Resultats de la cerca
Es mostren 115620 resultats
organum
Música
Denominació que es refereix a diverses formes de la polifonia vocal desenvolupades entre els segles IX i XIII.
Generalment l' organum està basat en un cantus firmus En un primer moment, sobre aquesta base, una o diverses veus improvisaven melodies a distància d’un interval consonant donat Més endavant l' organum fou el resultat d’una actitud diferent envers la música, molt més planificada i transmesa en suports escrits Els primers testimonis d’aquesta pràctica apareixen recollits en els tractats teòrics anònims coneguts com a Musica enchiriadis i Schola enchiriadis , del segle IX En el primer tipus d' organum que s’hi descriu, la segona veu es mou parallelament a la primera moviment parallel a…
Romà Gubern i Garriga-Nogués
Literatura
Professor catedràtic, escriptor i especialista en cinema.
Net de Santiago Gubern Llicenciat en dret i doctorat per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1980, on del 1983 al 2004 exercí com a catedràtic de comunicació audiovisual a la Facultat de Ciències de la Informació, de la qual fou nomenat degà 1987 i posteriorment també catedràtic emèrit Ha estat també professor invitat al Massachusetts Institute of Technology 1971-72 i d’història del cinema a la University of Southern California Los Angeles, al California Institute of Technology Pasadena 1975-77, i a la Venice International University 1998 Membre fundador de l’escola de comunicació i…
Miquel dels Sants Gros i Pujol
Historiografia
Prevere, liturgista i historiador.
Cursà els estudis eclesiàstics al Seminari de Vic i rebé l’ordenació sacerdotal el 1956 Amplià els estudis a l’Institut Superior de Litúrgia de París, on el 1966 obtingué el grau de m agister sacrae liturgiae amb la tesi L’ordo catalano-narbonès per a la consagració d’esglésies Retornat a Vic, exercí de director espiritual, prefecte de teologia 1973 i vicerector 1977 del Seminari i hi ensenyà també francès, religió i litúrgia 1966-77 Fou professor a la Facultat de Teologia de Catalunya 1970-2005 i a l’Institut de Litúrgia de Barcelona El 1978 succeí al doctor Eduard Junyent com…
,
música d’Oviedo
Música
Música desenvolupada a Oviedo (Astúries).
La ciutat es desenvolupà al voltant del monestir benedictí de San Vicente, del 761 Aquest monestir i els que es construïren més tard -San Pelayo i Santa María de la Vega- foren centres de música sacra i profana Alfons II d’Astúries 791-842 hi establí la cort i així passà a ser la capital del regne asturià Al segle XII, el bisbe Pelagi introduí a la ciutat l’ofici de Santa Eulàlia -d’orígens francesos-, que es mantingué fins el 1636 Durant els segles XVI i XVII, la catedral fou un centre important de música litúrgica El 1508 foren encarregats dos orgues que substituïren el del segle XIV, i…
Miquel Ramon Ferrà i Juan
Literatura catalana
Poeta, assagista, crític literari i traductor.
Vida i obra Fill de Bartomeu Ferrà i Perelló Estudià dret i filosofia i lletres a València i Barcelona 1902-10 Guanyà una plaça de bibliotecari i fou destinat a Gijón 1911-13, a Barcelona 1913-36 i a Palma 1936-47 A Barcelona fundà i dirigí la Residència d’Estudiants de Catalunya 1921-36, on exercí el seu mestratge cívic entre els joves estudiants Fou membre destacat de l’Escola Mallorquina, de la qual fou el principal líder intellectual, però també un dels seus principals exponents poètics Fundà i dirigí “Migjorn” 1906-07, revista literària que introduí a Mallorca els corrents estètics del…
Bonaventura Gassol i Rovira
Literatura catalana
Poeta, dramaturg, narrador i traductor.
Vida i obra Utilitzà sempre com a nom de fonts Ventura Feu estudis eclesiàstics al seminari de Tarragona 1903-13, però els abandonà al darrer curs Es traslladà a Barcelona 1914, on treballà en tasques educatives i culturals Collaborà en algunes publicacions periòdiques i fou premiat diverses vegades als Jocs Florals Milità des de molt jove en el moviment catalanista El 1922 fou un dels fundadors d’Acció Catalana Amb la dictadura de Primo de Rivera s’exilià a França, on esdevingué un destacat dirigent d’Estat Català i un dels capitosts dels fets de Prats de Molló 1926 El 1931 participà en la…
Bibliografia general de l’arquitectura religiosa moderna
Ainaud, J Gudiol J Verrié F R Catálogo monumental de España La ciudad de Barcelona , 2 vol , Madrid, 1947 Ainaud de Lasarte J «El Renacimiento, el Barroco y el Neoclásico», dins Cataluña Tierras de España , vol II, Barcelona, 1978, pàg79-91 Alcolea Gil, S «El Renaixement L’època del Barroc 1625-1775 El segle XIX», dins L’Art a Catalunya , Collecció «Dolça Catalunya», vol I, Barcelona, Ediciones Nauta, 1983 Alcolea Gil, S «Arquitectura del Renaixement i del Barroc», dins Art Català Estat de la qüestió , Barcelona, 1984, pàg239-251 Barraquer Roviralta, C Las casas de religiosos en Cataluña…
Les xilarials
Caràcters microscòpics principals de les pirenulals i les xilarials o esferials Els dibuixos s’han basat en material tractat primer amb KOH i després amb lugol A Pyrenula nitida pirenulals asc jove, asc madur i dues ascòspores B Porina aenea tricoteliàcies, xilarials dos ascs, amb el típic engruiximent apical no amiloide i tres ascòspores transseptades Biopunt, original de Mireia Giralt Les xilarials o esferials formen un gran ordre, integrat principalment per ascomicets no liquenificats Recordem que tenen peritecis veritables, amb ascs no fissitunicats, dotats d’aparells apicals diversos, no…
Gamarús
El gamarus Strix aluco és un ocell rapinyaire sedentari i nocturn, de mida mitjana 36-38 cm, que viu a tota mena de boscos on, a la nit, pot sentirse’n el crit esglaidor que li ha valgut els sobrenoms de cabra fera i cabrota Noteu la forma arrodonida del cap, semblant al de l’òliba i el color negre dels ulls De costums solitaris, nia sobretot als forats dels arbres vells i als nius abandonats d’altres ocells Marisa Bendala Aquest rapinyaire nocturn és un dels més comuns dels Països Catalans, després del mussol Ocell clarament sedentari, ocupa tot l’any l’ambient forestal, des dels alzinars…
Duc
Àrea de nidificació del duc Bubo bubo als Països Catalans Maber, original dels autors El duc, el rapinyaire nocturn més gran d’Europa, és ben representat als Països Catalans La seva presència és comuna a la Catalunya Nord, especialment a les serres litorals o prelitorals A Catalunya es troba arreu, a excepció de la Depressió de l’Ebre i una bona part dels alts Pirineus axials A les Illes és accidental i, en canvi, és comú al País Valencià Eminentment sedentari, el duc ocupa un mateix territori durant tot l’any El seu hàbitat preferit són les cingleres, des dels alts espadats de les…