Resultats de la cerca

Feu estudis eclesiàstics a Tarragona i Roma Milità a la Lliga Regionalista i fou redactor de La Veu de Catalunya També actuà de secretari de l’Associació Protectora de l’Ensenyança Catalana Fundà i dirigí el setmanari humorístic “El Borinot” 1923-27 i l’anuari “L’Abella d’Or” 1925-36 Així mateix, collaborà en revistes com En Patufet o “Cuca-Fera” 1917 El 1923 traduí, juntament amb C Soldevila, Lletres del meu molí , d’A Daudet i el 1924, juntament amb A Markov, El miracle de la muntanya de Lieskov Publicà tres llibres de poesia que, sota la influència de Carner i López-Picó, vehiculen un…

La capella actual de Santa Fe del Montseny fou totalment renovada i engrandida entre els segles XVII i XVIII Avui no s’hi veu cap resta romànica ni medieval Presideix la bonica i frondosa vall de Santa Fe, a 1 100 m d’altitud, sota les Agudes i el Turó de l’Home, i és adossada a un modern hotel, alçat entre el 1912 i el 1914 per Pere Domènech i Roura La capella existia el 1231 i el 1271 consta que hi vivien a prop un grup d’eremites i donats que s’intitulaven ordo eremitanae Sanctae Fidis Aquesta comunitat ja no existia el 1322 i d’aquest moment fins al 1445 consta que estava…

Situació Vista de la roca, actualment esberlada, amb diversos forats i un solc per a la teulada J Bolòs En una roca que hi ha a llevant del mas Coromines, hom veu una sèrie de forats que devien servir per a aguantar les bigues de la coberta d’una construcció, molt probablement medieval Aquestes construccions figuren situades en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 331-M781 × 03,6 —y 43,1 31 TDG 036431 Anant per la carretera de Navars a Viver, en passar pel costat del mas Coromines —que queda a mà esquerra—, veiem, a mà dreta, a uns…

El 1923 estudià amb J de Sanctis a l’Institut Musical de Cartagena, però aviat abandonà la seva formació per a tocar el piano i la guitarra en diverses orquestres, com l’Estudiantina Revollo i l’Orquestra Eureka Posteriorment es traslladà a Nova York 1930, on treballà com a guitarrista i formà el Trio Albéniz amb el mandolinista argentí Terig Tucci i el llaütista català Antoni Francès Amb aquest conjunt realitzà algun enregistrament amb les companyies Columbia Gramophone Company i RCA Victor De nou a Colòmbia, el 1933, ingressà al Conservatori Nacional de Música per estudiar harmonia,…

Emigrà de petit a Nova York on conegué el bandonió i inicià estudis de piano amb S Rakhmaninov Conegué més tard la música popular del seu país gràcies a Aníbal Troilo Parallelament estudià música clàssica piano i composició a Buenos Aires amb Alberto Ginastera L’any 1952 guanyà el primer Premi de Composició francès i aconseguí una beca per a anar a estudiar amb Nadia Boulanger a París, on rebé la influència d’I Stravinsky Compongué música popular entroncada amb música simfònica Transformà el tango en més que una cançó o música ballable en instrumentar-lo simfònicament Les seves obres foren…

Fou alumne de L Zelenski a Cracòvia i estudià violí amb F Lachner a Praga A París, rebé lliçons de piano d’IJ Paderewski i fou alumne de V d’Indy a la Schola Cantorum Completà la seva formació a Berlín i més tard a Leipzig 1904-06 amb el director A Nikisch i el musicòleg H Riemann El 1908 fou elegit director de l’Òpera de Varsòvia, i el 1911 fundà "Kwartalnik muzyczny", la primera publicació periòdica polonesa sobre musicologia Del 1914 al 1919 visqué a Suïssa, on fundà el conjunt vocal Motet i Madrigal, oferí conferències sobre música polonesa i organitzà concerts Director del Conservatori…

Fill d’un enginyer, rebé les primeres lliçons de música de la seva mare, pianista aficionada Posteriorment estudià a la Harrow School 1929-32, al Royal College of Music de Londres 1932-34 i al New College d’Oxford 1934-37 L’any 1947 fou contractat com a professor adjunt a la Universitat de Birmingham i a partir del 1950 exercí la docència al departament de música del University College of Wales L’estada a Galles marcà decisivament la seva trajectòria creativa, ja que durant aquest temps es despertà el seu interès per la música popular gallesa i començà a compondre l’òpera The Black Ram 1951-…

Alumne d’E Hlobil, i posteriorment de J Rdký a l’Acadèmia d’Arts Escèniques de Praga 1948-52, treballà com a redactor i productor musical a la Ràdio Txecoslovaca de Praga 1953-72 Fou un dels membres fundadors de l’Associació de Compositors Contemporanis i presidí la Fundació Martinu Després d’unes primeres obres per a piano, entrà en un camí de rigor clàssic i formal, però carregat de tensió dramàtica en el tractament sonor El seu esperit constructiu i sintètic sembla haver seguit els passos de M Reger i P Hindemith, sense deixar de banda les possibilitats dodecatòniques, com es veu…

El 1917 la seva família es traslladà a Budapest, on el jove Veress fou deixeble de Z Kodály composició i B Bartók piano a l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt Durant els anys trenta realitzà diferents recerques sobre el folklore hongarès al Museu Etnogràfic de Budapest amb L Laitha El 1943 fou nomenat professor de l’Acadèmia de Música Ferenc Liszt, activitat que desenvolupà fins el 1949, any en què emigrà a Suïssa Ins tallat a Berna, començà a impartir classes de teoria musical i composició al conservatori i el 1968 fou nomenat professor d’etnologia musical i música del segle XX a la universitat…

El seu pare era un gran amant de la música i fou president de la Societat Filharmònica de Nova York Animat pels seus progenitors, estudià oboè i viola, i composició Malgrat que el seu pare s’oposava a una dedicació professional a la música, entre el 1879 i el 1886 estudià al Conservatori de Leipzig amb R Hofmann instrumentació i S Jadassohn contrapunt i es guanyà la vida tocant la viola en l’Orquestra de la Gewandhaus Més tard viatjà a diverses ciutats alemanyes El 1886 era a Wiesbaden, i el 1888, a Weimar, ciutat on contactà amb F Liszt, que tingué una gran influència en la seva obra El 1891…