Resultats de la cerca
Es mostren 2193 resultats
Al Tall
El grup Al Tall
© AVUI
Música
Grup de música tradicional i cançó creat el 1975 al País Valencià.
Els seus fundadors foren Manuel Manolo Miralles Xàtiva, Costera, 23 de març de 1952 – València, 29 de juliol de 2023, Manolo Lledó , que abandonà el grup al cap de pocs mesos, Miquel Gil i Vicent Torrent i Centelles Torrent, Horta del Sud, 1945 Recollí l’herència del grup Equip València-Folk 1969-73, del qual havia estat membre Torrent Conreà un tipus de cançó que sota l’embolcall de ritmes i formes tradicionals, però sàviament adaptats a una sensibilitat moderna, conté lletres que reflecteixen una preocupació nacional i sociopolítica centrada en el País Valencià, però amb una…
,
Andreu Cabot
Cinematografia
Comerciant i empresari.
Vida De jove visqué a Cuba En tornar treballà a la ferreteria de la família a Manresa i es formà en el camp fotogràfic al costat del seu cunyat, el fotògraf Josep Casas El 1899 es casà amb Manela, germana de l’industrial cinematogràfic Joan Verdaguer, que l’introduí en el negoci El 1907 viatjaren plegats a Alemanya i es relacionaren amb productores europees Quan tornaren s’iniciaren en la venda d’exclusives per Europa de films de cases franceses i italianes, com la Pasquali Films de Torí El 1909 fundà amb Narcís Cuyàs Iris Films, i un any després obriren un despatx de representacions en…
Miquel Ventura i Balanyà
Literatura catalana
Escriptor.
Vida i obra Fou membre del grup modernista de Reus, liderat per Josep Aladern, i collaborador, entre altres publicacions, de Lo Sometent , Foment , La Nova Catalunya , Lo Ventall —esdevinguda més tard Lo Lliri — i La Palma Cursà estudis de filosofia i lletres a Madrid Va ser professor de la Universitat de Cornell a Ithaca, Nova York, i de l’Escola Normal Central de Madrid, on el 1900 obtingué la càtedra de francès Durant la seva estada a Madrid, fou fundador de la Biblioteca do Pobo Galego, que tingué una vida efímera Més tard, se n’anà a França, on estudià llenguadocià a la Societat de…
,
La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses
La marjal de Xeraco-Xeresa, a trenc d’alba Ernest Costa La marjal de Xeraco-Xeresa i el pla de les Raboses 217, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Situada al sud del desembocament del Xúquer, la marjal de Xeraco-Xeresa, recull una bona part de les aigües excedents dels aqüífers del nord-est de la Safor, i constitueix alhora la conca endorreica de molts dels barrancs que la travessen Cap a la fi dels anys setanta s’inicià un procés efectiu de dessecació artificial que va transformar aquesta extensa marjal en una xarxa de conreus d’horta i de cítrics…
Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet
Racó de la marjal del Moro amb la serra de la Calderona al fons Ramon Dolç Les marjals del Moro i d’Albuixec i les dunes de Canet 216, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià Aquests espais es troben al litoral del Camp de Morvedre, una de les comarques costaneres centrals del País Valencià Les dunes de Canet d’En Berenguer i la marjal del Moro voregen la rodalia de la desembocadura del Palància la marjal d’Albuixec pràcticament destruïda l’any 1991 per fer-hi un polígon industrial ho fa entre el Palància i el barranc de Carraixet A Canet, tot i que força reduïdes…
Timor Oriental 2012
Estat
Celebració de les eleccions parlamentàries al mes de juliol al Timor Oriental © Organització de les Nacions Unides / Martine Perret L'actualitat política del país va estar marcada l'any 2012 per diferents cites a les urnes A l'abril, Taur Matan Ruak, candidat independent amb el suport del governamental Congrés Nacional per a la Reconstrucció de Timor CNRT, es va imposar en la segona volta de les eleccions presidencials al candidat de l'opositor Front Revolucionari per a un Timor Independent, Francisco Guterres, amb un 61% dels vots L'aleshores president, José Ramos Horta, havia…
Xavier García Gadea

Xavier García Gadea
CN Atlètic-Barceloneta / Jordi López
Waterpolo
Jugador de waterpolo.
S’inicià el 1996 a la Unió Esportiva Horta i ja en edat infantil fou campió d’Espanya amb la selecció catalana 1998, 1999 Com a atacant, ha jugat als primers equips del CN Barcelona 2000-05, el CN Terrassa 2005-06, el CN Atlètic-Barceloneta 2007-10, el Primorje Rijeka 2010-15 i, des d’aleshores, al Jug Dubrovnik, aquests dos últims de Croàcia Aconseguí set Lligues espanyoles 2002, 2004, 2005, 2007-10, sis Copes del Rei 2002, 2003, 2007-10 i tres Supercopes d’Espanya 2007, 2008, 2009 Participà en sis Copes d’Europa de clubs 2003, 2007-11 una Recopa d’Europa 2002 dues LEN Trophy…
el Carmel

El turó del Carmel
© Fototeca.cat
Barri
Barri de Barcelona (a l’antic terme d’Horta), al vessant septentrional del turó del Carmel, o turó d’en Móra (267 m alt.), punt culminant de l’alineació formada pels turons de la Creueta del Coll, del Carmel i de la Rovira, que separa Horta de Gràcia i Sant Gervasi de Cassoles; enllaça a la part més baixa amb la Teixonera i amb el nucli antic i l’eixample d’Horta.
Els anys vint era format principalment per torres d’estiueig a partir del 1950 hom hi inicià la construcció a gran escala i d’una manera anàrquica, tot i que és considerat oficialment zona verda El pendent agreuja la manca de planificació urbanística Els serveis i les comunicacions són molt deficitaris, i fins a mitjan anys vuitanta hom no inicià obres per a millorar les infraestructures Fins el 1992 hi hagué nuclis de barraques La població és principalment d’origen andalús El santuari del Carmel la Mare de Déu del Carmel donà nom al turó i al barri…
escolapi
Cristianisme
Membre de l’Escola Pia, orde religiós dedicat a l’educació dels nois, fundat per Josep de Calassanç, a Roma, per continuar la seva obra d’escoles populars iniciada el 1597.
Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…
Mare de Déu de Vida, abans Sant Pere de la Roca (Fullà)
Art romànic
Situació Vista aèria d’aquesta església, algun temps priorat, penjada al flanc de la muntanya sobre Vilafranca de Conflent ECSA - F Tellosa Aquesta capella, a 688 m d’altitud, és literalment enganxada al flanc de la muntanya, a la riba esquerra de la Tet Des d’aquest indret es contempla un paisatge excepcional, el Canigó en tota la seva alçada i també la vall alta de la Tet Mapa IGN-2349 Situació Lat 42° 35’ 13” N - Long 2° 21’ 17” E Hom hi arriba per un sender, que s’agafa sobre la N-116, a la sortida oest de Vilafranca Història Es tracta d’una església esmentada des del segle XI Sanctus…