Resultats de la cerca

El concepte d’art ha evolucionat al llarg del temps Així, quan hom parla de les “males arts” amb què algú ha aconseguit una cosa és més prop del sentit etimològic del terme art que no pas quan l’utilitza per a referir-se a activitats i objectes consagrats com a tals A Grècia, en efecte, el terme tékhnē significà saber fer alguna cosa, una forma d’aprenentatge especialitzat, de manera que Plató no dubtà a qualificar amb aquest mateix terme “la pintura, el brodat i la construcció de vaixells” Al principi el terme fou associat a l’estricta habilitat manual o industrial, però ja des d’Aristòtil…

En la classificació Hornbostel-Sachs, cordòfon compost que pertany al grup dels llaüts de mànec Morfologia i tècnica Pràcticament igual que el violí soprano en la forma i l’estructura, però més gran, la viola s’afina una quinta més greu que aquest do2-sol2-re3-la3 Atès que la proporció que representa l’interval que separa l’afinació de la viola de la del violí una quinta justa és 23 i que la proporció entre la mida mitjana de l’una i l’altre és aproximadament 34 -proporció que correspon a l’interval de 4a-, a la viola li correspondria teòricament estar afinada un to per sobre de l’afinació…

Les proves de piscina són 200 m de cursa de natació amb obstacles, 50 m de rescat de maniquí, 100 m de cursa combinada de salvament, 100 m de rescat de maniquí amb aletes, 100 m de cursa de socorrista, 200 m de cursa de supersocorrista, llançament de corda, 4 × 25 m de rescat de maniquí, 4 × 50 m de combinada i 4 × 50 m obstacles Antigament també es disputaven les proves de llançament de salvavides o pilota de salvament i 150 m de rescat amb embarcació Les proves d’aigües obertes són nedar-surf, córrer-nedar-córrer, banderes, esprint, cursa amb esquí, cursa amb planxa de salvament, oceanman/…

En el teatre , l’actor fa realitat sobre l’escena els personatges de l’obra imaginats per l’autor Per això, se serveix de la seva pròpia persona, ajudant-se amb la veu, els gests, el vestuari, el maquillatge i d’altres recursos segons les èpoques i els països, la qual cosa li permet d’interpretar tant l’aspecte físic del personatge, com la complexitat de la seva personalitat moral En la història del teatre occidental, l’actor aparegué quan, a Grècia, Tespis donà un oponent individualitzat, el protagonista, a les raons del cor Èsquil afegí un segon actor, el deuteragonista, i Sòfocles, en…

Alhora, es presenta generalment com a sistema jerarquitzat de judicis de valor sobre l’existència i el real amb vista a orientar l’actuació personal i collectiva La filosofia és sobretot un fet cultural, car reflecteix la conceptualització que de l’existència com un tot efectua una cultura o, més àmpliament, una civilització, i resta vinculada als condicionaments socials, econòmics, psicològics, etc, de la cultura que integra A causa del caràcter totalitzador de la cultura, cada filosofia particular —en virtut de la seva pretensió d’erigir-se en filosofia única— ha tendit a extrapolar les…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…

La magnífica decoració de la volta estrellada de la capella els àngels músics canten la glòria de Déu i lloen el naixement de Crist, representat a l’Epifania de la clau central S’ha atribuït a l’escultor Antoni Claperós © Enciclopèdia Catalana – JGumí El Palau Dalmases, situat al carrer de Montcada de Barcelona, es construí cap al final del segle XVII sobre l’antic palau dels senyors de Boixadors, del qual es conserva intacta la capella gòtica del principi del segle XV La volta estrellada de la capella presenta una clau central decorada amb un relleu esculpit que mostra una representació de l…

La península del Cap de Creus 13, entre els principals espais naturals del litoral català i valencià El contacte entre els Pirineus axials orientals i la Mediterrània origina una costa fortament turmentada, clivellada de cales, puntes i penya-segats L’accident més important és la península del cap de Creus, continuació sudoriental de la serra de l’Albera, i articulada entorn a la serra Verdera o de Rodes Sant Salvador Saverdera, 670 m El relleu, malgrat que les altituds mai no són gaire elevades, és força abrupte i l’existència de forts pendents li confereix prou espectacularitat La costa de…

Els arqueociats formen un grup fòssil que apareix exclusivament en fàcies carbonatades del Cambrià Els seus esquelets calcaris, tant individuals com colonials, són ben coneguts L’esquelet, anomenat copa , té forma de con invertit o de cilindre de doble muralla interna i externa, connectada per mitjà d’envans o septes verticals radials que limiten un volum de secció anullar, anomenat interval la part basal presenta, generalment, una expansió amb fixacions en forma d’arrels Les dimensions del diàmetre solen oscillar entre els 10 i els 25 mm, i l’altura entre els 80 i els 150 mm…

Els perfils suaus i el mantell quasi continu de les pinedes de pi blanc són dos trets ben definidors del paisatge de Collserola Jaume Orta La serra de Collserola 17, entre els principals espais naturals del sistema litoral català Entre el Besòs i el Llobregat, separant la depressió del Vallès del pla de Barcelona, es dreça Collserola, una de les serres més populars per als barcelonins La seva silueta, amb el punt culminal del Tibidabo 512 m, és indissociable de l’horitzó de la ciutat La gran proximitat a un macronucli urbà no ha afavorit la conservació del seu patrimoni natural, i força de…