Resultats de la cerca
Es mostren 119442 resultats
Miquel Milà i Sagnier
Disseny i arts gràfiques
Dissenyador industrial i interiorista.
Cursà estudis a l’Escola Superior d’Arquitectura de Barcelona, inacabats, i s’incorporà a l’estudi del seu germà Alfons Milà i de Frederic de Correa El 1958 s’establí per compte propi com a dissenyador industrial i d’interiors Amb André Ricard , Antoni de Moragas , Oriol Bohigas i altres fou un dels fundadors de l’ ADI-FAD 1957, de la qual fou president del 1974 al 1984 Fou membre permanent del jurat dels premis FAD fins el 1986, i professor de disseny de l’escola Elisava 1961-70 i de l’ Escola Eina 1970-75 Des de la seva empresa, Tramo, dissenyà mobles i làmpades que tingueren gran…
Constantin Émile Meunier
Escultura
Pintura
Escultor i pintor belga.
Deixeble del seu germà Jean-Baptiste, gravador, i del també gravador Luigi Calamatta a Brusselles Treballà amb l’escultor Charles-Auguste Fraikin A vint anys exposà l’escultura La guirlande , però s’orientà de seguida cap a la pintura Fou deixeble de Navez i amic de Charles De Groux Centrat en la temàtica religiosa, amplià des del 1870 el seu camp a d’altres temes, en especial la pintura d’història Enviat pel govern a copiar el Davallament de Pieter de Kempeneer a Sevilla, hi pintà escenes populars Tornà a l’escultura el 1855 exposà a Anvers i a Brusselles i, el 1886, presentà a París Le…
Castell d’Elins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El castell d’Elins era situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, que antigament s’anomenava “Vall d’Elins”, la qual va donar nom al cenobi de Santa Cecília d’Elins Les notícies més antigues d’aquest castell són de l’any 839, en què Aconci vengué a Sisebut, bisbe d’Urgell, uns horts, un dels quals era situat prop del camí que anava al castell d’Elins L’any 878 el levita Sibara, Adila i la seva esposa Ulíbula van vendre a Astoald i a la seva muller Sisenanda una peça de terra que era situada “in locum dicitur subtu castro Elinsi” En l’acta de consagració de Santa Maria de…
Santa Eulàlia de Nargó (Coll de Nargó)
Art romànic
A llevant de Sallent I a ponent de Coll de Nargó se situava aquesta església, avui en dia desapareguda, que donà nom a una serra, aquella en la qual segurament era edificada L’advocació de santa Eulàlia com a límit del lloc de Pinyes ja apareix l’any 959 Posteriorment, els anys 997 i 1065, s’esmenta la serra de Santa Eulàlia, i l’any 1041 l’església de Santa Eulàlia que, segons l’acta de consagració de l’església del monestir de Santa Cecília d’Elins del 1080, formava part dels béns amb què fou dotat el cenobi reformat En el Spill … del vescomtat de Castellbò, de l’inici del segle XVI, entre…
Sant Llorenç de Peracalç (Gerri de la Sal)
Art romànic
La primera notícia que es coneix del lloc de Peracalç correspon a un document datable entre el 1057 i el 1059, en què el comte de Pallars Sobirà Artau I i la seva muller Llúcia donaren al monestir de Santa Maria de Gerri la parròquia de Petracalce amb la seva església i els alous de Miró Borrell i Ramon Miró que tenien “ in ipso monte de Perella vel de Petracalci ” L’1 de juny de 1071, els marmessors de Ramon Miró —segurament el mateix Ramon Miró del document anterior— donaven a Santa Maria de la Seu els alous que el difunt tenia al terme del monte Perela , al terme del castell de Tella, i l’…
Torre de Sarrià o torre Vilana (Barcelona)
Art romànic
Aquesta torre, avui totalment desapareguda, es trobava en el límit actual amb Sant Gervasi, al lloc on hi hagué l’asil Duran Segons F Carreras i Candi, al segle X n’era el propietari un tal Teudiselo , i després del 986 passà a poder de la catedral de Barcelona aquest mateix any s’esmenta també el terme de Sarrià El 1046 Ramon Berenguer cedeix l’església i la capella de Santa Cecília juntament amb el domini de l’esmentada torre als canonges de la seu barcelonina Foren aquests, al segle XII, els qui enfeudaren aquesta torre a una família de castlans, els quals adquiriren el seu cognom a partir…
Sant Fruitós de Montjuïc (Barcelona)
Art romànic
La capella de Sant Fruitós ja existia a mitjan segle XI, fet esmentat en un document de l’any 1048 pel qual el levita Bonfill, abans de peregrinar al Sant Sepulcre de Jerusalem, féu testament aquest testament, després de la seva mort el 1051, fou jurat sobre l’altar de Sant Pancraç de l’església de Santa Maria del Pi en l’acta testamentària consta que Bonfill tenia un alou a Montjuïc, vora Sant Fructuós, i ordenà que fos venut Aquesta església, que figura esmentada en les afrontacions territorials d’alguns documents de l’onzena centúria com a sanctum Fructuosum , al lloc de monte ivdaicho ,…
Castell de Miralles de Copons (Veciana)
Art romànic
La primera notícia del terme del castell de Miralles de Copons és de l’any 1065 Quatre anys més tard, torna a aparèixer en l’acta de cessió per part dels esposos Ramon Guadall i Arsendis a la seu barcelonina de la dominicatura de Sant Pere Desvim El 1078 un tal Guadall Adroer i la seva muller Arsendis vengueren uns alous situats dins el terme del castell de Miralles El 1113 Ramon Teobald, en fer testament, llegà a la seva filla Adelaida els drets que ell tenia sobre el castell de Miralles, els quals tenia com una de les deixes testamentàries que li feu un tal Geribert Hug…
Fortalesa de la Cucala (Sant Martí de Tous)
Art romànic
Les primeres referències documentals de la fortalesa de la Cucalla són del segle XII Ara bé, segons A Pladevall aquesta fortalesa es pot identificar amb la que el 1015 el prelat de Vic, Borrell 1010-1017 feu construir a Ató a l’anomenada Coma de Riquer L’any 1160 el bisbe de Vic, Pere de Redorta 1145-1185, feu donació d’una domus anomenada de Cucala, situada dins el terme del castell de Jorba De tota manera, poc després d’aquesta cessió, el prior de Sant Jaume de Calaf i el cavaller Bernat d’Artés prengueren possessió d’aquesta fortalesa El 1174 n’era el senyor Ramon de Tous, el qual promogué…
Sant Esteve de Llitera
Art romànic
La capella de Sant Esteve, primitiva parròquia de la població, s’emplaça al puig on hi ha el castell homònim, avui força arruïnat, un esperó de la serra de la Gessa que domina la vall de la Sosa La persistència de l’hagiotopònim Sant Esteve en una contrada amb forta influència islàmica convida a pensar en la continuïtat d’una comunitat mossàrab en aquest lloc, documentada gairebé fins al final del domini andalusí, per tal com l’any 1089 l’església de Sant Esteve de Llitera fou atribuïda a la parròquia de Santa Maria de Montsó, on s’estipulà que els fidels havien d’acudir a rebre…