Resultats de la cerca
Es mostren 1750 resultats
La internacionalització dels mestres catalans. 1884-1939
L’opció per l’ensenyament –i no, únicament, per les armes o el comerç– de la societat catalana moderna dels segles XVI-XVII té les seves arrels en Ramon Llull, Francesc Eiximenis i Joana de Lestonnac Als temps de la Illustració del segle XVIII hi ha la llavor de l’“ensenyança de minyons” de Baldiri Reixac, dels collegis d’escolapis i jesuïtes, dels seminaris i les acadèmies Professors i pedagogs Al segle XIX, les revolucions liberals assajaren un inici d’universalització de l’ensenyament L’any 1850, el ministre de Foment del govern central Antoni Ros i d’Olano Caracas, 1808 – Madrid, 1886…
Miquel Torell, el Mestre d’Olot
Art gòtic
Compartiment central del retaule dedicat a santa Eulàlia de l’església parroquial de Vilella avui conservat a l’església parroquial de Rigardà, Conflent Atribuït al Mestre d’Olot, ha estat datat a l’últim terç del segle XV CGPO/CDCROA – GGorce El panorama de la darrera pintura gòtica a les terres de Girona ofereix un denominador comú força semblant al de períodes anteriors És a dir, hi ha un elenc gens menyspreable de pintors documentats sense, però, que se’ls pugui adjudicar amb seguretat cap de les escasses obres conservades D’altra banda, els diferents tallers actius en aquesta etapa de…
Pere Escaparra i el Segon Mestre de Puigcerdà
Art gòtic
El martiri de sant Joan Evangelista i el somni del sant a l’illa de Patmos, del retaule de Sant Joan Evangelista procedent del convent de Sant Domènec de Puigcerdà i atribuït al Segon Mestre de Puigcerdà La segona taula destaca pels quatre àngels que lliguen amb draps la boca dels dracs, emplaçats als quatre punts cardinals de la Terra ©MNAC – JCalveras, MMérida i JSagristà Originari de Siracusa Sicília, Pere Escaparra Pietro Scaparra apareix actiu a Barcelona el 1443, en una escriptura en què, juntament amb el pintor Bernat Martorell, signà com a testimoni Tot i això, tres anys més tard…
Societat Catalana d’Estudis Històrics
Historiografia catalana
Filial de l’Institut d’Estudis Catalans creada el 1946 i dedicada a l’estudi de la història, de l’art i l’arqueologia i de la llengua i la literatura, preferentment de les terres catalanes.
El 1942 es formà una comissió gestora, integrada per Ramon Aramon, Pere Bohigas i Miquel Coll i Alentorn, i s’iniciaren les activitats amb una conferència Durant els anys següents continuaren les activitats amb la intervenció de membres de l’IEC i de joves investigadors fins que el 1946 la Societat fou aprovada per l’IEC i se celebrà l’assemblea constituent R Aramon en fou elegit president i M Coll, secretari general S’organitzà en tres seccions Història, Llengua i Literatura, i Art i Arqueologia, cadascuna amb un vicepresident Ferran Soldevila, Pere Bohigas i Josep de C Serra i Ràfols Hi…
Jeroni de Real i Ferrer
Historiografia catalana
Literatura catalana
Cronista.
Vida i obra També conegut, encara que inexactament, com Real de Fontclara o Jeroni del Real de Fontclara Nasqué al barri gironí del Mercadal Era membre d’una família de la petita noblesa catalana originària de Fontclara Baix Empordà que esdevingué ciutadana al final del s XVI quan emparentà amb una rica nissaga de mercaders, els Saconomina El seu pare, Miquel, morí quan Jeroni encara era un infant Fou l’oncle avi, Jeroni Saconomina, el seu padrí i tutor, qui més el protegí i l’influí en la seva vocació política i de cronista Es casà dues vegades, amb Agnès de Miquel i amb Francesca de Copons…
,
Castell d’Escales (Vilanant)
Art romànic
Situació Aspecte que ofereix la torre, l’element més important que ha pervingut de la fortalesa F Tur Les ruïnes de la fortalesa medieval anomenada antigament castell d’Escales, o de les Escales, i conegudes actualment per Castell dels Moros, es troben poc menys de 2 km al sud-est de la població de Vilanant, sobre un serrat de poca elevació prop de la confluència de la riera de Cistella amb el Manol Mapa 258M781 Situació 31TEDG896778 S’hi pot arribar pel camí que porta de Vilanant a l’ermita de Sant Jaume dels Verders i al mas Rodeja, que es troben no gaire lluny, uns 300 m més enllà del…
Sant Grau d’Entreperes (Sales de Llierca)
Art romànic
Situació Una vista de l’església de Sant Grau d'Entreperes, perduda enmig del paisatge F Tur L’església de Sant Grau o de Santa Maria d’Entreperes és situada a la serra que separa les valls de les rieres de Llierca i de Borró, la qual en aquest indret forma els cingles d’Entreperes, més al sud de Gitarriu Fent honor al seu topònim Entreperes = entre pedres, l’edifici fou erigit en una graonada de la serra i des d’ell hom podrà admirar unes boniques vistes sobre les valls del Llierca i del Fluvià Mapa 257M781 Situació 31TDG692806 Per arribar-hi cal agafar la carretera comarcal C-150, de Girona…
La senyoria episcopal a Sanaüja
“Aquest és el capbreu que vol memoritzar això que deu tenir el bisbe a la seva castellania de Sanaüja, per costum i per dret En primer lloc, dels ingressos dels judicis, la meitat sens engany Del mercat, la meitat del que pertoca als senyors, per justícia i per dret, és a dir, de les lleudes, a excepció dels drets sobre les popes de les vaques, que són del castell Del forn, la meitat Dels ingressos de la moneda, la meitat I el bisbe es posa d’acord amb els senyors de Sanaüja perquè facin venir davant seu els homes de la castellania i que en llevi d’ells, cada any, la quèstia del pa i de la…
L’organització territorial del Solsonès
Art romànic
Els castells Mapa del Solsonès amb la senyalització de totes les fortificacions de les quals tenim notícies anteriors a l’any 1300 J Calderer-L Prat-J Vigué Vegeu Castells del Solsonès anteriors al 1300 El Solsonès, com a terra fronterera, s’organitzà en termes de castells, sobretot a la zona occidental, on aparegué una línia defensiva que connectava amb els castells d’Oliana, Altés i Ogern, de fora de la comarca continuava amb els castells de Ciuró 964, Castellar 964, Clarà 992, Madrona 964, Pi-nell 964, la Rata 1028, Miravé 1000, Llobera 1002, Peracamps 1042, Llanera 1033, Vallferosa 1052…
Bibliografia general referent al romànic de la Selva
Art romànic
AAV Amics de L’Art vell Memòria de l’obra realitzada des de la seva fundació, 1929-1935 , Barcelona 1935 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Catalunya carolíngia, II Els diplomes carolingis a Catalunya , 2 vols, Institut d’Estudis Catalans, Barcelona 1926-1952 Abadal i de Vinyals, Ramon d’ Els primers comtes catalans , ed Vicens-Vives, Biografies catalanes Sèrie històrica, núm 1, Barcelona 1965 Ainaud de Lasarte, Joan Tossa Notas geográficas, arqueológicas e históricas , Barcelona 1957 Ainaud de Lasarte, Joan Art romànic Guia Ajuntament de Barcelona-Museu d’Art de Catalunya, Barcelona 1973 Ainaud…