Resultats de la cerca

La denominació espatlla dolorosa inclou una sèrie de trastorns que provoquen dolor i la limitació de l’amplitud de moviments de l’articulació escàpulo-femoral Els factors causals són molt variats, perquè pot ésser originada per qualsevol trastorn que afecti les estructures integrants de l’articulació Entre les causes possibles, destaquen les inflamacions dels tendons i les bosses seroses properes, els trencaments musculars o tendinosos i la retracció de la càpsula articular Els trastorns que generen l’espatlla dolorosa se solen presentar en persones que passen de cinquanta anys, després de…

L’aplicació de la regla en els casos concrets i situacions diverses donava lloc als costums del lloc, i per això hi eren equiparats ja al s VII hom usà la fórmula “segons la regla i els costums del lloc” L' ordo litúrgic, per tal com era una ordenació d’una part de la vida dels monjos, ja al s VI era anomenat costumari Els innombrables cànons antics figuren en les colleccions monàstiques, com, per exemple, en la Legislationem Aquisgranensem , que els monestirs consideraven com la Carta Magna Hom incloïa també en els costumaris els decrets d’abats, bisbes i reis referents a la vida dels…

Continuadora dels dos números d’ IDEA Cuadernos del Instituto de Estudios Alicantinos , la revista publicà 40 volums L’accés, l’any 1968, de Pedro Zaragoza Orts a la presidència de la Diputació Provincial impulsà les activitats de l’Institut i l’obertura del Centro de Estudios Universitarios en el curs 1968-69 permeté que la revista comencés a publicar treballs d’investigació de professors d’aquella institució, germen de la Universitat d’Alacant, alguns dels quals becats pel mateix Institut El primer consell de redacció l’integraren Juan Ors Serrano com a director també de l’…

Vida i obra Signà molts treballs com Josep l’Escrivà Acabada la guerra civil s’hagué d’exiliar a França durant dos anys Fou uns dels cofundadors de la Federació Sindical de Treballadors Collaborà amb la premsa local i fundà l’Associació d’Estudis Històrics Mossèn Martí Gadea 1968 Les seves dues primeres monografies, en castellà, se centren en el cinema Cinematurgia 1957 i Sesión de Cine 1959 Collaborà amb revistes cinematogràfiques especialitzades com Objetivo i Fotogramas Abandonà les publicacions de cinema i es dedicà a estudiar la història valenciana de la repoblació del s xiii i la…

El 1940 ingressà en la congregació dels missioners dels Sagrats Cors i, el 1949, fou ordenat de prevere Es llicencià en filosofia i lletres a la Universidad Complutense de Madrid 1960 i s’hi doctorà 1965 amb la tesi Las cuevas sepulcrales del bronce antiguo de Mallorca publicada el 1968 Ha estat professor de la Universidad Complutense de Madrid 1967-68, bibliotecari del Museu Arqueològic de Madrid 1970-79, collaborador científic del CSIC, secretari i director de l’Institut Espanyol de Prehistòria 1980-85 i, des del 1990, director del Museu de Lluc Com a investigador, ha centrat…

Vida i obra Rector del seu poble nadiu, fou amic del bibliotecari perpinyanenc Pere Vidal i, sobretot, del bisbe Carsalade du Pont, que estiuejava a Palau del Vidre Collaborà en la majoria de les revistes històriques de la Catalunya del Nord S’interessà pels temes religiosos confraries del Rosari, de la Sang, franciscans, orígens del Seminari de Perpinyà, drets, propietats del clergat, lligats a les comarques on fou rector, és a dir, el Baix Conflent i la Cerdanya També treballà sobre temes molt diversos i específics, com els gremis medievals, la condició dels pagesos a l’Antic…

Canonge bibliotecari de Toledo i bisbe de Sogorb 1591-97, dedicà els seus esforços d’historiador a la recerca, la compilació i l’estudi dels concilis hispànics dels temps dels gots i a la confecció de cronologies d’aquell període Mantingué correspondència amb humanistes del seu temps, com Antoni Agustí La seva collecció de llibres i manuscrits fou llegada a la seu de Sogorb Entre les seves nombroses obres, molt poques foren editades, destaquen les dedicades a la història de l’època dels gots, la història de Toledo i la història de la seu de Sogorb, a més de les vides de diversos sants Redactà…

El 1929 ingressà en el Seminari Conciliar de Sant Pere i fou ordenat el 1941 Ha estat arxiver honorari de Sineu 1987 i cronista oficial de la vila 1991 Com a investigador, ha collaborat en Estudis Baleàrics i altres publicacions especialitzades Ha dut a terme investigacions sobre la casa mallorquina, la indumentària tradicional, l’artesania de la seda i les rajoles policromades En els darrers temps ha centrat la seva investigació en la història local de Sineu entre el s XIII i el s XVI El 1980 fou guardonat amb el premi Jaume I de l’Institut d’Estudis Catalans De la seva bibliografia…

Començà com a corista a Forlì i després estudià amb F Bertoni a la Capella de Sant Marc, a Venècia El 1766 debutà amb motiu de l’estrena d' Achille in Sciro , de FL Gassmann, i en 1769-71 cantà a Palerm L’any 1771 actuà a Nàpols, en l’estrena d' Ifigenia in Tauride , de N Jommelli, on tingué un gran èxit Tres anys més tard participà en l’estrena d' Alessandro nelle Indie , de N Piccinni, a Nàpols, i començà a exhibir-se en moltes ciutats italianes El 1778 cantà en la inauguració del Teatro alla Scala de Milà, amb l' Europa riconosciuta , d’A Salieri, i també -per primera vegada- a Londres…

Estudià a l’Acadèmia de Música de Viena i debutà el 1959 a Berlín en el paper d’Escamillo de Carmen Interpretà successivament el mateix personatge en diversos teatres alemanys i escandinaus i a la meitat dels anys seixanta ingressà en la companyia de l’Òpera d’Hamburg, on cantà òperes de WA Mozart, G Verdi i R Wagner Fou també a Hamburg on el 1968 interpretà el paper titular en l’estrena de l’òpera Hamlet , de H Searle El 1962 es presentà a Bayreuth com a Herald Lohengrin i un any més tard ho feu al Festival de Glyndebourne com a Comte de l’òpera Capriccio , de R Strauss Cantà per primera…