Resultats de la cerca
Es mostren 6018 resultats
determinant
Matemàtiques
Donada una matriu quadrada d’ordre
n, A=(a i j
)
, suma dels n
! termes
.
Aquestes termes corresponen a les diferents maneres de fer el producte de n elements de A de manera que n'hi hagui un, i només un, de cada fila i de cada columna Els n termes s’obtenen en fer totes les permutacions dels n subíndexs de columna 1,n mantenint fixos els índexs de fila el nombre r del terme és la signatura de la permutació k 1 k n El determinant de A acostuma a ésser representat tancant la matriu amb dues barres verticals El nombre n és l' ordre del determinant Un determinant pot ésser representat en termes dels elements i cofactors cofactor de qualsevol fila o columna de la…
Quaderns de La Selva
Historiografia catalana
Revista editada pel Centre d’Estudis Selvatans, creada el 1983 amb motiu de la celebració de la XXVIII Assemblea Intercomarcal d’Estudiosos a Santa Coloma de Farners.
Poques setmanes després d’aquesta celebració es creà el Centre d’Estudis Selvatans i, l’any següent, es publicà una part dels treballs presentats a l’Assemblea en els Quaderns de La Selva L’interès fou, doncs, el d’iniciar la publicació i divulgar estudis sobre la comarca Tanmateix, la publicació s’aturà per manca de recursos, de “tradició erudita de la comarca” i de participació de les institucions Amb la constitució del Consell Comarcal de la Selva s’aconseguiren els ajuts necessaris per a publicar la segona part dels treballs de l’Assemblea del 1983 1989 El tercer número 1990…
Rufí Gea i Martínez
Historiografia catalana
Historiador i escriptor.
El 1899 guanyà els Jocs Florals de la seva ciutat natal amb l’obra El pleito del obispado, estudio histórico de los hechos acaecidos en Orihuela desde 1383 a 1564 , que s’edità l’any següent És la seva publicació més coneguda i documentada, fruit d’una intensa investigació en els arxius municipals d’Oriola i Alacant, en el del Capítol de la catedral i en el del bisbat També escriví La acequia de Molina apuntes históricos y reparto de aguas 1903, Los oriolanos de antaño, memorias de 1700 a 1760 1905, ed facs 1995 i Ruiz i Capdepón su vida, su labor en el gobierno, sus proyectos y…
Francesc Font
Historiografia catalana
Prevere i historiador d’expressió francesa.
Vida i obra Capellà a Caudièrs de Fenolhet el 1858 i vicari de Vinçà el 1865, el 1866 passà a ser rector de Codalet, tasca que exercí durant disset anys En aquest període, investigà la història de l’abadia de Cuixà, al mateix terme parroquial El 1881 escriví una Histoire de l’abbaye royale de Saint Michel de Cuxa , que utilitzà les notes del canonge Parés L’any següent fou nomenat rector de Portvendres, i el 1890, de Prats de Molló El 1904 publicà la Histoire de l’abbaye royale de Saint Martin du Canigou suivie de la légende et l’histoire de l’abbaye de Saint André d’Exalada…
Jimmie Noone
Música
Clarinetista nord-americà.
S’inicià en l’àmbit musical tocant la guitarra, però a quinze anys abandonà aquest instrument i estudià el clarinet amb Lorenzo Tio Jr El 1913 reemplaçà Sidney Bechet en la banda de Freddie Keppard i el 1916 formà part de la Young Olympia Band El 1917 emigrà a Chicago, on treballà, entre d’altres, amb el trompetista King Oliver A partir del 1926 dirigí, a l’Apex Club de Chicago, el seu propi grup, un quintet que practicava l’estil New Orleans amb una particular composició instrumental -saxo alt i clarinet-, que li conferia una sonoritat distintiva Durant la major part dels anys trenta…
Charlie Christian
Música
Guitarrista nord-americà de jazz.
Nasqué en una família de músics, estudià diversos instruments i tocà a la banda dels seus germans El 1938 entrà a la Jeter-Pillars Band com a guitarrista En sentir Eddie Durham, pioner de la guitarra elèctrica, adoptà aquest nou instrument i destacà de seguida com un gran i innovador solista L’any següent fou contractat per Benny Goodman, que el mantingué de solista al seus sextet i big band , formacions que incloïen alguns dels músics més avantguardistes de l’època Conegut ja com el millor guitarrista del moment, fou també assidu de les jam-sessions que s’organitzaven al club…
Miloš Sádlo
Música
Violoncel·lista txec.
Després d’iniciar la seva formació musical de manera autodidàctica, estudià al Conservatori de Praga i posteriorment es perfeccionà amb Pau Casals Començà la seva carrera com a membre del Quartet de Praga, en el qual actuà del 1931 al 1933 El 1949 fou contractat com a solista de la Filharmònica Txeca, i l’any següent, nomenat professor del Conservatori de Praga Formà part d’alguns dels grups de cambra més prestigiosos del seu país, com el Trio Suk 1957-60 i el Trio de Praga 1966-73 A més d’estrenar obres de diversos compositors txecs del segle XX, estrenà també peces d’A…
František Ondricek
Música
Violinista txec, germà d’Emanuel Ondricek.
Estudià les primeres lliçons de violí amb el seu pare, i a sis anys ja tocava amb l’orquestra que aquest dirigia El 1873 es matriculà al Conservatori de Praga, i posteriorment es perfeccionà al Conservatori de París, on fou distingit amb un primer premi en violí El 1882 debutà a la capital francesa i l’any següent fou el primer intèrpret del Concert per a violí d’A Dvorák Es presentà a Amèrica el 1896, i dos anys més tard realitzà una gira per l’Orient Establert a Viena el 1907, formà el Quartet Ondricek El 1911 fou nomenat professor del Neues Wiener Konservatorium, on impartí…
Sarah Vaughan
Música
Cantant nord-americana.
De petita ingressà en el cor de l’església baptista de Mount Zion, a Newark, i a dotze anys n’esdevingué organista El 1943 entrà en l’orquestra d’E Hines, on també actuà de segon pianista, i durant l’any següent cantà en la de B Eckstine Després treballà sempre com a solista i obtingué molta popularitat Començà la seva carrera com a cantant de balades, però amb els anys es decantà cap al jazz , amb discos genuïnament jazzístics com Sarah Vaughan i Swingin’Easy Al llarg de les dècades següents feu gires amb el seu trio i enregistraments amb els millors solistes i formacions Entre…
Michel Piquemal
Música
Director de cor i baríton francès.
El 1958 es matriculà com a estudiant de cant a l’Escola Coral de Ràdio França Posteriorment estudià piano i direcció coral Tingué com a mestre, entre d’altres, J Jouineau, de qui fou assistent entre el 1968 i el 1973 Parallelament inicià una intensa tasca docent al Conservatori d’Argenteuil i fins el 1974 dirigí la Coral Vittoria, que havia fundat un any abans El 1978 creà el Conjunt Vocal Michel Piquemal, amb el qual s’especialitzà en el repertori de música antiga, amb incursions en les composicions del segle XX Més tard exercí de professor de l’Escola de Ràdio França i del Centre d’Estudis…