Resultats de la cerca

L’art català del segle XVIII s’inicià històricament el 1700, any en què morí l’últim dels Àustria, Carles II, i va tenir el seu darrer moment amb l’inici de la guerra del Francès, l’any 1808 Dins d’aquest període cal analitzar quatre moments ben diferenciats la cort de l’arxiduc Carles, amb els anys inicials de Felip V el regnat de Felip V i Ferran VI, amb el curt interregne de Lluís I el regnat de Carles III i, finalment, el de Carles IV L’art fou un fidel reflex de la situació política Així, durant el primer període s’obrí vers un internacionalisme, que no fou aliè a la presència d’artistes…

Plànol de la ciutat i ciutadella de Perpinyà, JAPiganiol de la Force, París, 1754 CEDACC / JLV Entre el tractat dels Pirineus i la guerra de Successió, el Rosselló, província fronterera i país conquerit, fou dotat de noves institucions L’ordre francès imposat per les armes i per les guerres de Lluís XIV va rompre totes les resistències els angelets de la terra 1663-72, la conspiració de Vilafranca de Conflent 1674, el complot de Perpinyà 1674 i l’oposició del clergat, sobretot del regular, els convents del qual foren assimilats a les províncies franceses Vinculada directament al departament…

Seguici d’eclesiàstics, biga de l’església de Sant Miquel de Cruïlles, segles XII-XIII MD’A / RM L’època que va del 1050 al 1200 va representar per a l’Església llatina un període de definició però també de transformació El papat formulava el seu primat enfront de l’Església grega, i reforçava la seva autoritat sobre el conjunt de la cristiandat llatina En el curs del seu enfrontament als sobirans laics d’Occident l’Església arribà a definir les seves pretensions i a afermar les seves estructures Pel que fa als religiosos regulars, van sorgir, després d’una fase de preponderància benedictina…

Avui, quan una parella vol formar família, ho fa des de dos projectes biogràfics individuals Això implica que han de negociar molts aspectes de la seva vida en comú abans de compartir-la, i assumir amb realisme el risc d’una possible ruptura en el cas en què no consolidin el projecte compartit Igualment, una dona que vol ser mare sense parella cal que gestioni els suports socials que necessitarà del seu entorn amics i amigues família serveis comunitaris etc També un matrimoni del mateix sexe ha de vetllar perquè la seva opció de vida i la vida dels seus fills i filles siguin respectades en el…

El context Immigrants fent feines agrícoles, Peralada, sd R Townsend-Index Els Països Catalans, una de les destinacions preferents de les migracions interiors durant les darreres dècades del franquisme, han esdevingut un pol d’atracció de les migracions internacionals en els darrers anys, sobretot des del final de la dècada del 1990 No és un fenomen nou, ja que la història dels Països Catalans és inseparable de la metàfora del gresol, de la barreja de poblacions diverses en el transcurs dels segles Així mateix, cal tenir ben present que el fenomen migratori, tal com recorda la demògrafa Anna…

La literatura catalana encetava, el 1939, un procés en el qual no solament quedava desarticulada la seva xarxa de difusió pels canals habituals, sinó que fins i tot tingué gravíssimes dificultats per a moure’s entre els més restringits Les mesures franquistes obligaren tota la literatura catalana a passar a la clandestinitat més estricta La possibilitat d’acció pública dels escriptors que eren a l’interior havia quedat totalment eliminada per imposicions de tota mena, però sobretot per les lingüístiques La seva capacitat de reacció, de resposta, depenia de molts factors edat, trajectòria…

Els orígens Des dels temps més remots, els humans han estat uns viatgers incansables durant centenars de milers d’anys la seva principal font d’alimentació, la cacera, els havia obligat a dur una existència nòmada, constantment a l’encalç de les preses i a la recerca de nous territoris més rics en caça L’evolució genètica i el desenvolupament de la cultura material van empènyer cada cop més els humans de la prehistòria a ampliar el control sobre el territori, fins a arribar a ocupar gairebé tot el món És el cas, per exemple, d’algunes comunitats asiàtiques de caçadors del paleolític, que,…

Les cultures del menjar Els orígens dels costums alimentaris s’han de buscar en diversos factors en les possibilitats de proveïment que ofereix l’ambient natural, en les exigències nutritives pròpies dels individus i dels grups, en les relacions entre població i recursos i en l’habilitat de l’espècie perquè el balanç entre el menjar obtingut i l’esforç físic consumit per a obtenir-lo resulti tan positiu com sigui possible A més d’aquests factors físics, l’evolució social i cultural ha acabat exercint, al seu torn, un paper central que ha fet de la nutrició un fenomen complex i extremament…

La reflexió i l’hàbit Aquest article, que clou en certa manera el bloc de coneixements actuals de l’obra queden encara alguns articles, és a dir, els capítols que aborden els aspectes històrics de les matèries tractades, és com un adéu al lector, el qual volem fer “còmplice” i partícip dels criteris que hem seguit en l’estructuració, l’elaboració i la producció d’aquesta enciclopèdia Es tractarà d’una experiència nova i estranya, ja que pretenem submergir-nos en l’obra i allunyar-nos-en per tal de contemplar-la i valorar-ne tant els detalls com el conjunt Alhora, analitzarem alguns dels actes…

Del codi de la llavor al llenguatge humà Qui sap distingir les llavors, també sap quina planta n’obtindrà Una llavor de carbassa, per exemple, permetrà aconseguir una carbassera si és plantada i conreada adequadament La llavor conté un programa de desenvolupament precís, invisible, però que es pot desxifrar amb una anàlisi bioquímica Preveu no solament les etapes de creixement, les formes intermèdies i la forma final i les modalitats de nutrició i de defensa, sinó també les estratègies d’acció i reacció davant les condicions ambientals Podríem dir que totes les espècies vegetals posseeixen…