Resultats de la cerca
Es mostren 2315 resultats
antroponímia
Lingüística i sociolingüística
Part de l’onomàstica que estudia els antropònims.
Hi ha noms personals que no són noms comuns amb significat conegut dins la llengua com Antoni, Gisbert, Reixac n'hi ha d’altres que existeixen en la llengua viva com Casal, Puig, Salvador però tots, fins i tot els del primer grup, són originàriament mots corrents i significatius dins l’idioma del qual procedeixen així, Andreu ve del grec Andreas , que significa ‘valent’ Robert ve del germànic Hrodebert , que vol dir ‘famós’ D’altra banda, els antropònims poden convertir-se en noms comuns, proveïts d’un significat nou per exemple, anfós i rafel com a noms de peixos, guillem com a nom d’un…
escriptura japonesa
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia de la llengua japonesa.
El japonès primitiu se servia dels caràcters ideogràfics xinesos Al segle III començaren a introduir-se els caràcters xinesos kanji signes ideogràfics que corresponen a idees o coses Un kanji representa un significat concret amb dues possibilitats d’ésser pronunciat l’una es l' on i l’altra el kun Vers el segle X s’introduïren els kana, signes fonètics que representen el so de les síllabes i que constitueixen per ells mateixos un sillabari que prescindeix dels ideogrames Els kana es divideixen en dos tipus l' hiragana i el katakana L' hiragana —emprat molt més sovint— és un sillabari d’…
Joaquim Pla
Lingüística i sociolingüística
Cristianisme
Arxivística i biblioteconomia
Filòleg.
Vida i obra Fou jesuïta 1761-73 Exiliat a Itàlia, fou vicedirector de la biblioteca universitària de Ferrara, llavors sota la direcció de Llucià Gallissà, i ocupà la càtedra de llengua caldea de la Universitat de Bolonya 1794-98 Havent retornat llavors a Catalunya, i novament exiliat, s’establí a Roma com a bibliotecari dels prínceps Barberini Erudit poliglot molt reconegut, collaborà en diverses obres en l’àmbit de l’hellenística, la semitística i la provençalística, com la collació de manuscrits de la Bíblia grega dels Setanta per a l’edició d’Oxford de Robert Holmes o la traducció a l’…
,
Mikhail Vasiljevič Lomonosov

Mikhail Vasiljevič Lomonosov
© Fototeca.cat
Literatura
Científic i poeta rus.
Fill d’un pescador d’Arkhangel’sk, aconseguí d’estudiar a l’acadèmia eslavogrecollatina, i més tard, a l’estranger Fou professor a la Universitat de Peterburg, i treballà a l’Acadèmia de Ciències dirigí el departament de geografia El 1755 fundà la Universitat de Moscou, que porta el seu nom Hom el considera un dels pares de la ciència russa Es destacà en geologia, mineralogia, astronomia, física, química i metallúrgia Propugnà l’estudi de la química sobre una base matemàtica i física, defensà la teoria molecular i cinètica de la matèria i fou un precursor de Lavoisier Lluità contra les idees…
complement
Gramàtica
Element que té com a funció completar-ne un altre, del qual depèn ( Vine ‘a casa’, Estimo ‘un home’)
.
A la base d’aquesta realitat hi ha una relació principal/complement l’origen de la qual, segons Albert Sechehaye, és la frase de dos membres La manera d’expressar aquesta relació és donada per l’estructura o sistema de cada llengua Així, en llatí hom usa la flexió en català i en d’altres llengües romàniques, la preposició, i, d’una manera subsidiària, un cert ordre de collocació si la relació és establerta entre dos termes de la mateixa natura semàntica canya de sucre/sucre de canya Els complements més importants són els del verb, als quals cal afegir els del substantiu, els de…
catacumba

Catacumbes de San Genaro, a Nàpols
Història
Religió
Cementiri subterrani d’inhumació compost de galeries i cambres.
El seu ús és anterior al cristianisme Seguint la llei romana que prohibia els enterraments a l’interior de les ciutats, els primers cristians construïren, amb tota llibertat, diversos cementiris subterranis, que només foren utilitzats esporàdicament com a lloc de culte, durant les persecucions Arribaren a tenir bastants quilòmetres de longitud i diversos pisos superposats Els difunts eren dipositats en nínxols loculi cavats a les parets, molts d’ells decorats amb pintures, que forneixen les principals fonts sobre l’art cristià dels primers segles Els temes emprats fan sovint referència a…
Pere Caro i Sureda

Pere Caro i Sureda
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de la Romana Estudià a Lió, a Salamanca i a Madrid Ingressà a la marina de guerra 1775 i serví a les ordres de Federico Gravina El 1784 viatjà per França, Àustria i Alemanya En declarar-se la Guerra Gran 1793, passà a l’exèrcit de terra, i serví a Guipúscoa en el del seu oncle Ventura Caro Passà després a Catalunya, ja com a general de brigada, i participà en la batalla del Montnegre 1794 El 1800 fou capità general interí de Catalunya El 1807 li fou confiat el comandament dels 15 000 soldats que Carles IV, pressionat per Napoleó, envià a Alemanya i Escandinàvia Bé que, després…
Anne Buttimer
Geografia
Geògrafa irlandesa.
Estudià llatí, matemàtiques i geografia a la Universitat de Cork 1957, i obtingué un màster per la Universitat Nacional d’Irlanda el 1959, any que professà com a monja dominica fins el 1975 Doctorada per la Universitat de Washington 1965, feu recerca postdoctoral a la Universitat de Lovaina i exercí la docència a les universitats de Seattle 1966-68, Glasgow 1968-70 i Clark, de Massachusetts 1970-81 Després d’uns anys al Consell Suec d’Humanitats i Ciències socials de Lund 1982-89 i a la Universitat d’Ottawa 1989-91, acabà la carrera acadèmica a l’University College de Dublín, on…
Santa Maria de Vidreres
Art romànic
Aquesta església parroquial del municipi de Vidreres havia estat en possessió del monestir de Sant Salvador de Breda, i depenia eclesiàsticament de l’arxiprestat de Santa Coloma de Farners Així mateix, la parròquia de Santa Maria tenia com a sufragània l’església de Sant Esteve actualment de Santa Susanna de Caulès L’any 1115 ja tenim alguna notícia d’aquesta parròquia, però el document més antic conservat que en fa referència és un de l’any 1143, en el qual es parla d’una sèrie de fundacions, i on apareix com a “ Santa Maria de Vitrariis ” El mot itrariis ve del llatí vitrarium…
Contracte d’aprenentatge de Pere Garcia amb el pintor Francesc Borrassà
Art gòtic
1407-08 Pere Garcia, natural de Peñafiel, al regne de Castella, acorda amb el pintor de Girona Francesc Borrassà que s’estarà amb ell durant dos anys per aprendre l’ofici O Perdut A Arxiu Històric de Girona, notaria de Girona 4, 57, folis 3v-4 Pere Garcia, natural de Peñafiel, del regne de Castella, de grat etc, em sotmeto i em confio a vós, Francesc Borrassà, pintor de Girona, del present als dos anys i mig pròxims, per aprendre el vostre ofici de pintor Us prometo que durant tot aquest temps us serviré bé i de la manera que millor pugui en totes les coses lícites i honestes que em maneu, i…