Resultats de la cerca
Es mostren 8535 resultats
Jordi Iturria Sánchez
Periodisme
Esport general
Periodista esportiu.
S’inicià a la Hoja del Lunes i el diari Sport 1979, del qual fou redactor en cap Posteriorment collaborà en el Noticiero Universal , en el qual començà a escriure articles de ciclisme, i El Correo Catalán El 1983 entrà a la redacció d’esports de Catalunya Ràdio, on ocupa la direcció des del 2008 En aquest període ha cobert cinc Jocs Olímpics Barcelona, Atlanta, Sydney, Pequín i Albertville, la Copa del Món de futbol 1982, diverses finals europees de clubs de futbol i basquetbol, una vintena de Tours de França i múltiples curses ciclistes
Víctor Campos López
Atletisme
Atleta especialitzat en marxa.
S’inicià a l’Atlètic Terrassa de la mà de Josep Planas Posteriorment competí pel FC Barcelona Fou campió d’Espanya dels 20 km marxa en pista cinc anys seguits 1969-73, període durant el qual guanyà dos cops el campionat català en ruta 1972, 1973 i tres el de pista 1971, 1972, 1973 L’any 1974 fou subcampió d’Espanya dels 20 km En l’àmbit internacional, fou subcampió dels 20 km marxa en els Jocs Mediterranis 1971 i participà en dues Copes del Món 1973, 1975
Pere Bartrolí Vila
Esport general
Dirigent esportiu.
El 1982 entrà a la junta directiva de l’Igualada Hoquei Club IHC i durant deu anys fou el màxim responsable de l’àrea esportiva En aquest període, l’Igualada pujà a la màxima categoria i guanyà una Lliga, dues Copes del Rei i una Copa d’Europa El 1986 fou un dels fundadors de l’Associació Espanyola de Clubs d’Hoquei Patins El 1995 fou gerent de l’associació europea Eurohockey i durant un parell d’anys fou assessor del president de la Federació Espanyola de Patinatge, Josep Maria Ignacio
Febre groga
Patologia humana
La febre groga és una malaltia infecciosa aguda d’origen víric que evoluciona bàsicament amb síndrome febril i icterícia, o tonalitat groguenca de la pell i les mucoses, i que, en els casos més seriosos, és de pronòstic reservat La febre groga s’integra dins el grup de les denominades febres hemorràgiques víriques , perquè és provocada per un virus, és transmesa per mosquits i provoca febre i hemorràgies L’agent etiològic del trastorn és el virus de la febre groga , que pertany a la família Flaviviridae , i té per hàbitat natural l’organisme dels éssers humans i diverses espècies de simis,…
Psitacosi
Patologia humana
Definició La psitacosi és una malaltia infecciosa d’origen bacterià que pateixen els ocells, sobretot els lloros i els periquitos, i que es transmet a l’ésser humà per inhalació de partícules de matèries fecals contaminades, que romanen suspeses en l’aire, especialment en recintes tancats En l’home, aquesta infecció causa síndrome febril i símptomes respiratoris, i amb la instauració del tractament antibiòtic adequat sol remetre al cap d’una setmana o dues, sense originar complicacions Causes i freqüència L’ agent etiològic de la psitacosi és el Chlamydia psittaci , un bacteri gramnegatiu que…
Malaltia dels legionaris
Patologia humana
Definició La malaltia dels legionaris és una afecció infecciosa d’origen bacterià que sol incidir de manera esporàdica o en brots epidèmics en recintes tancats —hospitals o hotels, per exemple— i provoca síndrome febril, inflamació del teixit pulmonar i trastorns gastrointestinals i neurològics que de vegades ocasionen complicacions serioses Causes L’ agent etiològic de la malaltia dels legionaris és un grup de bacteris del gènere Legionella L’ hàbitat natural d’aquests microorganismes és la terra i les aigües, on poden sobreviure i també multiplicar-se La font d’infecció és constituïda per…
Història d’Espanya / Historia de España
Historiografia catalana
Síntesi històrica del passat hispànic realitzada per Ferran Soldevila des d’una òptica catalana i plurinacional.
La seva redacció, en una primera versió catalana, s’inicià immediatament després del retorn de Soldevila del seu exili 1943, i es perllongà fins el 1948 Fou possible gràcies al finançament de l’agrupació benèfica Minerva que reuní un conjunt de mecenes encapçalats per Fèlix Millet Les dificultats que existien per a ser publicada en la llengua original era vigent una prohibició d’editar en català obres científiques, així com les destinades a la mainada feren que només pogués aparèixer una versió en castellà durant el període 1952-59, a càrrec de l’editorial Ariel Amb aquesta obra, Soldevila…
La nova química, dominada pel capital estranger, 1939-1983
El polígon industrial químic de Martorell Baix Llobregat L’estudi del sector químic en un període tan canviant com ha estat el dels darrers quaranta-cinc anys, presenta una gran dificultat, a causa de la manca d’informació estadística, homogènia i creïble, respecte al comportament temporal de les principals variables que permeten explicar les transformacions que s’han anat succeint Aquest problema es posa de manifest en els anys immediats a l’acabament de la guerra, i més encara pel que fa a la informació desagregada del sector respecte a Catalunya En el cas del sector químic,…
Sidó
Ciutat antiga
Antiga ciutat de Fenícia, que correspon a l’actual Ṣaydā, uns 40 km al S de Beirut, al Líban.
Documentada ja al III millenni aC, caigué en poder dels egipcis en el regnat de Tuthmosis III Fins a la darreria de la dinastia XVIII 1567-1320 aC fou la ciutat fenícia més important, a causa de la seva expansió comercial per Síria i per la conca mediterrània La talassocràcia cretenca posà terme al seu predomini vers la fi del s XIV aC Víctima més tard dels pobles de la mar, caigué en poder dels filisteus ~1191 aC, i perdé aleshores la seva hegemonia en benefici de Tir Durant el predomini dels assiris, els fou fidel en general, llevat d’una rebellió, sense èxit ~678 aC Durant el període…
Palau Reial Menor
Antiga residència dels templers (1134) a la muralla sud de Barcelona, que després de passar, en dissoldre’s l’orde (1317), a l’orde de l’Hospital i d’aquest al bisbe de Vic (abans del 1328), fou adquirida pel rei Pere el Cerimoniós per a la reina Elionor de Sicília.
Aquesta l’habilità com a residència reial i fou dit per això Palau de la Reina En morir 1375 el llegà al seu marit Pere III, que hi morí 1387 Els reis hi installaren una collecció zoològica El 1410, Martí I, malalt de mort, el donà a la reina Margarida de Prades, que hi residí i fou dit per això Palau de la reina Margarida En estat d’abandó, fou donat per Joan II al governador general de Catalunya, comte de Palamós, Galceran de Requesens i de Santacoloma i prengué el nom de Palau del Governador Passà, en morir 1465, al seu fill Lluís de Requesens i de Soler —i residència de la seva muller…