Resultats de la cerca
Es mostren 4193 resultats
Fiord
Segons els víkings, Odin i els seus germans construïren la Terra amb les despulles del gegant Ymir De la seva sang en feren la mar i els rius, de la seva carn la terra, dels seus ossos les roques i de les seves dents les pedres El que no explica l’antiga mitologia escandinava és que fa uns 70 000 anys la mar es glaçà i el gel recobrí la terra i les roques més septentrionals Impetuoses llengües de glaç davallaren de les muntanyes excavant profundes valls de parets verticals Seixanta millennis després, ara fa uns 12 000 anys, quan el clima esdevingué més càlid i el gel s’enretirà,…
El marc geogràfic del romànic del Bages
Art romànic
Dins les comarques interiors de Catalunya, el Bages presenta dos trets geogràfics destacats la seva peculiar situació i ésser el punt de confluència de diversos corrents fluvials, relativament importants Per altra banda, i a diferència de les terres ponentines, mostra, respecte al relleu, una notable complexitat interior La possible unitat resta articulada al voltant d’un sector central, el Pla de Bages La situació geogràfica i la confluència fluvial Tenint en compte el conjunt de Catalunya, el Bages resta com la comarca més central Això la fa propera, al mateix temps, a tots els grans…
Ripoll
Vista aèria de Ripoll
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Ripollès, a la confluència de les valls del Ter i del Freser.
Situació i presentació El terme municipal de Ripoll adquirí la configuració actual amb l’annexió del terme de la Parròquia de Ripoll el 1975, ja que abans era força reduït, amb només 10,2 km 2 El municipi limita al N amb Ogassa, al NE amb Sant Joan de les Abadesses i Vallfogona de Ripollès, a l’E amb Vidrà Osona, al S amb Santa Maria de Besora Osona i a l’W amb les Llosses i Campdevànol S’estén vers el N fins als contraforts meridionals de la serra de Sant Amanç, vers el SE fins a la serra de Milany i a l’W fins a les serres del Catllar i de Sant Marc El terme és molt muntanyós, amb altituds…
Cocentaina
Vista aèria de Cocentaina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Comtat, en una de les valls longitudinals interposades a les serres prebètiques valencianes; el terme recolza, a l’oest, al vessant oriental de la serra de Mariola (el Montcabrer, amb 1 390 m alt.).
La resta del municipi és la prolongació de la ramificada foia d’Alcoi, per on corre el riu d’Alcoi en direcció S-N, el qual, abans i després de l’aiguabarreig amb el de Penàguila 1 km a llevant de la vila, forma nombrosos meandres rep, a més, els barrancs de Pontallat, Fontanelles, de la Cova i de Mossèn Vicent, per l’esquerra, i de la Foia i de Penella, per la dreta L’extrem meridional del terme és format pels Duvots, amb el cim de l’Ull del Moro 1 050 m Més de la meitat del territori és sense conrear hi ha sobretot matollar Les terres conreades ocupen unes 2 638 ha, 2 240 de les quals…
els Pirineus

El pic d’Aneto, al massís de la Maladeta, a la zona axial dels Pirineus
Santi Garcia (CC BY 2.0)
Serralada
Sistema orogràfic de la península Ibèrica que, estès des de la costa cantàbrica a la mediterrània, la solda amb el continent europeu.
Aquesta serralada resta enquadrada per dues àrees deprimides la depressió de l’Ebre al Sud i la d’Aquitània al Nord la seva llargada és d’uns 425 km i la seva amplada arriba als 150 km al N de Lleida, encara que en general no passa dels 100 km Des del punt de vista geològic, la serralada pirinenca continua cap a la part meridional del Llenguadoc i la baixa Provença, a l’E, on hom observa una interferència dels plecs pirinencs i els de les parts externes dels Alps, i cap al País Basc i àrees de Cantàbria i N de Castella, a l’W En direcció W-NW ocupa la plataforma Cantàbrica i el N de les…
els Alps

Vista general dels Alps
© Xevi Varela
Serralada
Principal serralada de l’Europa Occidental que al llarg d’uns 1.300 km forma frontera entre Itàlia, França, Suïssa, Àustria i Eslovènia.
Els límits El límit septentrional el constitueixen d’W a E la vall del Roine, l’altiplà suís i l’altiplà de Baviera Pel S, els Alps cauen bruscament sobre la plana del Po, que ocupa tot el N d’Itàlia En aquest llarg recorregut generalment hom distingeix els Alps occidentals, des de la Mediterrània fins al Mont Blanc, els Alps centrals, que ocupen el S de Suïssa i Àustria fins al pas de Brenner, i els Alps orientals, que per una part es perden dividits en múltiples digitacions a la plana hongaresa i que pel S continuen en les serralades calcàries de la costa de Croàcia Se subdivideixen en una…
Orkhon
Riu
Riu de Mongòlia, afluent per la dreta del Selenga (1 124 km).
És navegable durant els darrers 300 km A la seva vall hom trobà el 1889 hom n'ha trobades també a les valls d’altres rius del país una sèrie d’inscripcions que descriuen les gestes de sobirans turcs dels s VII-VIII i que constitueixen el testimoniatge més antic de la llengua turca Els caràcters de l’escriptura van de dreta a esquerra o bé són ordenats en columnes que se succeeixen també de dreta a esquerra Foren desxifrades el 1893 per WThomsen Quant a les lletres 38 en total, hom les creu derivades d’un alfabet pahlevi o d’un de la Sogdiana
governació d’Oriola
Història
Antiga demarcació administrativa, una de les dues en què es dividia el Regne de València.
Procuradors i governadors d’ Oriola Fou creada el 1304 arran de la incorporació definitiva a aquest regne de la part septentrional del de Múrcia com a conseqüència de la sentència arbitral de Torrelles Fins el 1366, la demarcació rebé el nom de procuració d’Oriola Subsistí fins a la Nova Planta 1707 El límit tradicional entre les dues divisions administratives de València i d’Oriola era el riu Montnegre o de Xixona i comprenia el Baix Segura, el Baix Vinalopó, l’Alacantí, les Valls del Vinalopó, el Vinalopó Mitjà i Elda i Salines d’Elda de l’Alt Vinalopó la resta d’aquesta…
Mazury
Divisió administrativa
Regió lacustre del centre-nord de Polònia, situada a l’W del baix curs del Vístula.
La topografia presenta un clàssic relleu d’origen glacial, amb un paisatge pla, alterat per turons morènics Una sèrie de valls fluvials secundàries constitueixen les principals vies de comunicació de l’àrea, a la vora de les quals hi ha els assentaments de la població El més important és la ciutat d’Olsztyn La resta de la regió és poc poblada L’agricultura, la ramaderia i l’explotació forestal són les principals activitats econòmiques Colonitzada pels prínceps polonesos de Mazowsze a partir del s XIV, passà als Brandenburg el 1660 A la Primera Guerra Mundial, Hindenburg hi…
Tauern
Serralada
Gran serralada dels Alps Orientals, a Àustria, que accidenta els estats de Salzburg i Estíria i s’estén des dels Alps de Zillertal, a l’W, fins a la vall del Mur, a l’E.
Forma una complexa i contínua barrera entre el solc del riu Salzach i de l’Enns, al N, i les valls del Drava i del Mur, al S Es divideix en Hohe Tauern , a l’W, on presenta altes i agudes crestes, cobertes per nombroses glaceres i on es troben el Grossglockner 3 797 m i el Grossvenediger 3 674 m, i els Niedere Tauern , a l’E, menys alts, però que presenten les mateixes dificultats de pas la màxima altitud és el Hochgolling 2 863 m Un túnel de 8,5 km acabat el 1908 els travessa al centre i posa en comunicació Salzburg amb Villach