Resultats de la cerca

Nebot de l’arxiver i historiador Pròsper de Bofarull, estudià a les universitats de Cervera i Osca i als Estudis Generals de Barcelona, i es llicencià en dret l’any 1839 Del 1841 al 1846 assistí a les classes d’art de la Llotja de Barcelona El 1849 fou nomenat vocal del Consell Provincial de Barcelona Fou soci honorari de l’Associació Arqueològica de Tarragona 1847, membre de la Reial Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona 1848, de…

Format a la famosa escola de Soresa Alt Llenguadoc, inicià la carrera de magistrat Fou nomenat substitut del fiscal reial al tribunal de Ceret l’any 1830, fiscal reial a Sant Africa Alt Llenguadoc el 1839 i a Perpinyà el 1843 Quatre anys més tard fou cridat com a conseller al tribunal de Montpeller, on començà la part més rellevant de la seva carrera professional el 1849 es distingí en les funcions de president de l’Audiència i, el mateix any, es responsabilitzà de reorganitzar els tribunals civils nord-catalans amb seu a Perpinyà, Ceret i Prada, en installar-hi els magistrats titulars del…

Vida i obra Fill del també geògraf Gonzalo de Reparaz Rodríguez, raó per la qual també és conegut com Gonçal de Reparaz fill Nascut a França, a causa de les activitats diplomàtiques del seu pare, la seva infància i joventut estigueren marcades pels constants desplaçaments París 1901-07, Tànger 1907-13 i Amèrica del Sud 1913-19 Estudià a Berlín 1919-20, on establí contactes amb geògrafs alemanys El 1921 s’installà a Barcelona amb la seva família A partir d’aleshores, i fins el 1939, s’integrà en la cultura catalana de l’època, duent a terme valuoses aportacions a la geografia…

Després de passar pel Seminari de Barcelona 1861, ingressà en la Companyia de Jesús 1866 i fou ordenat de sacerdot a Banyoles 1871 Feu una llarga estada a les Filipines 1875-95, on establí un estret contacte amical amb el dirigent independentista José Rizal i ocupà el càrrec de superior de la missió de les Filipines 1887-93 A partir de l’any 1895, per raons de salut, restringí l’activitat a feines intellectuals i s’installà a Sevilla, on treballà assíduament a l’Archivo de Indias Centrà els seus estudis en la història filipina i també en la de les missions jesuítiques americanes…

Vida Estudià al Conservatori de Praga amb V Novák, mentre seguia cursos de filologia a la Universitat També estudià violí i piano, i participà en la vida musical de la ciutat Mantingué bona relació amb J Suk i fou violista en un quartet Exercí la crítica musical en "Hudební revue" i en "Tempo" Gran part de la seva obra estigué dedicada a la música vocal Si bé en un principi es deixà endur pels corrents decadentistes, aviat es decantà per la problemàtica social Festes de la vida , 1913 Els vagabunds , 1914, on mostra un clar antimilitarisme El seu estil, però, traí la influència…

Com bé ho indica el títol, el llibre perllonga alguns dels temes i personatges que ja havia tractat en reculls anteriors, tot i que el to general dels seus poemes es vegi alterat respecte de l’obra precedent, ja que hi adopta una veu menys serena i, en alguns punts, crispada El llibre es divideix en quatre seccions que recullen un total de disset poemes, que s’hi endrecen, generalment, seguint l’ordre cronològic en què foren escrits, entre el 1905 i el 1910 La primera d’aquestes, “Seguit de les visites al mar”, comprèn set poemes paisatgístics que tenen la mar com a motiu central i un darrer…

La seva trajectòria vital 1789-1821 esdevé el símbol del personatge inadaptat, escindit entre els pressupòsits d’un corrent de pensament en decadència i d’una nova visió del món que neix amb el romanticisme La seva dimensió històrica es configura a partir dels elements que constitueixen el seu entorn més immediat un espai —Barcelona, Cervera i Venècia—, uns personatges —el nucli familiar, els seus amors i el seu amic— i uns referents històrics a cavall dels s XVIII i XIX, que dibuixen, al mateix temps, l’escenari d’un paisatge interior on el poeta es refugia perquè el seu esperit de derrota i…

Vida i obra Es formà a Montpeller, on el 1853 es doctorà amb una tesi sobre filosofia de la medicina Rebutjà d’exercir de metge a Menorca i s’establí a París, on es doctorà en lletres el 1855 Bibliotecari de l’Académie de Médecine, escriví una important obra sobre història i filosofia mèdiques des del món clàssic, d’una banda, i, de l’altra, sobre història de la cultura renaixentista castellana i medieval catalana, amb Ramon Llull al capdavant L’activitat docent 1865-82 a prestigiosos collegis de secundària privilegià, en una segona etapa, la producció pedagògica, amb obres de ressò…

Vida Probablement cap al 1460 coincidí a la catedral de Cambrai amb Guillaume Dufay, que llavors hi ocupava la plaça de cantor Segons els seus propis escrits, entre el 1463 i el 1472 ensenyà els infants de cor de la catedral de Chartres La seva presència és també documentada a Lieja i Bruges L’any 1472 entrà a formar part de la cort napolitana de Ferran I d’Aragó, on s’ocupà de la formació de la filla del rei Durant la seva llarga estada a la cort, efectuà alguns viatges a Ferrara i Roma A part de la seva destacada producció musical, composta per cinc misses i diversos motets i…

Estudià piano amb la seva mare El 1924 anà a Nova York i conegué els millors pianistes de l’època, especialment James P Johnson i Fats Waller Aquest últim li donà classes informals i l’introduí en la tècnica de l’orgue Mentrestant, treballà a cabarets de Harlem com a pianista i director musical de cantants de blues i d’espectacles de dansa i teatre El 1927, durant una de les gires d’aquestes formacions, l’orquestra es dissolgué a Kansas City Basie romangué en aquesta ciutat i, poc després, entrà als Blue Devils de Walter Page Dos anys més tard s’integrà a la Bennie Moten’s Kansas City…