Resultats de la cerca
Es mostren 2265 resultats
Josep Benet i Morell
Historiografia catalana
Advocat, polític i historiador.
Vida i obra De família obrera, feu els estudis a l’Escolania de Montserrat i a l’Acadèmia Ramon Llull Aviat s’afilià a la Federació de Joves Cristians de Catalunya Combaté amb l’exèrcit de la República en la “quinta del biberó” i fou ferit de gravetat L’any 1942 entrà a la Universitat de Barcelona, on promogué el Front Universitari de Resistència Catalana, el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència GNR Collaborà en la fundació de l’editorial clandestina Edicions de la Negra Nit 1945-46 i en l’organització cultural clandestina Miramar L’any…
Fuerza Nueva
Partit polític
Moviment politicoreligiós creat a l’abril de 1964 arran d’una reunió religiosa celebrada al monestir de San Miguel de las Victorias (Priego, Conca).
Els assistents, convocats pel notari Blas Piñar, discutiren “un plan de renovación en los ejercitantes para clarificar ideas con una visión sobrenatural y, , poder proyectarlas sobre los demás en una especie de fervoroso contagio, para luchar contra las fuerzas del mal a escala universal” Pel maig de 1966 es constituí Fuerza Nueva Editorial, que publicà la revista del mateix títol al gener de 1967 La creació d’FN fou una manifestació emblemàtica de la configuració de l’anomenat “búnquer” la mobilització creixent de sectors que preconitzaven un rearmament ideològic del franquisme davant els…
Federació Anarquista Ibèrica
Partit polític
Organització anarquista constituïda al juliol de 1927 al Saler (València) per membres de la Federación Nacional de Grupos Anarquistas i de la União Anarquista Portuguesa.
No es tracta d’un partit polític, sinó d’una organització que aplegava grups d’acció i grups d’afinitat ideològica, sovint amb posicions diferenciades En especial actuà a prop o dins de la CNT amb el propòsit d’esperonar-ne el caràcter revolucionari, garantir-ne la fidelitat a l’ideari anarquista i evitar la influència del reformisme, el comunisme o l’entesa amb els republicans Els grups d’acció sorgits entre el 1918 i el 1923, que sovint havien actuat amb autonomia de la CNT, han estat considerats precedents seus Entre el 1920 i el 1921 intentaren d’unificar-se, fins que es creà una Comisión…
Síria 2015
Estat
Destrucció del temple de Bel a Palmira Síria La guerra civil i regional que es lliura a Síria contra l'expansió de l'Estat Islàmic EI i entre els grups rebels i el règim de Baixar al-Assad va empitjorar al llarg de l'any Al principi del gener, l'Observatori Sirià per als Drets Humans va informar que el 2014 va acabar amb més de 76000 persones mortes en el conflicte sirià, 17790 de les quals serien civils, i es va convertir en l'any més mortífer des que va començar el conflicte, l'any 2011 Entre els grups que lluiten a la guerra, les milícies kurdes i l'Exèrcit Lliure de Síria ELS, opositors a…
concili II del Vaticà
Sessió inaugural del concili II del Vaticà, a la basílica de Sant Pere
© Fototeca.cat
Vint-i-unè concili ecumènic de l’Església catòlica, convocat pel papa Joan XXIII amb la constitució apostòlica Humanae salutis (25 de desembre de 1961) i celebrat sota el seu pontificat i el del seu successor, Pau VI, a Sant Pere del Vaticà en els períodes següents: de l’11 d’octubre al 7 de desembre de 1962; del 29 de setembre al 4 de desembre de 1963; i del 14 de setembre al 8 de desembre de 1965.
Hi foren aprovades i proclamades les constitucions sobre litúrgia Sacrosanctum concilium , 25 de gener de 1964, dogmàtica sobre l’Església Lumen gentium , 21 de novembre de 1964, dogmàtica sobre la divina revelació Dei Verbum , 18 de novembre de 1965 i pastoral sobre l’Església en el món d’avui Gaudium et Spes , 7 de desembre de 1965, els decrets sobre els mitjans de comunicació social Inter mirifica , 4 de desembre de 1963, l’ecumenisme Unitatis redintegratio , 21 de novembre de 1964, les Esglésies orientals Orientalium Ecclesiarum , 12 de novembre de 1964, el ministeri pastoral dels…
Francisco Goya y Lucientes

Francisco Goya y Lucientes, Autoretrat (1796-1797)
Museo Nacional del Prado
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador aragonès.
Fill d’un daurador de Saragossa, on es formà, al taller de José Luzán, a setze anys pintà el reliquiari de Fuendetodos Fracassà als concursos de l’Academia de San Fernando 1763 i 1766 i anà pel seu compte a Roma 1771, on conegué, i practicà, l’art neoclàssic De nou a Saragossa, pintà al fresc el cor de la capella de la Mare de Déu, al Pilar 1772, i es casà amb la germana de Francisco Bayeu El seu primer gran cicle fou la decoració de la cartoixa d’ Aula Dei El 1774 ja residia a Madrid i, protegit pel seu cunyat, fou cridat per AR Mengs a treballar al servei de la corona, a fer…
Pompeu Gener i Babot
Pompeu Gener i Babot
© Fototeca.cat
Literatura catalana
Assagista, narrador i dramaturg.
Fill d’un farmacèutic barceloní, tingué una formació científica, es doctorà en farmàcia, en ciències naturals a Madrid i, després, l’any 1878, en medicina a París Cosmopolita —viatjà sovint per diversos països d’Europa, una vegada amb Apelles Mestres 1874— i progressista —es vinculà al republicanisme federal durant la revolució del 1868— Residí llargues temporades a París, on publicà el seu llibre més famós, La Mort et le Diable 1880, amb pròleg d’Émile Littré, considerada com l’obra més brillant del positivisme català, corrent en què s’inscriu l’autor, i que conegué a través del mateix…
, ,
Francesc de Castellví i Obando

Monument a Francesc de Castellví a Montblanc
Historiografia
Història
Militar
Militar i historiador.
Fill primogènit i hereu de Joana Obando i d’Ignasi de Castellví i de Pons, veguer de Montblanc, el qual, després de tenir quatre fills amb Joana, enviudà i es tornà a casar el 1688 amb Maria Teresa Ferran d’aquest nou matrimoni en naixeren tres fills més Posseïdor de la baronia de Rocafort de Queralt i de diverses propietats, cursà estudis al Collegi de Cavallers de la Puríssima Concepció, a la ciutat de Lleida També inicià la carrera militar Durant la guerra de Successió, s’alineà a favor de la causa austriacista des del seu càrrec de governador general de la baronia del monestir de Vallbona…
, ,
Adrià Gual i Queralt

Adrià Gual i Queralt
© Fototeca.cat / D. Campos
Cinematografia
Teatre
Educació
Literatura catalana
Pintura
Autor dramàtic, director d’escena, pintor i pedagog.
Estudià dibuix i pintura amb Pere Borrell i treballà en el taller de litografia del seu pare, que abandonà el 1901 per dedicar-se íntegrament al teatre Com a artista plàstic, la influència del seu mestre l’abocà de primer a un realisme rigorós Taller de litografia Gual , oli del 1890 Barcelona, coll Albert Oller Tot i que més tard s’adherí al grup postmodernista de la Colla del Safrà ~1893-96, aviat se centrà en un Modernisme típicament esteticista dins aquest estil feu diversos cartells d’arabesc curvilini i complex que palesen una gran exquisidesa i sensibilitat Quarta Exposició de Belles…
, ,
La desarticulació dels gremis
La desarticulació del gremialisme tradicional al segle XIX fou un fenomen complex que cal abordar en les seves diferents facetes La rotunditat de les afirmacions legals que establiren l’abolició del sistema gremial, cal completar-la amb la permanència d’organitzacions d’oficis que, reacomodant-se al nou marc legal, s’han d’entendre com a estratègies específiques dels petits productors per a la defensa dels seus interessos sectorials Per a la comprensió adequada d’aquest moviment, cal destacar el fet de l’important retard en la promulgació d’una llei general d’associacions a Espanya Aquest…