Resultats de la cerca

Els primers esments d’aquesta església es troben en dues llistes de parròquies del bisbat de Vic datables entre la segona meitat del segle XI i el 1154 Entre els anys 1146 i 1154 el bisbe de Vic la lliurà a l’arquebisbe de Tarragona, Bernat Tort Poc després la parròquia de Sant Martí de Maldà apareix vinculada a la parròquia de Santa Maria de Maldà i a través d’aquesta a la canònica de Sant Vicenç de Cardona Consta que l’any 1183 Guerau de Maldà tenia cura de la parròquia de Maldà i les esglésies de Sant Martí de Maldà, Belianes, Castellsalvà, l’Espluga Calba, Maldanell i Vilamanyanor el…

Situació Vista de les ruïnes de l’església, properes a l’antic Castellvell ECSA - J Cruanyes i LI Claver Les ruïnes d’aquesta església es troben molt a prop de les restes del Castellvell d’Olivella Mapa 36-37448 Situació 31TDF009752 L’itinerari que hi mena és el mateix que hem ressenyat per arribar al castell CPO Història Aquesta església fou l’antiga parròquia d’Olivella Segons sembla, s’esmenta per primera vegada a mitjan segle X, quan era possessió de la mitra barcelonina L’any 1271, en la institució del bisbe de Barcelona de tres preverats a la capella de les Santes Verges, creada el 1268…

Possiblement sota l’influx de la seu de Roda i dels Estopanyà, senyors de la vila d’Albelda des de mitjan segle XII, els canonges de Solsona van engegar la restauració religiosa a l’indret, cosa que explicaria la construcció d’una església sota l’advocació a sant Vicenç màrtir, i les consegüents disputes jurisdiccionals entre les seus de Lleida i d’Urgell En la tercera consagració de Santa Maria de Solsona, en presència del comte Ermengol VII d’Urgell, el bisbe Bernat Roger de la Seu concedí als clergues de Solsona les esglésies d’ Albella , a reserva dels drets episcopals 1163 Poc després,…

Situació El camí del Coll del Pendís, unia la vall de Bagà amb la Cerdanya Crida especialment l’atenció el tram anomenat els Empedrats Aquest camí figura situat en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 × 00,9 —y 83,7 31 TDG 009837 Vista d’un tram del camí a la zona dels Empedrats J Bolòs Un detall de l’empedrat del camí J Bolòs El camí neix al Molí del Puig, a la vall del Bastareny, i s’enfila per la vall d’Escriu, fins arribar al coll del Pendís En baixar, al vessant de la Cerdanya, passa pel costat de l’antiga “Vilavedra” i, seguint la…

Fill d’una antiga família rossellonesa originària de Corbera, estudià a Perpinyà i a Illa A Montpeller obtingué la llicenciatura en lletres El 1905 anà a Madrid, on es relacionà amb Unamuno, Machado i Quintero A Barcelona conegué el Canigó de Verdaguer, que l’impressionà fortament Fou professor a Garait, i posteriorment, catedràtic de llengua i literatura espanyoles de la Facultat de Lletres de la Universitat de Tolosa 1935-53 El 1945 s’encarregà del discurs en l’acte d’investidura de Pompeu Fabra com a doctor honoris causa per la Universitat de Tolosa També fou membre corresponent de l’…

Presenta una doble acció, una de real, al jardí de Sinera, i una de fictícia que té lloc a Susa, l’antiga ciutat de l’Orient Mitjà Autònomes en principi una de l’altra, a través d’un procés d’esquematització i de tipificació arriben a fusionar-se Fou estrenada al Palau de la Música Catalana, el 1957, per l’Agrupació Dramàtica de Barcelona Versió lliure i paròdica del llibre d’Ester de l’Antic Testament, l’obra segueix en general la lletra del text bíblic, i també la tradició literària autòctona, i és presentada com un espectacle de putxinellis ofert al públic de Sinera al jardí dels cinc…

El poble de Benavent de Segrià s’alça a 234 m d’altitud, enmig de la plana segrianenca L’origen de l’indret cal cercar-lo en una almúnia andalusina, la qual, després de la seva conquesta vers mitjan segle XII, fou cedida pels comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d’Urgell al comte Arnau Mir de Pallars Jussà com a recompensa per la seva participació en la conquesta de Lleida 1149 El comte Arnau Mir, tot seguit, atorgà l’esmentada almúnia a Guillem de Benavent, el qual va redenominar l’indret, on construí un castell, posant-li el seu cognom Les propietats de Guillem de Benavent —…

Esteve a l'esquerra, Butlletí de l’Associació de Fabricants de Filats i Teixits del Pla de Barcelona, 1924 i Tomàs Recolons i Lladó La Industria Española , 1917 El nom Recolons és prou singular com per a poder creure que l’Esteve Recolons que es dedica a filar cotó el 1842 al carrer de Sant Jeroni núm 40 de Barcelona, i el Bertomeu Recolons que fa el mateix i el mateix any a Igualada, carrer de Sant Magí, núm 5, són parents Una altra prova del parentiu seria que els noms Esteve i Bertomeu es repetiran en noves generacions El Bertomeu Recolons igualadí desapareix aviat però n’hi ha un altre a…

La família Vidal Els Vidal eren manresans i cintaires Les cintes constituïen una activitat molt pròpia de la capital del Bages Podien ser de cotó o de seda El primer Ignasi Vidal —nom tradicional a la família— era cintaire i exhibí cintes i llistons de seda a l’Exposició de Barcelona del 1844 Després devia fer compatible la cinteria amb la filatura i el tissatge de cotó El 1854 es constituí la raó social Vidal, Vallès i Solà, que es va fer càrrec d’un vell edifici paperer que hi havia a la vora del riu Cardener, aportat pel seu soci Josep Solà i Abadal L’edifici tenia poca importància, però…

Francesc Sans i Verdaguer Personalidades Eminentes de la Industria Textil Española , 1952 Francesc Sans i Verdaguer va néixer a Vic el 1824 No hi havia tradició tèxtil a la família, ja que el seu pare es dedicava al transport de mercaderies amb mules Però ell devia contagiar-se del virus industrial d’aquells anys El 1850 es trobava establert a Barcelona, al carrer del Pes de la Palla, amb una fabriqueta de torçats de cotó El 1868 va donar el pas que el faria passar de ser un petit industrial a ser un dels més ben situats va installar-se al Poble- nou —Sant Martí de Provençals— i va entrar en…