Resultats de la cerca

El formen dos corrents principals, la Valira d’Encamp dita també de Canillo, de Soldeu o d’Orient i la Valira d’Ordino o de la Maçana , o del Nord , dita més pròpiament ribera d’Ordino , els quals s’uneixen entre Engordany, les Escaldes i Andorra la Vella a partir d’aquest aiguabarreig, la Valira rep també el nom de la Gran Valira La Valira d’Encamp constitueix, però, de fet, el curs alt del riu, que cal considerar així que neix al circ de Pessons, dins el terme d’Encamp, al SW del port d’Envalira davalla ràpidament grau Roig en direcció N vers Soldeu, on rep per la dreta el…

Al segle XII el cant litúrgic sofrí una primera revisió en els monestirs cistercencs reducció de l’àmbit a deu notes, retallada de melismes que també imitaren altres ordes religiosos Al segle següent, la denominació de cant pla s’usà com a contraposició a la música amb notes mesurades, musica plana en oposició a musica mesurata L’aparició de la polifonia, el contrapunt i la notació mensural, i el seu ús com a cantus firmus en les peces polifòniques, acabaren de transformar el cant litúrgic monòdic en un cant pla, amorf i inexpressiu Després del concili de Trento, GP da Palestrina fou l’…

Els vessants més secs del Turbó són coberts, en alguns sectors de la part baixa, per carrascars amb boix Oriol Alamany El massís de Turbó 23, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Turbó 2492 m és un imponent massís prepirinenc que és situat a la Ribagorça, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena Té una orientació N-S i és compost per calcàries cretàcies que li donen una coloració molt clara La seva espectacularitat el fa ser molt vistent des de les terres veïnes, especialment pel costat meridional Així mateix, altres muntanyes immediates, com el…

Àrea de nidificació del pinsà borroner Pyrrhula pyrrhula als Països Catalans Maber, original dels autors Espècie sedentària que, a causa de la seva necessitat d’un hàbitat amb un cert grau d’humitat, només es troba com a reproductora a la zona montana de la Catalunya Nord i a l’anomenada Catalunya humida amb precipitacions anuals per damunt dels 600-700 mm, on manté una població relativament abundant, però més aviat dispersa A partir del final d’octubre o començament de novembre, ens arriben alguns migradors transpirinencs que ocupen, per una banda, una bona part de l’àrea de la cria,…

Àrea de nidificació del raspinell comú Certhia brachydactyla als Països Catalans Maber, original dels autors A diferència de l’espècie anterior, el raspinell comú ocupa una bona part del marc geogràfic objecte d’estudi, des del nivell de la mar fins al voltant dels 2000 m d’altitud És un ocell sedentari i globalment comú als Països Catalans La seva distribució a Catalunya és força àmplia, ja que només manca en indrets marcadament oberts o desforestats, com ara els aiguamolls empordanesos i el delta de l’Ebre Al País Valencià és, així mateix, ben distribuït a les comarques septentrionals i…

Mapa dels castells I les edificacions militars de la Segarra anteriors al 1300 J Salvadó Biosca Castell de Biosca Fortificació de les Valls Torre de la Granja Castell de Lloberola Cervera Ciutat de Cervera Castell de Cervera Castell de la Prenyanosa Castell de Malgrat Vila closa i castell de Castellnou d’Oluja Castell de la Cardosa Castell de Queràs Castell i vilatge de Tudela Estaràs Castell d’Estaràs Castell de Gàver Castell de Vergós Guerrejat Castell d’Alta-riba Castell de Mejanell Castell de Malacara Castell de Ferran Castell de Vasel Granyanella Castell de Granyanella Castell de…

Situació Aquest santuari marià, molt conegut a Blanes i rodalia, és situat al sector muntanyós del nord del terme, als vessants del turó del Vilar 269 m d’altitud Mapa 365M781 Situació 31TDG816187 S’accedeix al santuari per una pista d’uns 2 km que surt a mà dreta de la carretera de Blanes a Tordera Dista de Blanes poc més de 4 km JAM-JRS Història La tradició en situa l’origen al segle XI, moment en què en fou trobada la imatge, amagada en època sarraïna Els antics cronistes situaven l’origen de la devoció i la troballa en una aparició que degué tenir lloc el 5 d’agost del 1012, però l’…

Situació Vista parcial d’aquest jaciment, que encara no ha estat excavat ECSA - A Roig El conjunt d’aquest antic vilatge s’alça, avui, totalment cobert per la vegetació, al cim del puig conegut com a Roques de Burg, a 1 515 m d’altitud Aquest tossal s’aixeca a la dreta de la confluència del barranc de Coma Sarrera amb el riu del Cantó Mapa 34-10 215 Situació 31TCG509934 Per a accedir-hi, cal prendre un petit corriol que surt de la carretera N-260 que va de Sort a Adrall El caminet s’enfila al costat de l’encreuament de la carretera amb el torrent de Coma Sarrera pujant pel…

Comprèn tres sectors la zona costanera, des de la desembocadura de la rambla de les Coves on es troba el llogaret de Capicorb , al S, fins a la partida de Ribamar, al N, amb el poble d’Alcossebre el corredor prelitoral, on es troba la vila d’Alcalà i per on passen les vies de comunicació entre València i Barcelona, drenat per la rambla d’Alcalà que desemboca a la mar prop de Benicarló i separat de la costa per les serres de Xivert on es troben les restes del castell de Xivert i d’Irta i la muntanya de Sant Benet on es troba l’ermita del mateix nom i la vall d’Àngel, que s’estén al NE fins a…

Com a periodista ha estat corresponsal a Brusselles i, posteriorment, de retorn a Barcelona, del diari perpinyanès L’Indépendant Autor d’una àmplia bibliografia, la seva obra combina crònica, biografia, entrevista, assaig, llibres de viatges i dietari El seu primer llibre publicat fou la biografia Frederic Escofet, l’últim exiliat 1979, i en el mateix gènere aparegueren Josep Pla, biografia de l’homenot 1990, sobre el qual publicà posteriorment La vida de Josep Pla a l’Empordà 1991, Les dones de Josep Pla 2001, Les preguntes pendents de Josep Pla 2006, Josep Pla sis amics i una amant 2019 i…