Resultats de la cerca

Durant el s XIV i fins a mitjan s XV es mantingué a tot el Vèneto la tradició bizantina o maniera greca que s’havia desenvolupat i enriquit amb noves aportacions des de l’alta edat mitjana La influència, primer, de l’escola florentina a través de l’obra que Giotto executà a Pàdua i l’acceptació, després, de l’estil gòtic internacional, introduït a Venècia per Gentile da Fabriano, determinaren el canvi de direcció dels artistes venecians cap a les formes renaixentistes Entre els representants d’aquesta primera etapa cal citar Paolo i Lorenzo Veneziano, Iacobello del Fiore, Iacopo…

L’antic poble de Montargull, avui totalment despoblat, es troba a la banda oriental del terme, al cim de la serra del mateix nom El seu castell és documentat des de l’any 1077, que Guillem Bernat de Queralt i la seva esposa Ermessenda feren donació a un grup de famílies del castell de Montargull, a fi que colonitzessin l’indret Des d’aquesta primera menció fins a mitjan segle XII, el silenci documental sobre Montargull fa que sigui difícil saber si la colonització del lloc que havien projectat els Queralt es va poder dur a terme Fos com fos, la següent referència sobre la seva…

El poble de Perves és situat al sector nord-est del terme, enlairat a 1 209 m als vessants de la dreta de la vall de Bellera i a ponent de l’important coll de la Creu de Perves En un judici comtal de mitjan segle X ja figura esmentat un seniore Barone de Perbas relacionat amb el monestir de Lavaix es tracta, de fet, d’un diploma manipulat vers l’any mil Posteriorment, en l’acta de dotació del temple de l’esmentat monestir de l’any 1015, Servideu de Perves dotà els altars de l’església amb una terra a la penya de Fades A la segona meitat d’aquesta centúria, apareixen Dodó Arnau de…

Aquest castell era situat al cim del turó on hi ha el poble abandonat de Montlleó, al nord-est de Briançó L’existència d’un vèrtex geodèsic al lloc on hi hagué el castell és avui un bon recordatori de l’estratègica posició que tenia la fortalesa de Montlleó Tot i que segurament aquest castell s’edificà al segle XI, fins al començament del segle XII no se’n té la primera referència L’any 1101 Geribert Hug i la seva muller, senyors de Montlleó, Briançó i Pomar, cediren aquests castells a Guillem Berenguer, bisbe intrús de Vic Amb aquesta donació testamentària la mitra vigatana passà a ser…

L’Antracita és una roca sedimentària carbonosa molt rica en carboni més del 75% que representa el més avançat estat evolutiu de la matèria orgànica de la sèrie dels carbons La illustrada procedeix de Guardo Palència, d’un jaciment del Carbonífer superior explotat industrialment s’hi aprecia la fractura irregular i el seu reflex quasi metàllic Jordi Vidal / Museu de Geologia de Barcelona Entenem com a recurs energètic tota aquella substància que s’extreu de la litosfera per l’energia potencial que conté Prescindim de la descomposició radioactiva, que si bé no es té en compte directament en l’…

El balquer Acrocephalus arundinaceus és més gros que la resta de boscarles ateny 19 cm i presenta un capell lleugerament aixecat, visible en aquest exemplar fotografiat a l’Encanyissada, al delta de l’Ebre El bec llarg i l’amplada de la cua el diferencien de la boscarla de canyar Acrocephalus scirpaceus , així com la lleugera ratlla clara del damunt de l’ull És més confiat que la resta de moixons palustres, de manera que és més fàcil de veure, parat dalt dels canyissos Marcella Chinchilla El balquer és estival, nidificant i localment comú a les zones de maresme a la Catalunya Nord, la…

El falciot pàllid Apus pallidus és de la mateixa mida que el falciot negre, i sol associar-s’hi, ja que té els seus mateixos costums se’n diferencia, però, bé que no fàcilment, pel color del plomatge, no tan fosc, i per la taca blanca de la gola, que s’aprecia a l’exemplar de la fotografia En els falciots, el mascle i la femella tenen el plomatge molt semblant Albert Montori Àrea de nidificació del falciot pàllid Apus pallidus als Països Catalans Maber, original dels autors El falciot pàllid és un migrador transsaharià que ve a les nostres latituds per niar La seva semblança amb el…

El gafarró Serinus serinus és un fringíllid vivaç i menut a penes 10-11 cm d’un color verd grogós tot tacat de vires fosques, especialment la femella, com és el cas de la recollida a la fotografia, feta a Mallorca el mascle, per contra, té el front, el pit i la gola llisos, de color groc viu així com el carpó Jesús R Jurado El gafarró és, als Països Catalans, una espècie sedentària i molt abundant, a excepció de Menorca, on només es presenta com a hivernant Cada any, una nombrosa població d’individus transpirinencs ve a juntar-se amb la nostra població sedentària El pas es comença a notar a…

De sobirania discutida, les seves aigües són riques en recursos pesquers, i també en reserves de gas natural i petroli al subsol Situat entre els arxipèlags d’Okinawa i Taiwan, constitueix una posició estratègica des del punt de vista militar El Japó incorporà oficialment les illes sota el seu domini del 1895 a la fi de la Segona Guerra Mundial, i el 1971 foren retornades al Japó pels EUA, que n’havia establert un protectorat Per la seva banda, la Xina en reclama també la sobirania amb l’argument que les illes havien estat utilitzades des de temps ancestrals pels pescadors xinesos de Taiwan…

Situada a la riba esquerra de l’Aniene, a l’indret on salta en cascades a la Campagna romana, entre el coll Ripoli i el cim Catillo D’origen sabí, Tibur fou sotmesa a Roma 358 aC, formà part de la lliga llatina i els tiburtins obtingueren la ciutadania romana Consagrada a Hèrcules i Vesta, conserva dos temples del període republicà transformats en esglésies cristianes Cèlebre lloc d’estiueig de Roma hi comunicava per la via Tiburtina , hi residiren Juli Cèsar, Sallusti, August, Horaci, etc Adrià hi construí la villa Adriana Seu episcopal segle IV, fou ducat bizantí, i després d’…