Resultats de la cerca
Es mostren 5541 resultats
Segon de Chomon
Cinematografia
Tècnic cinematogràfic.
Capdavanter del cinema a Barcelona, del 1902 al 1907, on realitzà un gran nombre de films L’hereu de Can Pruna , 1905 Se da de comer en el Hotel Eléctrico , 1907 El hombre invisible després alternà la seva feina amb París com a truquista de la casa Pathé Voyage à Jupiter , 1907 en la línia de Méliès i de Zecca En 1904-05 havia collaborat com a operador en les “projeccions parlades” creades per Lluís Graner i dirigides per Adrià Gual El 1910 fundà la seva pròpia productora Passà després a Itàlia, on treballà del 1912 al 1919 i en 1924-25 com a tècnic i operador Cabiria , 1914…
laudes
Música
En el ritu llatí, segona de les hores canòniques de l'ofici diví, que constitueix la pregària matinal.
Celebració fonamental, juntament amb les vespres, s’estructura en tres blocs la salmòdia dos salms i un càntic, la lectura amb el cant del benedictus i la intercessió que culmina amb el parenostre Com cada hora de l’ofici, les laudes són precedides del verset inicial Deus in adjutorium i l’himne, i es conclouen amb l’oració pròpia i els versets o diàleg final Abans de la reforma del concili II del Vaticà, la salmòdia era més llarga i concloïa sempre amb un dels salms encapçalats pel mot Laudate 'lloeu', que donà nom a l’hora La salmòdia gregoriana és alternada per dos cors també…
Arquíloc
Literatura
Poeta grec.
Fill d’un noble i una esclava, s’arruïnà i hagué d’exiliar-se a l’illa de Tassos, on acabà enrolant-se de mercenari per tal de subsistir Fracassat en els intents per refer la seva vida i, com a conseqüència, en els seus amors per Neóbule, desenganyat i abatut, emprà la poesia com a mitjà per a atacar la societat que el rebutjava Són, en efecte, la sinceritat, la cruesa i el sarcasme el que caracteritzà la seva poesia, fins al punt d’arribar a ridiculitzar-se a si mateix Esdevingué una figura llegendària, acceptat per uns, rebutjat pels altres hom atribuí als seus atacs el suïcidi de Neóbule i…
Les frankeniàcies
Aquesta família, pròpia de les regions temperades i subtropicals, comprèn quatre gèneres i unes 90 espècies, herbàcies o subarbustives, de port ajagut i de tiges que creixen molt juntes Les frankeniàcies es troben als sòls salins i solen tenir les fulles menudes, de marges corbats i vestides d’una pilositat densa Les flors són hermafrodites Els sèpals, en nombre de quatre a sis, estan llargament soldats, mentre que les peces de la corolla, en igual nombre, són lliures L’androceu és constituït per sis estams i el gineceu per un sol pistil que dóna lloc a una càpsula L’espècie més…
Els amfisbènids
Aquesta família ha estat considerada per alguns autors un subordre diferent dins dels rèptils escatosos, amb trets intermedis entre els saures i els ofidis Inclou formes petites, de cos vermiforme i molt especialitzades en una vida excavadora, en general completament àpodes No presenten orificis auditius externs i els ulls són vestigials, recoberts per la pròpia pell, que és formada per escates petites i quadrangulars, disposades en anells transversals Amb tot, hom considera els amfisbènids rèptils escatosos, a causa de llur cloaca transversa, les escates epidèrmiques i el parell…
Piscina Municipal de Montjuïc
Natació
Instal·lació esportiva de Barcelona.
Inaugurada el 1929 amb motiu de l’Exposició Internacional de Barcelona, fou la primera piscina de dimensions olímpiques que es construí a l’Estat espanyol Els primers anys acollí diversos clubs de la ciutat que no disposaven de piscina pròpia Durant el període 1929-62 fou seu permanent dels Campionats generals de Catalunya i escenari d’onze Campionats absoluts d’Espanya El 1955, després de ser reformada, acollí els II Jocs Mediterranis El 1990 fou remodelada de nou per acollir les competicions de salts i la fase preliminar del torneig de waterpolo dels Jocs Olímpics de Barcelona 1992, i passà…
obligació
Dret civil
Situació jurídica en què una persona (el creditor) té un dret (dret de crèdit) que li permet d’exigir d’una altra persona (el deutor) una determinada conducta de contingut patrimonial, consistent a fer, deixar de fer o lliurar alguna cosa.
L’obligació és, doncs, considerada com una relació entre el deure que té el deutor i el dret del creditor Les obligacions tenen l’origen en les disposicions de la llei, en la voluntat o acord dels interessats, en els delictes i en les actuacions negligents o imprudents En cas d’incompliment del deure per part del deutor, aquest en respon amb el seu patrimoni, però no pas amb la seva pròpia persona, a diferència del que era establert en els drets més primitius, així com el romà, en què el deutor restava a disposició del creditor com a esclau o ostatge Les obligacions més freqüents…
clau
Militar
Peça o conjunt de peces que servia per a disparar les armes de foc antigues, equivalent al mecanisme disparador de les armes modernes, anomenat, generalment, pany
.
Segons llur evolució tècnica i històrica, hi ha diverses menes de claus La clau de serpentí , mecanisme amb què es perfeccionaren els arcabussos i mosquets, a partir del 1523, i que permetia d’atansar la metxa, amb precisió i rapidesa, a la cassoleta encebada de pólvora consisteix en una barreta de ferro en forma de S que travessa la caixa de l’arma en sentit vertical, i en el seu extrem superior subjecta la metxa, mentre que l’inferior serveix de gallet La clau de roda , inventada l’any 1517 per Kiefus, rellotger de Nuremberg, i que substitueix la metxa per una pedra foguera collocada entre…
arrendament
Dret civil
Acció d’arrendar.
L’arrendament és un negoci jurídic que té per objecte de donar una cosa pròpia a una altra persona perquè en faci ús i se'n beneficiï per un temps determinat mitjançant el pagament d’una renda convinguda Al costat d’aquesta figura general de l' arrendament de coses , hom sol regular legalment els anomenats arrendaments d’obres i de serveis La semblança d’aquestes figures amb la fonamental és més aviat problemàtica, però la seva regulació és dominada per la tradició originària del dret romà El fet que el contracte d’arrendament pugui recaure en prestacions o coses d’importància…
determinisme
Filosofia
Doctrina i sistema filosòfics segons els quals qualsevol fet fenomènic és resultat necessari d’un conjunt de determinacions que poden ésser expressades i sintetitzades en una sèrie de lleis universals.
El determinisme pot ésser establert en relació amb l’ordre de la natura o de la conducta humana en ambdues dimensions apareix lligat al concepte de necessitat, en contraposició al de llibertat La negació de la llibertat que comporta tot determinisme pot ésser absoluta determinisme pròpiament dit o bé atenuada probabilisme En relació amb el determinisme hom troba també el problema de la previsibilitat, en el sentit que, en ésser acceptada l’existència d’una llei determinant, hom ha d’acceptar igualment la possibilitat de predicció de fenòmens futurs L’extracció de lleis universals…