Resultats de la cerca

Aquesta església es trobava dins de l’antic terme del castell de la Guàrdia Pilosa, encara que sovint només surt esmentada com a Guàrdia Molt aviat tingué funcions parroquials, que encara conserva en l’actualitat El lloc apareix documentat el 1022, data en què el senyor del castell de Castellar, Seguí, en el seu testament deixà al seu fill Company la torre de la Guàrdia L’església es documenta l’any 1078 en el testament d’un net de l’anterior senyor de Castellar, Sendred Company, que feu deixes a les diverses capelles dels castells del patrimoni familiar, i entre els quals hi havia la de Sant…

L’actual despoblat de Fonoll es troba a la banda oriental del terme, a la dreta del torrent de Forès El poble es degué originar a l’edat mitjana a redós del seu castell, del qual hi ha una referència tardana, de l’any 1305, quan era el seu castlà Bernat de Conesa Aquesta és ara per ara l’única notícia que s’ha localitzat de la fortalesa d’aquest indret A mitjan segle XIV, arran de la Pesta Negra, el poble de Fonoll inicià el seu despoblament, i pel mateix temps, conjuntament amb Forès i Savella, passà a dependre del monestir de Santes Creus A la darreria del segle XV, l’any 1497…

Tot i que el lloc i el castell de Querol són documentats des del final del segle X, de l’església parroquial de Santa Maria no se’n té cap referència fins al final del segle XII Figura per primer cop, amb la forma Cerol , en la butlla que el papa Celestí III adreçà a l’església de Tarragona l’any 1194 Segons la relació de les dècimes papals pagades els anys 1279 i 1280, el rector de Querol hi contribuí cada any amb 60 sous La parròquia de Santa Maria de Querol fou, sens dubte, la principal església del sector Al final del segle XV era de collació de l’arquebisbe, i el rector de Querol tenia…

D’aquesta església, que era a prop del mas de Pèiralada, situat a uns 8 km de Sant Pau de Fenolhet en direcció a Caudièrs de Fenolhet no en resten vestigis A l’indret es conserva un edifici medieval que la gent de la contrada associa amb l’església de Sant Pèire, però que per la seva estructura es correspon més a un edifici de tipus civil i militar que no pas a una església Tanmateix, l’antiga església de Sant Pèire de Pèiralada ha deixat empremtes documentals de la seva existència Hom sap que estigué subjecta al monestir benedictí de Sant Martin de Les, situat a la riba esquerra de l’Aude,…

Es tracta d’un castell mític car surt citat a les fonts musulmanes a la frontera nord del districte lleidatà o bé com a força expugnada pels musulmans al començament del segle X Tanmateix, tractant-se d’un topònim tan genèric —el terreny pedregós abunda pertot arreu—, hom no s’ha posat d’acord respecte a la seva localització Codera suggereix Pedrui segons J Rubió i Lois seria Soperuny fins i tot hi ha qui el situa a Purroi o més avall En la documentació ribagorçana trobem concretament citats els termes de Cornudella i de Pedros com a límits ponentins del castell d’Areny els anys 1055 i 1056…

La caseria de Castellars es troba aigua avall del barranc de Peranera, a la seva riba esquerra El primer esment documental del castrum de Castellarz , que vigilava per llevant els passos de la vall d’Erta i del Sas, és de l’any 1072, en la convinença sobre l’honor de Guillem Sunyer, que Artau I, comte de Pallars Sobirà, va cedir al comte Ramon IV de Pallars Jussà També és documentat que el comte Artau I, abans del 1080, trencà la treva de Déu a Castellars i els seus homes mataren un vassall del comte Ramon IV de Pallars Jussà A mitjan segle XIII, la senyoria de Castellars passà…

S’inicià professionalment com a violinista a la cort del príncep Carles de Lorena a Brusselles 1749-58, on posteriorment exercí funcions de director 1754-68 i valet de chambre 1758-68 Treballà en el camp operístic com a director del Grand Théâtre 1762-67, on estrenà òperes pròpies i d’altres compositors Arribà a ser força conegut i estrenà algunes de les seves obres escèniques a Viena i París Cal destacar les seves sonates en tres moviments, fortament influïdes per l’estil barroc tardà francoitalià, i, sobretot, una quarantena de simfonies Aquestes obres, que segueixen el model tripartit de l…

Fill de pare parsi i mare mig siciliana i mig espanyola, des de petit mostrà un viu interès per la música Els seus compositors preferits foren G Mahler, C Debussy, A Skr’abin, S Rakhmaninov i A Schönberg Com a pianista, a més d’interpretar peces d’altres compositors, estrenà algunes de les seves obres, com feu a Londres i París el 1921 i a Viena el 1922 Fou refractari a donar a conèixer les seves composicions, i cap a mitjan dècada del 1930 es retirà dels escenaris Notable com a crític musical, promogué les obres de compositors com G Mahler i K Szymanowski en una època en què no…

El 1713 ingressà, junt amb els seus dos germans, en l'Escola de la Creu, de Dresden, on estudià composició amb JC Schmidt i clavicèmbal amb C Pezold Mantingué una estreta amistat amb JG Pisendel, JJ Quantz i SL Weiss El 1725 fou admès com a tenor a la cort ducal de Brunsvic-Wolfenbüttel i arribà a ser vicedirector de la capella el 1727 Des del 1740 fou mestre de capella de Frederic II de Prússia, a Berlín, i organitzà el teatre de l’òpera de la ciutat El 1942, amb motiu de la inauguració del teatre amb la seva obra Cesare e Cleopatra , viatjà a Itàlia en cerca de cantants Autor força prolífic…

Acabats els estudis musicals a Màntua, debutà a Fano Pesaro el 1960 en el paper del filòsof Colline de La bohème de Giacomo Puccini Però l’impuls a la seva carrera com un dels grans baixos còmics de la seva generació s’inicià a Reggio de l’Emília, quan el 1967 interpretà el Dulcamara de L’elisir d’amore, de Gaetano Donizetti, i el Bartolo d’ El barber de Sevilla , de Gioacchino Rossini, que interpretà al Gran Teatre del Liceu els anys 1969, 1981 i 1987 El 1970 debutà a la Scala de Milà amb el mateix personatge, que poc després interpretà, també, a Salzburg i als principals circuits…