Resultats de la cerca
Es mostren 5860 resultats
galactocele
Patologia humana
Varietat d’hidrocele que conté un líquid d’un color lletós.
taca
Petita part d’una cosa de diferent color que el dominant.
alapintat | alapintada
bromal
Química
Líquid oliós de color groguenc que bull a 174°C amb descomposició.
Hom l’obté per acció del brom sobre l’etanol, i és emprat en medicina i en síntesi orgànica És soluble en aigua i en etanol
Les clusiàcies o gutíferes
Gutíferes o clusiàcies 1 Herba de sant Joan Hypericum perforatum a aspecte de la planta x 0,5 b detall d’una fulla amb glàndules escampades per l’anvers x 4 c detall d’una flor seccionada longitudinalment, amb l’ovari súper, els estams agrupats en feixos i els pètals amb glàndules negres marginals x 2 Eugeni Sierra És una família cosmopolita, formada per 50 gèneres i més d’un miler d’espècies —herbes, mates petites i arbres—, algunes de les quals s’han utilitzat per a aprofitar-ne la fusta d’altres donen fruits comestibles, com el mamei Mammea americana , i n’hi ha que produeixen resines i…
erèbia
Entomologia
Gènere d’insectes de l’ordre dels lepidòpters de la família dels satírids, de color fosc i voltats d’ocels de color rogenc; viuen sobre gramínies.
Són polífagues i cada any només tenen una generació La majoria d’erèbies habiten a les muntanyes i als boscs de l’Europa central L’espècie Emedusa es troba als Països Catalans
nefelina
Mineralogia i petrografia
Aluminosilicat de sodi, NaAlSiO4.
Mineral que cristallitza en el sistema hexagonal, amb hàbit prismàtic o bé irregular És un tectosilicat que pertany al grup dels feldespatoides feldespatoide De color blanc o gris i esclat com el del vidre, té una duresa de 6 i una densitat de 2,55-2,65 La nefelina pura és una primera matèria per a fabricar vidre i ceràmica Hom en pot trobar en els basalts del Gironès
card beneit
Card beneit
H. Zell (cc-by-sa-3.0)
Botànica
Planta herbàcia anual, de la família de les compostes, de 10 a 40 cm d’alçada.
De fulles sinuades o pinnatífides, pubescents, de color verd pàllid, amb la nervadura del revers blanca, de flors grogues disposades en capítols grans, solitaris, amb un involucre de bràctees grogoses, dentades i terminades en llarga espina, tot ell enteranyinat, i d’aquenis cilíndrics, bruns, lluents, amb 20 costes i plomall Viu als camps mediterranis Ha estat usat en medecina popular per a combatre les febres intermitents, i té propietats aperitives
xenopèltids
Herpetologia
Família de rèptils escatosos del subordre dels ofidis amb els ossos del crani soldats entre ells, la mandíbula desproveïda de l’os coronoide i el premaxil·lar proveït de dents.
L’extrem anterior de la mandíbula os dentari és més independent que el posterior Aquesta família és integrada per una sola espècie, Xenopeltis unicolor , la serp de fang asiàtica, de fins a 1 m de llargada i de color fosc iridescent És una serp crepuscular i nocturna que es nodreix d’insectes i petits mamífers Són molt irritables, i passen la major part del temps colgades al fang