Resultats de la cerca

L’estirp coneguda és Pere de Ferrera mort en 1393-1400, ciutadà de Barcelona, casat amb Francesca El seu fill Felip de Ferrera mort en 1443-44, també ciutadà parent de l’abat de Santes Creus Guillem de Ferrera, fou un dels fundadors de l’Escola Lulliana del carrer del Carme de Barcelona, posseí una magnífica biblioteca i comprà llibres per a Pere III, Joan I i Martí I, fou conseller de Barcelona 1407 i 1423 i es casà vers el 1399 amb Serena Sacosta neta de Pere Sacosta, batlle general de Catalunya El seu fill Felip de Ferrera i Sacosta mort el 1472 a Montpeller fou mercader i després ciutadà…

Va ésser aplicada als annals o, més pròpiament almenys per als cronicons catalans, a aquells texts que tenen una estructura semblant als annals, però amb text corresponent a cada data més detallat que una simple nota annalística i menys extens que una anotació de dietari Exemples d’aquest tipus mitjà i intermedi són la Chronica de Joan de Bíclarum que historia del 567 al 592 i la Crònica del Racional , del municipi barceloní amb anotacions des del 1311 fins al 1417, ambdues en llatí En realitat, hi ha texts com el Cronicó valencià i el Barcinonense IV o de Mascaró que presenten, en els…

Inicià els primers estudis musicals a Montuïri i després continuà al Seminari de la Porciúncula de Palma L’any 1928 ingressà al Tercer Orde Regular de Sant Francesc Acabats els estudis filosòfics fou enviat a Roma, on es llicencià en teologia El 1937 s’ordenà sacerdot De nou a Palma, estudià al conservatori amb JM Thomàs, J Roig, R Vich i P Segura Traslladat a Roma, perfeccionà els seus coneixements a l’Institut Pontifici de Música Sacra amb els mestres L Refice, D Suñol, D Gajard, H Anglès, E Morricone i C Dobici, i es diplomà en composició, cant gregorià i musicologia Es…

Pot servir tant per a controlar la marxa d’un forn, com per a estudiar el funcionament d’un motor de combustió interna En el primer cas, la presa de mostra de l’aparell es posa abans de la xemeneia en el segon, sobre una derivació o al final del tub d’escapament del motor Bé que la seva finalitat primària sigui donar la informació necessària per a augmentar el rendiment de la combustió, també poden ésser utilitzats per a controlar la impuresa de l’ambient de les ciutats o locals tancats on podria haver-hi perill d’intoxicació, com garatges, aparcaments, etc Solen ésser de funcionament…

La primera referència documental del lloc de la Riba és de l’any 1159, quan és esmentat en un document en el qual el comte de Barcelona, Ramon Berenguer IV, cedí a Guillem de Vilagrassa, a la seva esposa Pocululla i als seus fills un molí situat en el terme de la Riba El terme de la Riba formà part en els seus orígens del terme del castell de Siurana La primera notícia del castell de la Riba és de l’any 1176, en un document pel qual el rei Alfons I concedí en feu els castells de Montblanc i de la Riba a Guerau de Jorba i el seu fill Guillem d’Alcarràs En el testament del citat Guillem del…

En fou nomenat president Josep de Caralt i Sala, comte de Caralt, i conseller delegat Arturo Guillén Sáenz, expresident del Banco Castellano La gerència fou assumida per Julio Guillén Álvarez, nebot d’A Guillén Sáenz, i César Alba Delibes, fill de Santiago Alba Bonifaz, els noms dels quals serviren per a denominar l’empresa La firma començà distribuint films de la marca italiana Cines, però el seu gran encert fou obtenir la concessió en exclusiva del material de la Metro Pictures, tot i que també hi hagué la producció d’altres firmes Trans-Atlantic, American Film, Selig, Triangle, World…

Fitxa tècnica PRODUCCIÓ Estela Films Jordi Tusell, Barcelona GUIÓ Josep Maria Aragay i González Alvárez FOTOGRAFIA Jaume Piquer Cinefotocolor, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Alexandre Cirici i Pellicer MUNTATGE Rosa Roig dibuixos ANIMACIÓ EN CAP JFerrándiz, Francesc Tur, Guillem Fresquet, Frederic Sevillano, Enric Ferran Dibán FONS O DECORATS EFerran a partir d’esbossos d’ACirici i Pellicer MÚSICA Rafael Ferrer i Fitó, Joaquim Serra i Antoni Català ESTRENA Barcelona, 18121950, Madrid, 21121950 PREMIS Venècia 1950 Sinopsi Un comte i la seva filla viuen al bonic castell d’Aubanel La…

Vida Després d’alguns cursos d’enginyeria tècnica, i pràcticament sense cap experiència audiovisual, començà a collaborar a TVE com a segon operador i realitzador de reportatges per al programa "El mundo del deporte" Participà en curts de directors que en aquell moment despuntaven, com ara Agustí Villaronga Anta, mujer , 1974 i Josep Anton Salgot El seu primer treball com a auxiliar fou La muerte del escorpión 1975, Gonzalo Herralde i com a segon operador feu L’obscura història de la cosina Montse 1976-77, Jordi Cadena i les cintes de Josep Joan Bigas Luna, Bilbao ídem v o , 1977-78 en…

Vida A partir del 1974 s’integrà a la Secció de Cinema Amateur de la Societat Coral Joventut terrassenca, on es donà a conèixer amb un seguit de curts Després es formà a l’EMAV 1980-83 i continuà fent curts S’inicià com a guionista i realitzador de sèries televisives i debutà amb el pilot El rei i el carboner 1981, que codirigí amb Joan Guitart, i que esdevingué la sèrie El món màgic del màgic Bruffi 1984-85, 26 30’ per a Antoni D’Ocon Productions Amb aquest productor feu també el llarg de titelles La tribu dels aurons 1986-87 i alhora la sèrie Els aurons 26 26’, així com Els fruittis 1989-…

Publicat a Girona des del febrer del 1979, fou creat per a cobrir la informació local i regional com a alternativa catalana al diari franquista Los Sitios 1943, i des del 1990 s’anomenà Punt Diari Fou dirigit per Jordi Negre 1979, Carles Sánchez-Costa 1979-80, Xavier Roig 1980, Pius Pujades 1980-82, Josep Collelldemont 1982-85, Jaume Fabra 1985, Carles Revés 1985-86, Enric Matarrodona 1986-89, Joan Vall i Clara 1989-92 i Emili Gispert 1992-2011 Distribuí la revista Presència  com a suplement setmanal Fins el desembre del 1980 fou editat per Edicions Comarcals, i a partir d’aquest any per…