució del vescomtat de Castellbò
© Fototeca.cat
Geografia històrica
Jurisdicció feudal que comprenia originàriament les valls de Castellbò (dita de Castell-lleó fins a mitjan segle XI), d’Aguilar i de Pallerols.
El 988 el comte Borrell II de Barcelona-Urgell cedí les propietats que posseïa a la vall de Castellbò al vescomte Guillem d’Urgell Però no fou fins ben entrat el segle XII, després de l’entroncament amb la casa vescomtal de Cerdanya pel matrimoni del vescomte Pere I de Castellbò ~1126-50, besnet de Guillem, amb la vescomtessa Sibilla de Cerdanya, i de l’aparició al sud del comtat d’Urgell d’un nou vescomte, titular del Baix Urgell després dit d’Àger , que els primitius vescomtes urgellesos adoptaren la denominació de Castellbò , després d’haver emprat la de vescomtes de l’Alt Urgell vescomtat…
Torre de Benviure (Sant Boi de Llobregat)
Art romànic
Situació Aspecte actual de la torre després de ser alliberada de l’antic mas que tenia adossat F Baltà És emplaçada als vessants nord-orientals de la muntanya de Sant Ramon Mapa 36-16420 Situació 31TDF183790 Des de Sant Boi s’ha d’agafar la carretera de Sant Climent i, poc després de deixar enrere els últims blocs de pisos, en arribar al del casal del Bori, cal desviar-se a l’esquerra per un camí que porta a la barriada de Benviure, on hi ha la torre, a 81,7 m d’…
Castelló Jussà de Sant Miquel de la Vall (Gavet de la Conca)
Art romànic
Aquest castell i el Castelló Sobirà, conegut avui dia popularment com “castellde Sant Gervàs”, són esmentats genèricament l’any 1086, en què el comte d’Urgell Ermengol VI féu donació o venda als comtes de Pallars Jussà, Ramon V i Valença, de la vila de Llimiana amb els seus castells i les pertinences, i en particular “ ipsos castellones ” Aquest sembla que és el nom genèric amb què és coneixien els dos Castellons, el Sobirà i el Jussà, segons confirmen els falsos de Gerri del 930 i el 953…
Sant Julià de Carles (Alfara de Carles)
Art romànic
Situació Aspecte d’aquesta antiga parròquia del poble de Carles, avui dia una simple ermita ECSA - J Colomé L’antiga església parroquial de Sant Julià és situada al peu del turó on hi ha les ruïnes del castellde Carles JAA Mapa 31-19 496 Situació 31TBF774258 Història L’església de Sant Julià fou la parròquia de l’antic poble de Carles, format a redós del castell del mateix nom i despoblat a la darreria del segle XV D’aquest temple es disposa fins a l’actualitat d’escasses referències una d…
Mare de Déu de la Fabregada (Sant Esteve de la Sarga)
Art romànic
Situació Vista del costat sud-est d’aquest petit santuari, edifici típic del segle XII ECSA - JA Adell El santuari, molt cuidat, de la Mare de Déu de la Fabregada és a 1,1 km a llevant de Sant Esteve de la Sarga, al costat de la carretera que porta a Alsamora JAA Mapa 32-12289 Situació 31TCG138611 Història Actualment la Mare de Déu de la Fabregada és una capella aïllada, annexa a la parròquia de Sant Esteve de la Sarga Tanmateix, a l’època alt-medieval fou l’…
Casa forta de la Torre de Grions (Sant Feliu de Buixalleu)
Art romànic
Situació Antiga casa forta, ara masia, que conserva el recinte murat i la base d’una torre medieval M Catalán És situada al costat de l’església de Grions, en una carena, a poca distància d’Hostalric Al seu voltant s’estèn una zona de conreus Venint de Girona, passat Hostalric, però abans del trencall d’Arbúcies, cal agafar una carretera a mà dreta, la qual aviat es converteix en una pista de terra Al costat de l’església hi ha la casa forta, a prop del camí Mapa 365M781 Situació 31TDG677234 JBM-JBM Història Hom no pot documentar gaires notícies sobre la fortalesa de Grions Sabem que romania…
Santa Maria de Foix (Torrelles de Foix)
Art romànic
Situació Vista aèria del santuari, que s’aixeca a l’indret on hi hagué l’antic castell de Foix ECSA - J Todó Aquest santuari és dalt d’una carena, damunt d’un penya-segat, en un lloc molt visible Mapa 35-16419 Situació 31TCF801860 S’hi va per Torrelles de Foix, que es troba a uns 13 km de Vilafranca Passat 1,5 km de Torrelles, a mà dreta, surt una carretera que va fins a la urbanització de les Torres Altes A uns 3 km, a la dreta, surt una pista de terra que en 1 km porta al santuari de Foix, a una altitud de 661 m, des d’on es pot veure la fondalada engorgada del riu Foix i la vall on s’…