Resultats de la cerca
Es mostren 119436 resultats
Ricard Opisso i Sala

Ricard Opisso, dibuix de Ramon Casas
Disseny i arts gràfiques
Esport general
Dibuixant i caricaturista.
Autodidacte, treballà un temps al costat d’Antoni Gaudí, a les obres de la Sagrada Família Freqüentà la taverna artística els Quatre Gats i publicà el seu primer dibuix a la revista modernista Luz 1898 També exposà a l’establiment de Pere Romeu i publicà a la portada del setmanari Quatre Gats 1899 Començà amb gran empenta, seguint els estils de Toulouse-Lautrec i Steilen També publicà a Joventut i Pèl & Ploma durant el 1901 L’any 1903 entrà a la redacció de Cu-Cut , on feu nombrosos dibuixos “esquitxats”, que han quedat com els millors de la seva extensa obra El 1906 viatjà a París, on…
,
Joan Josep Guinovart i Cirera
Química
Bioquímica
Farmàcia
Químic, bioquímic i farmacèutic.
Estudià química i farmàcia a la Universitat de Barcelona 1969, on es doctorà en bioquímica 1973 Especialitzat en bioquímica clínica, feu un postdoctorat a la Universitat de Virgínia 1974-75 Després s’incorporà com a professor associat de bioquímica a la facultat de farmàcia de la Universitat de Barcelona 1975-83, fou professor titular de la facultat de veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona 1983-85 i catedràtic de bioquímica i biologia molecular a la mateixa universitat 1986-90 A partir del 1990 ocupà la càtedra de la mateixa disciplina de la Universitat de Barcelona Després d’…
Angélica Liddell
Teatre
Literatura catalana
Dramaturga, directora escènica, actriu i escriptora, de nom real Catalina Angélica González Cano.
Llicenciada en Psicologia i Art Dramàtic, adoptà el nom artístic Liddell en homenatge a Alicia Liddell, la musa de Lewis Carroll Inicià la seva carrera com a dramaturga el 1988 Greta quiere suicidarse El 1993 fundà la companyia Atra Bilis Teatro, amb la qual ha desenvolupat una trajectòria marcada per una dramatúrgia visceral, poètica i transgressora La seva obra explora temes com la violència, la mort, la bogeria, el sexe i el poder, sovint des d’una perspectiva autobiogràfica i amb una estètica del dolor Entre les seves obres més destacades hi ha Perro muerto en tintorería los fuertes …
Boguslaw Schäffer
Música
Compositor, teòric i professor polonès.
Vida Estudià violí i composició al Conservatori de Cracòvia, i posteriorment musicologia amb Z Jachimecki El 1953 compongué Música per a corda-Nocturne , la primera obra orquestral dodecafònica polonesa Fou crític musical entre el 1953 i el 1959, i a partir d’aleshores es dedicà a la composició i a l’ensenyament Des del 1965 i fins a la seva jubilació treballà a l’Studio Experimental de la Ràdio Polonesa a Varsòvia Artista d’immensa creativitat i activitat, Schäffer fou un músic intuïtiu i divers escriví abundant obra escènica en destaca l’òpera radiofònica Monodrama , 1968, que inclou…
Enrique Múgica Herzog
Política
Polític basc.
Llicenciat en dret per la Universitat de Madrid, el 1953 s’afilià al Partido Comunista de España, del secretariat d’intellectuals del qual formà part Defensor de polítics antifranquistes, fou detingut 1959, i en un consell de guerra el 1962 condemnat a sis anys de presó, dels quals en complí gairebé dos Afiliat al Partido Socialista Obrero Español PSOE 1963, el 1967 passà a formar-ne part de la comissió executiva a l’exili, i en 1961-71 fou detingut dos cops més Secretari de coordinació del PSOE en el congrés de Suresnes que consolidà Felipe González al capdavant del partit 1974, els…
Salvador Illa i Roca
Política
Polític.
Llicenciat en filosofia per la Universitat de Barcelona 1986, cursà un màster de gestió i direcció d’empreses a l’IESE 1993 Afiliat al PSC 1995, partit del qual en el període 2011-16 fou coordinador de grup al ple municipal de Barcelona, i des del 2016 secretari d’organització La seva trajectòria en l’administració pública comprèn el període 1995-2005 com a alcalde de la Roca del Vallès, la direcció general de Gestió d’Infraestructures del Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya 2005-09 en l’última etapa de la presidència de Pasqual Maragall i en la presidència de Josep…
Jordi Galí i Camprubí
Pintura
Interiorista i pintor.
Després d’una brillant carrera durant la dècada de 1960, aclamat pel crític Alexandre Cirici com a entrada del nou paradigma de l’art pop, el 1973 presentà a la Sala Vinçon una sèrie de cubs de vidre amb la paraula Nada ‘Res’ al seu interior i, amb aquesta exposició, abandonà l’activitat artística Es convertí aleshores en un dissenyador de mobles fou pioner en l’ús de plàstics i resines i en interiorista d’èxit, reconegut amb un premi FAD Deixar l’art i la rutina de les galeries era potser la solució més coherent la realitat moderna era en el disseny, en la vida Els anys seixanta, Galí fou…
Joan Josep Nuet i i Pujals
Política
Polític
Llicenciat en geografia i història per la Universitat de Barcelona, el 1986 ingressà a Comissions Obreres i al Partit dels Comunistes de Catalunya PCC D’aquesta organització, n’ocupà primer la secretaria general de les joventuts i, el 2010, del partit En 1991-2003 fou regidor de l’Ajuntament de Montcada i Reixac, on, entre altres càrrecs, fou primer tinent d’alcalde i portaveu del govern municipal i conseller de l’Àrea Metropolitana de Barcelona 1992-99 Cofundador d’ Esquerra Unida i Alternativa 1998, en fou conseller nacional i els anys 2012-19 coordinador general El 2002 fou un dels…
Imran Khan
Política
Jugador de criquet i polític pakistanès.
Nascut en una rica família paixtu , s'educà en escoles d’elit al Pakistan i a la Gran Bretanya Compaginà els estudis de filosofia, política i economia a la Universitat d’Oxford, on es graduà el 1976, amb la pràctica del criquet Professional des del final dels anys setanta, des del 1982 fou capità de la selecció pakistanesa de criquet diverses vegades, i el 1992 assolí el títol mundial Retirat aquest mateix any, abandonà la imatge de playboy amb què s’havia fet famós i abraçà el sufisme Dedicat a la filantropia, el 1994 fundà el Shaukat Khanum Memorial Cancer Hospital Crític amb la corrupció…
Regencia Nacional Carlista de Estella
Partit polític
Organització tradicionalista, resultat d’una escissió de la Comunió Tradicionalista formalitzada en l’aplec carlí de Montserrat del 20 d’abril de 1958, amb vocació d’implantació estatal.
El promotor era el cap regional carlí de Catalunya, Mauricio de Sivatte y de Bobadilla Estava especialment implantada a Catalunya, amb pocs adherits a la resta d’Espanya El procés que dugué a la seva creació s’inicià el 1944, en dimitir Sivatte de la Junta Suprema Nacional carlina per discrepàncies amb el cap de la Comunió, Manuel Fal Conde Continuà els anys 1946-1948, sempre en la línia d’exigir un major activisme a la Comunió, la seva reorganització i una presència més gran de Don Xavier de Borbó-Parma Des d’aleshores el gruix del carlisme català, liderat per Sivatte, es mantingué distant…