Resultats de la cerca
Es mostren 1902 resultats
Els tisanòpters
Característiques del grup Els tisanòpters, també coneguts com a trips o xinxes del mal temps, són insectes de dimensions reduïdes de 0,5 a 14 mm, de cos allargat i gràcil, més aviat cilíndric Es caracteritzen per la presència d’un aparell bucal suctor asimètric, mancat de mandíbula dreta També els són propis dos parells d’ales membranoses amb nervació habitualment reduïda i amb els marges peluts Aquestes ales poden ésser reduïdes formes braquípteres o bé haver desaparegut del tot formes àpteres L’aspecte de l’abdomen és important per a la separació de grups La reproducció i el desenvolupament…
L’estudi dels crustacis
Una primera síntesi de la fauna carcinològica catalana fou feta per Agustí M Gibert en publicar 1919-20, al volum núm 5 dels «Treballs de la Institució Catalana d’Història Natural» , la seva obra «Crustacis de Catalunya» , acordada ja a les tot just promulgades 1913, 1917 Normes Ortogràfiques de l’Institut d’Estudis Catalans, és a dir, escrita amb ortografia catalana moderna Tanmateix, les vacillacions en la terminologia científica són patents en la plana de mostra que recull la illustració Jordi Vidal En fer la revisió històrica de l’estudi d’un determinat grup sistemàtic, hom sol apropar-s’…
L’escola catalana d’il·lustradors després del 1348
Si la primera meitat del segle XIV està plena d’interrogants, la segona és encara un bosc verge i mancat d’ordre De fet, els canvis de classificació dels manuscrits d’aquesta centúria que s’han anat produint en les darreres dècades han contribuït a enriquir el moment d’introducció de l’italianisme i a fornir una imatge excellent d’aquesta etapa, però han deixat també un buit al seu darrere que enfosqueix considerablement el panorama posterior al 1348 Després de la pesta negra, emergeix documentalment la figura de Ramon Destorrents, ben atestada entre el 1351 i el 1362 Es tracta d’un pintor de…
L’escultura preromànica i romànica a Catalunya
Consideracions generals L’escultura romànica potser és, als ulls dels homes del final del segle XX, l’expressió més característica de tot l’art medieval, juntament amb les catedrals gòtiques Probablement, aquesta no és una visió correcta si es té en compte la mentalitat dels homes de l’Edat Mitjana La principal forma d’art, la que demanava més planificació tant econòmica com conceptual, era sens dubte l’arquitectura L’orfebreria, l’esmalteria, la illuminació dels manuscrits i les arts precioses en general, per la mateixa riquesa dels materials utilitzats i per la incidència que tenia en el…
Cinema 2009
Cinematografia
Cinema nord-americà L'auge del cinema en 3D que es va produir el 2009 es pot entendre com una manera de fer minvar –en la mesura que es pugui– els efectes, cada cop més notoris, de la pirateria i les descàrregues illegals per internet, oferint imatges impossibles de reproduir a la petita pantalla o a l'ordinador, de la mateixa manera que els anys cinquanta i seixanta es van expandir les superproduccions espectaculars en un intent de suavitzar la competència de la televisió Caldrà veure si aquesta tendència acabarà quedant en una efímera curiositat tecnològica o si es generalitzarà Avatar ,…
Crustacis del medi subterrani
Exploracló d’un passatge submergit a la cova des Pas de Vallgornera, a Llucmajor Mallorca El desenvolupament de les tècniques de busseig en coves ha permès l’accés al medi anquihalí, un tipus d’hàbitat críptic a la zona litoral marina poblat per nombrosos llinatges d’animals relictes Antoni Cirer Les aigües subterrànies, tant les que ocupen el medi intersticial marí com les que es troben situades terra endins, accessibles únicament per coves i pous, o les de llits de rius i planes alluvials medi hiporreic acostumen, per llur relatiu aïllament, a hostatjar un bon nombre d’endemismes Els…
Homiliae quorundam sanctorum patrum, 1a part (ms. 196)
Art romànic
Foli 61 del ms 196, amb la caplletra N, dins la qual hi ha representada la figura de sant Agustí C Mancho Aquest llibre forma part dels còdexs que J Rubió i R d’Alòs inventariaren durant les seves recerques a l’arxiu tortosí * És per aquest motiu que la bibliografia referida a aquest manuscrit és tan summament escassa, ja que no apareix en els primers inventaris moderns Denifle-Châtelain i O’Callaghan Es tracta d’un llibre en pergamí de 416 × 280 mm, amb una caixa d’escriptura de 295 × 185 mm Els folis són de 30 línies a dues columnes, i hi ha un total de 231 folis Cal afegirhi, com ja feia…
Donald Trump

Donald Trump (2015)
© Gage Skidmore
Política
Polític i magnat nord-americà.
Orígens i carrera empresarial Estudià a les universitats de Fordham Nova York i a la Wharton School of Finance and Commerce de la Universitat de Pennsilvània, on es graduà el 1968 en ciències econòmiques Simultàniament s’incorporà al negoci immobiliari familiar, Elizabeth Trump & Son, del qual esdevingué el màxim executiu el 1971, any que li canvià el nom pel de The Trump Organization El 1973 n’esdevingué president Encapçalà una gran expansió de la companyia a la ciutat de Nova York, on, a més de l’edificació, propietat i administració de milers d’immobles, dugué a terme una sèrie de…
monestir de Bages

Vista panoràmica del monestir
© C.I.C-Moià
Abadia
Antiga abadia benedictina de Sant Benet de Bages, a la dreta del Llobregat, al municipi de Sant Fruitós de Bages, a un km del poble de Navarcles; Eclesiàsticament, Sant Benet de Bages —el primer monestir que hom dedicà en tota la península Ibèrica al pare del monaquisme romà— pertany a la parròquia de Santa Maria de Navarcles.
El monestir Aquest monestir té una llarga història constructiva, que ha donat com a resultat una complexa estructura d’edificis L’organització del conjunt de Sant Benet de Bages segueix el model clàssic del monestir medieval El nucli central és, per tant, el pati del claustre, construït al final del segle XII Al nord es va aixecar l’església, que s’uneix al claustre d’una manera una mica forçada perquè el braç sud del creuer s’endinsa en la galeria claustral i deixa un pas força estret De la sala capitular, que es trobava a l’est del claustre, només resten les arrencades dels arcs…
rem

Equip del Reial Club Marítim de Barcelona de vuit amb timoner de rem que participà en els Jocs Olímpics de París (1924)
Arxiu Omedes
Rem
Esport aquàtic consistent a disputar curses a bord d’embarcacions propulsades manualment per mitjà d’un rem que fa de palanca per a transmetre una força motriu i produir un moviment o impuls en impactar en l’aigua.
Les embarcacions poden ser de banc fix rem tradicional o banc mòbil rem modern o d’alta competició, i s’impulsen amb un sol rem en punta de més de 3 m de llarg o amb un parell de rems scull/couple una mica més curts menys de 3 m El número de tripulants varia entre un i vuit remers A banda de les proves individuals, les embarcacions sempre tenen un número parell de remers i poden anar amb timoner o sense En funció de totes aquestes possibilitats, a l’hora de competir s’organitzen regates masculines i femenines, per categories d’edat i distingint segons el pes dels remers entre lleugeres i…