Resultats de la cerca
Es mostren 13399 resultats
El marc històric del romànic del Priorat
Art romànic
Els precedents antics de la prehistòria fins abans de la conquesta musulmana Balmes i coves al sector de Rogerals el Lloar, aixopluc dels homes de la Prehistòria, segons ho teslifiquen les moltes Iroballes de silex fetes a flor de terra E Costa El Priorat és un indret amb mostres del pas de l’home des del paleolític inferior, documentat als jaciments de Falset i Marçà En els temps del paleolític mitjà i superior les troballes que confirmen la presència humana són més nombroses Es poden citar, per exemple, els jaciments del Planot a Margalef de Montsant, o el de Sant Gregori a Falset, entre d’…
1700-75: del barroc tardà al classicisme acadèmic
Malgrat que sempre es parla d’una Catalunya medieval –romànica i gòtica– i d’una Catalunya modernista, el recorregut que fins ara hem fet de l’arquitectura religiosa des del darrer terç del segle XVI ens porta a concloure que la geografia catalana és essencialment moderna, entès el terme com el que defineix l’època renaixentista i barroca Les ciutats, els pobles de tot l’àmbit català, mostren perfils barrocs, alguns de nova planta i d’altres en intervencions puntuals, com ara les façanes La raó d’aquesta fisonomia s’ha d’explicar desfent la idea d’una Catalunya en decadència Es…
La Zona d’Enllaç
La Zona d’Enllaç es troba a l’àrea on es produeix la intersecció de les falles de sòcol NE-SW i NW-SE Hi afloren exclusivament els materials juràssics i cretacis del nivell estructural superior, amb un gruix que oscilla entre 2000 i 5000 m Hom ha inclòs tradicionalment la Zona d’Enllaç en part dins la Cadena Ibèrica i en part dins la Cadena Costanera catalana La transició entre ambdues unitats se situava als voltants de Fondespatla, on les estructures dibuixen una virgació que produeix el pas progressiu des de directrius aproximadament NE-SW que s’incloïen dins la Cadena Costanera catalana a…
Característiques generals dels amfibis
Concepte d’amfibi Els amfibis són els primers vertebrats que en l’escala evolutiva han aconseguit colonitzar el medi terrestre La vida a terra ferma requereix una llarga sèrie d’estructures especialitzades que inclouen diverses modificacions de l’esquelet per a suportar el pes del cos, com l’aparició dels membres quiridis, articulats i aptes per a la locomoció i, fins i tot, en algunes espècies, per al salt, com en la reineta comuna Hyla meridionalis de la fotografia Javier Andrada Els amfibis són els primers vertebrats que han reeixit a sortir de l’aigua, almenys parcialment En algun…
Tírig
Municipi
Municipi de l’Alt Maestrat, situat al NE de la comarca, entre el barranc i la serra del mas d’Enruna (867 m alt.), al límit amb els termes de la Salzedella, Sant Mateu del Maestrat i Xert (Baix Maestrat) i de Catí (Alt Maestrat) i la rambla de Valltorta (o de la Morellana), límit amb el terme d’Albocàsser (Alt Maestrat); al SE s’obre vers la Plana Alta (foia de les Coves de Vinromà).
Més de la meitat del terme és cobert de muntanya, garriga, carrascar i pastures, poc productives el secà es dedica a cereals, vinya i ametllers El 67% de la població activa treballa en el sector primari La vila 553 h agl 2006, tirijans 464m alt es troba al centre d’un pla, estès entre la serra de la Creu, 764 m, el tossal de la Mola, 753 m, i la serra del Molló, a ponent, i la serra de Petrers, 622 m, a llevant, sobre l’antic camí de Sant Mateu a Albocàsser De l’església parroquial la Mare de Déu del Pilar depèn el santuari de Santa Bàrbara, aturonat a llevant de la vila Després de la…
riu de Sallent
Riu
Afluent del Xúquer per la dreta, que neix dins el terme de Bolbait (pren fins a Xella el nom de rambla de Bolbait), travessa el terme de Xella i el d’Anna i, sempre ben encaixat, penetra a la Costera (Estubeny) i després a la Ribera Alta (Sallent de Xàtiva), on inicia el seu curs baix, a la plana; després de travessar el terme de Càrcer desguassa al Xúquer aigua avall d’Antella, al límit del terme de Cotes.
El seu principal afluent és el riu d’Anna
riu de Montsant

El riu Montsant a l’alçada d’Ulldemolins (Priorat)
© Fototeca.cat
Riu
Riu del Priorat, afluent del riu de Siurana per la dreta; neix a 1 200 m alt., a les muntanyes de Prades (Baix Camp), davalla vers Ulldemolins i, després de dividir amb un estret congost el Montsant i la serra de la Llena, passa per Margalef, la Bisbal de Falset, Cabassers, la Vilella Baixa i Lloà i s’aiguabarreja amb el seu col lector al vèrtex on coincideixen els termes del Molar, Gratallops i Bellmunt del Priorat.
Té un recorregut de 40 km A la seva capçalera és anomenat riu de Prades Hi ha en projecte la construcció d’un pantà prop de Margalef, que permetrà la irrigació d’una superfície aproximada de 1 200 ha
Barba-roja
Caseria
Caseria del terme municipal d’Oriola (Baix Segura), a 41 km de la ciutat, al nord i a 3 km del Fondó dels Frares (Valls del Vinalopó), a l’est; és prop de la ratlla de Castella, en una llenca de territori oriolà unida al camp de la Murada i compresa entre el municipi murcià de Favanella i els del Pinós de Monòver, la Romana de Tarafa, el Fondó de les Neus i el Fondó dels Frares.
La societat del romànic del Maresme
Art romànic
Els dominis eclesiàstics els monestirs i els bisbats Mapa de les esglésies del Maresme anteriors al 1300 LI Ramos En el marc de les actuacions religioses, cal dir que aquesta activitat ha deixat nombroses empremtes en el paisatge, tant en l’àmbit dels comportaments humans més particulars —els ritus—, com en les obres personals de modificació —recintes sagrats, temples, cementiris, símbols sacres—, que tenen el valor de consagrar un espai o un element paisatgístic destinat a l’ús cerimonial Evidentment, aquestes dues funcions s’integren en una de sola, car l’edifici religiós assumeix sempre un…
Les bacil·lariofícies o diatomees
Característiques del grup Les diatomees o bacillariofícies constitueixen un grup molt nombrós al voltant de 10 000 espècies actuals, agrupades en uns 200 gèneres, molt popular per a qualsevol naturalista que hagi mirat mostres d’aigua amb el microscopi El seu caràcter més notable és la presència d’una mena d’esquelet extern constituït per sílice diòxid de silici, SiO 2 , una substància incolora amb aspecte de vidre Es troben en tota mena d’ambients humits suficientment illuminats La majoria d’elles viuen lliures, ja sia en suspensió en l’aigua planctòniques, ja sobre alguna mena de substrat…