Resultats de la cerca

Vida S’inicià en el món del cinema illuminant Carmen 1913, Augusto Turchi i Diego Corrientes 1914, Albert Marro, en collaboració Treballà com a operador de diversos encàrrecs que li permeteren donar la volta al món tres vegades rodà documentals alpins a Suïssa, fou corresponsal del noticiari "Luce" italià, i rebé encàrrecs per a rodar reportatges i notícies d’actualitat per a la Vitagraph i la Gaumont Amb la seva càmera Argos portàtil captà imatges en països exòtics, com, per exemple, a les Filipines, on naufragà mentre rodava un reportatge sobre el descobriment de mines d’or A Buenos Aires…

Vida Treballà en una agència de publicitat, fins que el 1962 ingressà a la distribuïdora CB Films com a redactor publicitari a les ordres d’Horacio Sáenz Guerrero, a qui substituí com a cap del departament de publicitat el 1963 càrrec que ocupà fins el 1967 quan abandonà la companyia Com a crític, inicià la seva collaboració a Fotogramas  al començament de la dècada del 1960, on continuà el consultori de Mr Belvedere creat el 1958 per Luis G de Blain A Ràdio Barcelona, presentà, amb Mayra Gómez Kemp, l’espai cinematogràfic Mr Belvedere Aquesta breu collaboració constituí el punt d’arrencada…

Vida Antic membre del Cineclub Monterols de Barcelona, el 1965 s’inicià com a crític en la revista Pantallas y Escenarios i el 1972 s’incorporà a l’equip de redacció de Cinestudio La seva tasca més coneguda la desenvolupà en el setmanari Mundo com a crític titular 1967-78 Quan tancà la publicació 1978 entrà al Departament d’Història de l’Art de la Universitat de Barcelona, on collaborà amb Miquel Porter i Moix, el seu primer mestre El 1980 defensà la seva tesi doctoral sobre el cinema argumental de la República i la guerra civil que es publicà amb el títol Arte y política en el cine de la…

Estudià llengües romàniques a la Universitat de Barcelona i ha exercit com a professor de llengua i literatura a Lleida Ha collaborat  en diverses publicacions, especialment amb articles referents a autors de ponent El 1972 s’estrenà com a poeta amb  La meva casa , recull amarat de lirisme intimista, evocació de les experiències viscudes en el marc de la casa pairal del poeta, que esdevé un tema recurrent i mític en llibres posteriors Per aquesta obra rebé el premi Joan Salvat-Papasseit el mateix any En aquesta etapa, la influència realista es fa evident a  Cansada veu 1974, a  Memòria d’un…

El primer partit de futbol que jugà un equip femení del FC Barcelona fou el dia de Nadal del 1970, amb motiu d’un festival benèfic El partit, impulsat per Inma Cabecerán, enfrontà al Camp Nou les jugadores blaugrana entrenades per Antoni Ramallets —que hagueren de jugar amb el nom de  Selecció Ciutat de Barcelona i sense els colors del club en l’uniforme perquè l’equip no estava reconegut oficialment pel Club— amb la UE Centelles El febrer del 1971 la Selecció Ciutat de Barcelona canvià el nom pel de Penya Femenina Barcelonista , que rebé suport material i econòmic del FC Barcelona, encara…

Tanmateix, cal cercar el seu origen llunyà en collectius falangistes que no acceptaren la unificació de la Falange i el Requeté del 19 d’abril de 1937 Així, entre el 1937 i el 1938 tingué vida la “Falange Autónoma” impulsada per Patricio González de Canales entre el 1937 i el 1938 i una anomenada Falange Española Auténtica, de genealogia confusa s’atribueix la seva gestació a Vicente Cadenas i Raimundo Fernández Cuesta i també es vincula a una operació de desestabilització del règim franquista El 1939, però, la seva junta clandestina era presidida per Emilio Rodríguez Tarduchy i formada per…

En són els primers personatges coneguts els germans Gombau I de Ribelles i Ramon de Ribelles , vassalls 1072-95 del comte de Cerdanya pels castells de Castellnou d’Oluja, la Manresana, Bufaganyes i Oluges Fill o net d’un d’aquests dos possiblement fou el Ponç de Ribelles que com a magnat d’Ermengol VI d’Urgell assistí a la conquesta de Lleida 1149, on rebé propietats Fill o germà seu fora Gombau II de Ribelles , que intervingué també en la conquesta de Lleida 1149, on fou testimoni de la seva carta de poblament 1150 i es troba en l’acta de la fundació 1166 del monestir de Santa Maria de…

Vida Inicià els estudis musicals a l’Orfeó Català amb J Salvat i els prosseguí a l’Escola Municipal de Música de Barcelona, on estudià solfeig amb Lluís Millet , violoncel amb J Soler i harmonia amb  Enric Morera   El 1924, per defugir el servei militar, es traslladà a París, on continuà els estudis de composició a la Schola Cantorum amb Albert Roussel i Vincent d’Indy , mentre es guanyava la vida com a violoncellista En establir-se la Segona República, Josep Carner fou nomenat cònsol a Le Havre i oferí a Valls el càrrec de vicecònsol Durant la Guerra Civil tornà a Espanya per lluitar al…

Fill d’un tractant de gra i bestiar, estudià un quant temps amb els jesuïtes de Perpinyà, on es familiaritzà, d’amagat, amb la filosofia illustrada i la posterior a la Revolució Francesa La seva actuació política assolí inicialment una gran notorietat a Barcelona, on passà a residir el 1840 i esdevingué un dels capdavanters de l’incipient republicanisme Hi fundà una organització secreta, la Societat Patriòtica, i començà a difondre un ideari republicà a través d’una Hoja Volante , ben aviat transformada en El Republicano 1842 Antiesparterista , fou elegit alcalde de Figueres el gener del…

Situació Façana de llevant, molt modificada ECSA-M Catalan L’església de Sant Pere és situada al final d’un camí limítrof del nucli de població de la Cardosa i té adossades altres construccions al nord i l’oest El poblet de la Cardosa és situat al nord-oest de la vila de Cervera i només és habitat temporalment, per vacances o per treball Mapa 34-14 361 Situació 31TCG546183 Per a arribar-hi des de Cervera s’ha d’agafar la carretera L-303, que es dirigeix a Agramunt A 3,5 km cal prendre un trencall a mà dreta que en un recorregut d’1,5 km mena al nucli de la Cardosa XSB Història Del lloc de la…