Resultats de la cerca
Es mostren 119524 resultats
Màrius Sampere i Passarell

Màrius Sampere i Passarell
CCMA
Literatura catalana
Poeta.
Autodidacte, treballà en publicitat i fotografia fins a la fi dels anys setanta, que es dedicà a l’assessoria i la normalització lingüístiques a l’Administració catalana Els anys cinquanta començà a escriure poesia en català i estudià també solfeig, piano i contrapunt, coneixements que li serviren per a compondre música i lletres per al grup Estrop 1963-67 El seu primer recull en català, L’home i el límit no publicat fins el 1968, li valgué el premi Carles Riba del 1963 Els anys següents fou un assidu participant als Jocs Florals, i el 1972 fou nomenat mestre en gai saber Posteriorment…
,
Guillem Díaz-Plaja i Contestí
Cinematografia
Escriptor.
Vida Doctor en lletres per la Universitat de Barcelona UB, fou deixeble de Jordi Rubió i Balaguer i es llicencià també en dret S’acostà al fenomen cinematogràfic "fent un esforç per a situar el cinema com una font de doctrina estètica, en relació amb totes les manifestacions de la cultura contemporània", segons les seves mateixes paraules El 1927 començà a collaborar a la premsa periòdica "La Noche" i feu els primers articles sobre cinema a "Páginas extraordinarias de El Día Gráfico " 1926-1929 i al setmanari "Mirador" a partir del 1929, que vertebraren el seu llibre Una cultura del cinema…
Ignasi Torres i Amat de Palou
Historiografia catalana
Cristianisme
Eclesiàstic i erudit.
Vida i obra Germà de Fèlix Torres i Amat de Palou Estudià al Seminari de Barcelona, fou ordenat sacerdot i exercí de rector del Prat de Llobregat Fou professor de filosofia del Seminari de Barcelona i bibliotecari de la Biblioteca Pública Episcopal de Barcelona 1801-07, ordenada pel seu oncle Fèlix Amat de Palou el 1772, del qual fou secretari 1799 Ocupà aquest càrrec fins a ser nomenat degà del capítol de Girona 1807 Redactà un catàleg dels 10000 volums que tenia la biblioteca i incorporà bona part de la biblioteca romana de Nicolás de Azara, germà d’Eustaquio, bisbe de Barcelona 1794-98…
, ,
Conrad Roure i Bofill
Conrad Roure i Bofill
© Fototeca.cat
Periodisme
Teatre
Historiografia catalana
Advocat, polític, periodista, autor dramàtic i dietarista.
Vida i obra Llicenciat en dret a la Universitat de Barcelona 1863, posteriorment fou secretari del Collegi d’Advocats i membre dels Congressos Jurídics celebrats a Barcelona els anys 1881 i 1888 Ben aviat adoptà l’ideari liberal i federalista de Valentí Almirall i s’integrà en l’ambient cultural iconoclasta de la Barcelona popular de la seva joventut Amic de Frederic Soler, Pitarra , i d’Eduard Vidal i Valenciano, amb els quals collaborà en diverses obres singularment, amb el darrer, a Antany i enguany , 1864, contribuí al nou repertori teatral en llengua catalana amb peces còmiques breus,…
, ,
Josep Cuní i Llaudet

Josep Cuní
Broadcaster
Periodisme
Periodista.
Inicià la carrera professional a la ràdio Ràdio Joventut i Ràdio Terrassa, i del 1970 al 1984 treballà a Ràdio Barcelona Del 1984 al 1989 fou cap de programes radiofònics de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió actual Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals , i fins el 1994 conduí diversos programes de Catalunya Ràdio i Televisió de Catalunya , d’entre els quals el magazín radiofònic El matí de Josep Cuní 1985-95 aconseguí ser líder d’audiència a Catalunya de manera continuada durant anys, cosa que succeïa per primera vegada en la història de la ràdio en català des del franquisme…
Michelle Bachelet Jería

Michelle Bachelet Jería
© Presidencia de la República de Chile
Política
Política xilena.
Filla d’un militar que morí torturat sota la dictadura d’ Augusto Pinochet , estudià medicina i exercí com a cirurgiana, pediatra i epidemiòloga El 1970 ingressà al Partit Socialista Dos anys després del cop d’estat militar 1973, fou detinguda per agents de la policia política de la dictadura DINA i torturada Un cop alliberada, s’exilià primer a Austràlia i després a la República Democràtica Alemanya fins el 1979, que tornà a Xile i hi reprengué els estudis de medicina Assessora del Ministeri de Salut des del 1994, el 1997 fou becada per a realitzar el curs de defensa continental al Collegi…
Laboratoris Esteve
Farmàcia
Empresa farmacèutica fundada per Antoni Esteve i Subirana.
Té l’origen en la farmàcia familiar a Manresa de la qual Esteve es feu càrrec el 1929, on inicià la producció de medicaments Ha mantingut el caràcter familiar a la mort del fundador 1979, el succeí a la presidència Josep Esteve , el qual al seu torn cedí el càrrec al seu germà Joan Esteve l’any 2012 El nebot de Joan Esteve, Albert Esteve, el rellevà a la presidència l’any 2017 El 1936 l’empresa adoptà la fórmula legal de societat anònima El 1954 inicià l’activitat exportadora d’un antihemorràgic, i posteriorment desenvolupà diversos hemostàtics de gran acceptació a l’Estat espanyol i a l’…
sardanisme
Ballada popular al passeig de Gràcia, de Barcelona, entre els actes de cloenda del Congrés de Cultura Catalana (maig del 1977)
© Fototeca.cat
Folklore
Moviment que promou la sardana, la seva perfecció artística i musical, la seva perduració i divulgació com a dansa nacional de Catalunya.
Cal cercar-ne els orígens en l’obra de Pep Ventura i en la fixació dels modes empordanès i selvatà per obra de balladors insignes com Pardàs, Gres, Masifern, etc La introducció de la sardana a Barcelona pels empordanesos i, sobretot, l’obra de Cambó i dels Massó i Valentí al si de l’Orfeó Català i del Centre Escolar Catalanista foren decisives Els primers certàmens sardanístics 1902, amb la consagració de Josep Serra i de Juli Garreta, guanyaren per al moviment nombrosos músics eixits del conservatori Morera, Manén, etc més tard, Pujol, Toldrà i Joaquim Serra aportaren a la cobla material…
Rafael Tristany i Parera
Rafael Tristany i Parera
© Fototeca.cat
Història
Guerriller carlí.
Nebot de Benet Tristany , descendia d’una família pagesa, la pairalia de la qual era can Tristany , a Ardèvol A dinou anys s’incorporà als rengles carlins Durant la primera guerra Carlina participà en un gran nombre de combats, com els del Bruc, Calaf, Tona, l’assalt a Solsona i d’altres, i assolí el grau de tinent coronel Fou ferit al combat de Biosca abril del 1840 i, acabada la guerra, restà amagat — probablement convalescent — Lluità novament a la segona guerra Carlina i arribà a comandar una brigada de 3000 homes, amb el grau de brigadier 1849 prengué Berga i Sallent, feu presonera la…
carnestoltes

La festa de carnestoltes a Solsona
© Fototeca.cat
Folklore
Nom habitual del carnaval als Països Catalans.
En sentit estricte comprèn els tres dies anteriors al dimecres de Cendra, primer dia de quaresma originàriament, el dia anterior a l’inici de la quaresma En sentit més lat s’inicia el dijous anterior, el Dijous Gras , bé que en molts llocs comença per l’Epifania al País Valencià i a les Balears el dia de Sant Antoni abat A Barcelona assolí una esplendor que eclipsà el d’altres localitats fins al segle XVI la noblesa solia fer paròdies dels jocs cavallerescs En aquesta època ja era generalitzat el ball de màscares o de disfresses, malgrat les reiterades prohibicions eclesiàstiques i civils,…