Resultats de la cerca

La capella de Sant Cristòfol de Can Bordoi és situada al costat de la casa homònima, al coll de Can Bordoi, prop de Castellvell de Llinars L’esglesiola es troba documentada des de l’any 1025, en un instrument conservat als Libri Antiquitatum de la catedral de Barcelona Es tracta d’una donació feta per un tal Bernat a la seva àvia Hem d’un alou a la casa de Sant Cristòfol del Far A partir d’aquest moment la documentació és escassa, fins al punt de no tenir-ne més notícies fins a les visites pastorals del segle XIX, on apareix esmentada com a dependent de Santa Maria de Llinars La història d’…

El poble de Cassovall és situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, ara integrat a Montferrer El castell de Cassovall ja existia al segle XI doncs l’any 1080, quan es va consagrar l’església del cenobi de Santa Cecília d’Elins, és esmentat com una de les seves possessions, junt amb l’església de Sant Pere Els drets del monestir d’Elins foren heretats pel prior de Santa Maria de Castellbò Els vescomtes de Castellbò hi posseïren el mer i mixt imperi i la jurisdicció criminal fins al segle XVI Pere de Tragó esmenta que el poble de Cassovall, l’any 1519 posseïa tres focs la casa d’en Pere…

Situació La Sala de Vilalleons és una domus que fou antiga casa senyorial del terme, convertit després en masia Figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 332-M781 x 44,0 —y 38,0 31 tdg 440380 Per arribar-hi cal anar a Vilalleons i prendre el camí que travessa el poble, passant per darrere l’absis de l’església En comptes d’agafar la direcció que mena a Puig-l’Agulla, cal seguir un camí en molt bon estat que surt a mà esquerra i que mena a la casa, visible des del poble estant GOP Història Aquesta domus o casa forta es trobava…

Situació Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba Mapa 292M781 Situació 31TCG823607 Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d’aquella…

Vida El 1939 la seva família s’installà a Barcelona, on resideix des d’aleshores Feu estudis a l’Escola de Comerç i als setze anys començà a treballar en una entitat bancària, professió amb la qual obtingué els seus ingressos regulars fins que es jubilà l’any 2002, i que compaginà amb una constant dedicació a la creació literària Conegut sobretot per la seva obra per al públic infantil i juvenil, fou un dels cofundadors 1961 de la revista Cavall Fort , a la qual s’ha mantingut vinculat com a collaborador i del consell de redacció de la qual forma part, i s’ha involucrat activament en…

Coincidint amb el 125è aniversari del seu naixement, obre les portes al públic el Mas Miró de Mont-roig del Camp Baix Camp, la casa museu dedicada a Joan Miró El pintor passà, des del 1911, moltes temporades a la casa pairal, que té una gran vinculació amb els inicis de la seva obra entre altres, la pintura La masia és una recreació del mas El museu és gestionat per la Fundació Mas Miró, constituïda pels successors de Joan Miró

Després d’exercir el mestratge a Cracòvia Polònia i a Cornigliano Itàlia, s’installà a Catalunya, on fou rector del collegi de Santa Maria i de Sant Antoni de Barcelona i director de la revista Academia Calasancia Cinc vegades fou prepòsit de les Escoles Pies de Catalunya, i durant el seu mandat obrí els collegis de Sitges i de Granollers, un altre a La Víbora Cuba, una casa i un noviciat a Mèxic i una casa a Los Angeles Califòrnia

Militar de carrera, el 1955 es féu càrrec de la preparació de Joan Carles de Borbó per a l’ingrés a l’Acadèmia Militar de Saragossa, i des d’aleshores hi mantingué una estreta relació El 1969 fou nomenat cap de la Casa del Príncep i el 1975 de la Casa del Rei, càrrec que ocupà fins el 1991 i que després mantingué amb caràcter honorífic i vitalici Fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi per la Generalitat de Catalunya

Nasqué després de l’empresonament del seu pare En morir la seva mare 1424, passà a la cort de la reina Maria, muller d’Alfons el Magnànim Vers el 1435 es casà amb el comte Joan I de Foix Vídua tot seguit, i sense successió, Alfons IV l’obligà a tornar a Catalunya sota amenaça d’emparar-se de Castelló de Farfanya i d’altres béns seus El 1444 es casà amb el comte Joan Ramon Folc III de Cardona

Fill natural de Ferran I de Nàpols i de Diana Guardato El 1497 rebé els feus que havien pertangut a Gian Francesco Sanseverino, però els perdé el 1507 a favor de Roberto Sanseverino Tanmateix, es mantingué sempre fidel a la casa reial de Nàpols Es casà amb Castellana de Cardona, germana del virrei de Nàpols Ramon de Cardona El 1529, Carles V li concedí les cases confiscades a Nàpols al rebel Giovanni di Buccino i el nomenà lloctinent general del regne de Nàpols