Resultats de la cerca

La idea de fundar-la sorgí d’una proposta de Manuel de Lasarte en el I Congrés Catalanista 1880 i es constituí a Barcelona el 17 de juny de 1882, si bé originalment no era una associació política El 1887 sofrí una important escissió i, finalment, el seu Consell General n’aprovà la dissolució el 5 de desembre de 1894 No obstant això, un nombrós grup de socis, majoritàriament joves, el refundà tot seguit com a Centre Català de Barcelona i sollicità l’admissió a la Unió Catalanista Inicialment, el Centre Català fou una associació amb voluntat unitària, que aixoplugà bona part dels corrents…

La seva catalanitat es dedueix del seu cognom i dels pocs rastres que el català literari del seu temps ha deixat en la seva única obra coneguda Fou mestre en arts, en medicina i en teologia, i llicenciat en dret canònic, encara que no consta on estudià Professà les arts i la teologia a l’estudi general de Tolosa Llenguadoc És autor de Scientia libri creaturarum seu nature seu liber de homine , extractada pel cartoixà való Pierre Dorlant sota el títol Viola Animae 1499 i refosa per Joan Amós Commeni amb el títol d' Oculus fidei 1661 Cal cercar l’origen de la seva filosofia, més que en una o…

Pertanyia a una família florentina de mercaders de llana i banquers Estudià humanitats i matemàtiques, i a disset anys era alumne de dret canònic a Bolonya Es negà a seguir la tradició familiar i entrà al servei del cardenal Albergati 1428 viatjà per Borgonya, Picardia i Alemanya, i del 1431 al 1447 fou secretari del papa Eugeni IV aquest fet li permeté de conèixer i d’estudiar l’arquitectura de l’antiga Roma, que tingué una gran influència en la seva obra visità Florència 1434, on conegué Brunelleschi, que encoratjà la seva vocació d’arquitecte L’any 1446 projectà el palau Rucellai de…

Desenvolupament enciclopèdic L’obra, escrita a Mèxic al principi dels anys seixanta, es publicà per primera vegada l’any 1964 a Mèxic, en la versió castellana de l’autor La versió catalana va aparèixer a Barcelona l’any 1968, quan el poeta encara vivia a Mèxic, prologada per Francesc Vallverdú L’exegeta Anna Murià considera l’obra «una autobiografia lírica de caràcter més espiritual que històrica» L’obra, d’una banda, és una experiència creativa parallela a les Elegies de Bierville de Carles Riba, però des de l’òptica del vitalisme català que arrenca amb Joan Maragall i Joan Salvat-Papasseit…

Representa el retorn al mite d’Andratx com a mitificació de l’experiència de maduresa de l’escriptor i de retrobament amb ell mateix després d’haver viscut una etapa de grans viatges per Àsia, Àfrica i Amèrica del Nord L’argument focalitza la trobada de quatre generacions de Taltavull en el casal familiar durant el sopar de Nadal Comença el capvespre de la vigília de Nadal i s’acaba a l’alba de l’endemà i marca un espai exterior que va de la inclemència a la serenor i que en part es contraposa i en part metaforitza l’espai interior de la casa presidit per la llar La fosca de la nit afavoreix…

Titulada primer Colometa , la novella narra la joventut de Natàlia, quan tothom la coneix amb el sobrenom de Colometa, una identitat imposada per Quimet, que representa una primera i fonamental despossessió Inicialment, Colometa és una noia innocent, bondadosa i insegura, que es promet amb Quimet, que la sotmet a la seva autoritat i amb el qual es casa aviat neixen els dos fills, Antoni i Rita, i la seva vida està marcada pel treball i per la rutina, amb el sofriment mental i físic De fet, la seva existència és la d’una dona invisible, de la presència de la qual ningú no sembla adonar-se’n,…

Almirall, J «Consideracions entorn de la medalla del cinquantenari dels Jocs Florals de Barcelona 1859-1908», dins ActaNum , núm1, 1971, pàg193-196 Almirall, J «Medallas conmemorativas de la Exposición Universal de Barcelona 1888», dins ActaNum , núm2, 1972, pàg235-271 Almirall, J «Altres medalles commemoratives barcelonines encunyades en 1888», dins ActaNum , núm6, 1976, pàg237-240 Amorós, J Medallas de los acontecimientos, instituciones y personajes españoles , Barcelona, 1958 Borràs, J «La medalla com a manifestació artística Josep María Subirachs», dins ActaNum , núm11, 1981…

Olot, el centre del gènere de punt que utilitza llana La comarca de la Garrotxa desenvolupà una important indústria tèxtil, essencialment llanera, iniciada en els vells telers manuals i unes màquines de filar, que seguí l’evolució de la indústria catalana Aquest desenvolupament hagué de lluitar durant la segona part del segle XIX contra dos fets que frenaren el seu creixement la manca de comunicacions i les guerres carlines La tercera carlinada, especialment, fou un fre a l’establiment de noves fàbriques, com ho serà per al Berguedà, en el moment més dolç de la industrialització catalana La…

Paper comercial, 1892 Ballber i Companyia és una de les empreses llaneres més antigues de Terrassa Lletra de canvi, 1870 Segons la mateixa empresa, aquesta tenia el seu origen l’any 1820, a Terrassa El seu nom no és recollit correctament pels documents de l’època i això complica enormement les coses És Balbé per a Madoz 1849, Ballert per a la Revista Industrial 1856, Vallvet per Giménez Guited 1862 Són pocs els cronistes que reprodueixen el seu nom sense errors Madoz en el seu Diccionario ens diu que és una de les fàbriques de draps “más adelantadas ” Produeixen mocadors i franelles,…

Henry D Thoreau ha contribuït encara més que Gilbert White a formar la sensibilitat ecologista dels països de parla anglesa, sobretot la dels Estats Units El seu “ Walden ”, que ha conegut una gran difusió universal a partir de la dècada del 1960, és un bell elogi de la vida ‘bosquerola’, que ha estat molt admirat pels partidaris del suposat ‘retorn’ a una vida simple i en contacte amb la natura El “ Walden ” de Thoreau, per altra banda, com a obra literària no té res a envejar de les dels millors escriptors nord-americans coetanis de l’autor, com Nathaniel Hawthorne 1804-64 o…