Resultats de la cerca

Jesuïta Començà a escriure poesia en català 1925-35 i retornà a aquesta llengua en un exercici de retrospecció personal amb les proses Del meu poble, encara 1982 Ensenyà literatura castellana als collegis de Gènova 1935-38, València 1943-59 i finalment Barcelona 1959-70, on collaborà amb l’Acadèmia de la Llengua Catalana i diverses activitats del Fòrum Vergés Publicà diversos reculls de poesia, la majoria en llengua castellana Arca de fe 1946, Del ángel y el ciprés 1950, Me canta el mar 1956, Me acercaré al fuego 1966, Ciudad, afán y cántico 1970, Del lienzo al verso 1973 i Més enllà dels…

Format a l’escolania de Montserrat, ja des de molt jove participà en el moviment nacionalista català i pertangué a la Federació de Joves Cristians de Catalunya El 1938 s’incorporà a l’exèrcit republicà A la postguerra fundà el Front Universitari de Catalunya 1944-47, que presidí, i els Grups Nacionals de Resistència, i milità un temps a Unió Democràtica de Catalunya Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1945, fou cap de la secretaria de la Comissió Abat Oliba 1946-47, cofundador de Germinabit i un dels promotors, i collaborador, de Serra d’Or Inspirà o promogué molts dels episodis…

Vida i obra Fill d’una família de la burgesia barcelonina, el pare, Antoni M Batllori de Orovio, era fabricant tèxtil i llicenciat en filosofia i lletres, i reuní una ben nodrida biblioteca i una important collecció d’art La mare, Paula Munné de Escauriza, era nascuda a l’Havana, motiu pel qual la llengua familiar dels Batllori era el castellà Entre les amistats de la família destaca la de l’historiador i sacerdot jesuïta Ignasi Casanovas 1872-1936, que fou director espiritual dels pares Acabats els estudis de batxillerat, que realitzà al collegi dels jesuïtes del carrer de Casp, entrà a la…

Llicenciat en història eclesiàstica i en teologia, fou viceconsiliari diocesà dels joves d’Acció Catòlica 1950-60, consiliari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat 1958-68 i fundador i consiliari des del 1961 del Centre d'Estudis Francesc Eiximenis Dirigí la revista Concili Avui i collaborà en Qüestions de Vida Cristiana Professor de pastoral i de teologia a Barcelona, féu cursos i conferències sobre temes d’espiritualitat, de doctrina social i d’història eclesiàstica recent de Catalunya

Estudià al Conservatori del Liceu, i fou violoncel solista a l’orquestra d’aquest teatre Exercí també com a professor de solfeig Alhora, treballà com a violoncel a la capella de música de Sant Pere de les Puelles, a Barcelona Juntament amb Josep Rafael Carreras , compongué l’oratori Sortint d’Egipte , sobre text de J Verdaguer És autor d’obres religioses, una quinzena de les quals foren publicades per Budó

Vida i obra Catedràtic d’història contemporània i membre de la Companyia de Jesús, estudià a les facultats de Teologia d’Oña i d’Innsbruck Cursà els estudis de filosofia i lletres a la Universitat de Madrid 1951-56, on es doctorà el 1957 amb una tesi de geografia urbana, dirigida per Manuel de Terán, que fou publicada amb el títol de Burgos La ciudad marginal de Castilla 1958, i que Jaume Vicens i Vives ponderà com un “ libro ejemplar no solo por la labor de investigación sobre materiales geográficos y archivísticos, sino especialmente por la modernidad de su método ” Indíce Histórico…

Vida i obra Fou doctor en dret i filosofia i lletres secció història La seva personalitat, forjada en un caràcter més propi de la curiositat investigadora que de la brega constant i judicial, l’empentà, possiblement, a triar la docència, l’ensenyament i l’aprenentatge Historiador d’anàlisi, de síntesi i, fins i tot, d’assaig, la seva obra és bastant diversificada, no solament en les qüestions desenvolupades sinó també en la trajectòria cronològica que abraça Començà com a medievalista, amb la seva tesi doctoral i tot un seguit d’investigacions al voltant de la Baixa Edat Mitjana, incloent el…

Estudià al Conservatori del Liceu i a l’Institut Casals Ben aviat destacà com a violoncellista, i actuà sobretot a l’Amèrica del Sud Fou professor del seu instrument al Conservatori de l’Havana i, juntament amb G Cassadó, fundà la Sociedad de Música Contemporánea a Cuba En tornar a Barcelona actuà sovint com a director de l’Orquestra del Gran Teatre del Liceu i participà en diverses formacions de cambra Dirigí el primer enregistrament discogràfic de l’òpera Canigó del pare Massana, basada en el poema de Jacint Verdaguer També es dedicà a la composició

Del 2005 al 2011 competí en 125 cc, categoria en la qual guanyà el Gran Premi d’Espanya el 2009 i el dels Països Baixos el 2011 El 2012 passà a la categoria de Moto3 i fou subcampió del món, i el 2013, tercer El 2014, en Moto2, fou segon al primer Gran Premi de Qatar Morí el 2016 d’accident durant un entrenament al Circuit de Barcelona-Catalunya

Vida Cunyat de Fèlix Millet i Maristany, un dels grans mecenes de la cultura catalana durant el franquisme, s’associà a l’empresa Estela Films, creada per Millet a Barcelona el 1948 per impulsar la producció del llarg d’animació Érase una vez La Cenicienta 1948-50, dirigit per Josep Escobar i inicialment registrat per Baguñà Hermanos Arran dels problemes que tingué el film, la productora es traslladà a Madrid per canalitzar les inquietuds cinematogràfiques dels militants d’Acció Catòlica, d’acord amb el mateix model impulsat a Itàlia per la Democràcia Cristiana Inicialment l’empresa es…