Resultats de la cerca
Es mostren 1076 resultats
obesitat infantil
Patologia humana
Acumulació anormal i excessiva de greix corporal per sobre dels valors considerats normals en infants, la qual cosa pot ser perjudicial per a la salut.
En la majoria de casos 95%, l’obesitat infantil té una causa exògena, determinada pel desequilibri entre la ingesta i la despesa calòrica No existeix un consens internacional de definició estandarditzada d’obesitat infantil, com tampoc uns punts únics de tall que defineixin les categories de normopès, per la qual cosa els professionals utilitzen corbes i taules de referència vàlides i útils al seu entorn Per tal de poder establir comparacions internacionals, es recomana utilitzar les taules de l’Organització Mundial de la Salut, encara que a l’Estat espanyol, se solen utilitzar…
Santa Maria de Feners (Anserall)
Art romànic
Situació Antiga ermita, avui abandonada i sense culte, envoltada per un exuberant marc vegetal ECSA - M Anglada Aquesta capella és a una altitud de 1 250 m, en una cota 150 m més alta i al mateix vessant que el poble d’Argolell Mapa 34-10215 Situació 31TCG719999 Per anar-hi cal continuar el camí que surt d’Argolell cap a tramuntana durant cosa d’1 km L’ermita és a uns 20 m del camí MAB Història Poques són les dades històriques conegudes d’aquesta ermita En la visita pastoral del 1758 era una capella annexa de l’església de Santa Eugènia d’Argolell i el visitador féu constar que “és capella…
Castell de Peramola
Situació Aquestes filades de carreus a la façana d’una de les cases del poble són gairebé l’únic testimoni visible del que fou el castell de Peramola ECSA – V Roca Les restes del castell de Peramola es troben dins el nucli urbà, a la part més alta, al Cap del Carrer, en diversos edificis com el Casino i Cal Racó Mapa 34–12291 Situació 31TCG567578 Peramola és prop d’Oliana, a l’altre cantó del Segre S’hi accedeix per una carretera que arrenca de la comarcal 1313 MTV-VRM Història El lloc de Peramola és documentat des de l’any 1026 El seu castell fou llegat per Arnau Mir de Tost en…
Síndrome de Klinefelter
Patologia humana
Genètica
Hom denomina síndrome de Klinefelter el conjunt de trets fenotípics corresponent al cariotip 47,XXY, és a dir un individu de sexe masculí amb un cromosoma X de més En realitat, hi ha variants de l’alteració cromosòmica que originen traces semblants, per la qual cosa hom considera que la síndrome apareix en tots aquells individus que, tenint 47 cromosomes o més, tenen almenys dos cromosomes X i, com a mínim, un cromosoma Y d’aquesta manera, també presenta la síndrome de Klinefelter el cariotip 48,XXXY Es probable que hi hagi mosaïcisme, és a dir coexistència de cèllules normals i cèllules amb…
Climent Forner i Escobet
Literatura catalana
Cristianisme
Poeta i eclesiàstic.
Estudià al seminari de Solsona i fou un dels fundadors de L’Infantil S’ordenà de sacerdot en el marc del Congrés Eucarístic del 1952 i exercí el seu ministeri fins al 2024 Fou director del Full Diocesà del bisbat de Solsona La seva poesia, d’un gran rigor formal, aplega, alhora, mostres de la quotidianitat i elements metafísics i religiosos Els únics mots 1964, La rel més obscura 1970, Arondeta versos perversos 1973, La Benaurada 1975 i Àlbum de família 1980 Amb L’ull de Taüll 1983, començà a publicar, temàticament, el conjunt de la seva obra poètica Posteriorment, aparegueren…
,
La condesa María
Cinematografia
Pel·lícula del 1942; ficció de 76 min., dirigida per Gonçal Pardo Delgràs.
Fitxa tècnica PRODUCCIÓ CIFESA València REFERENT LITERARI Basat en l’obra teatral homònima 1925 de Juan Ignacio Luca de Tena GUIÓ GDelgràs FOTOGRAFIA Guillermo Goldberger blanc i negre, normal AMBIENTACIÓ / DECORACIÓ Emili Ferrer MUNTATGE Joan Serra MÚSICA José María Ruiz de Azagra SO Jaume Torrents INTERPRETACIÓ Lina Yegros Rosario, Rafael Durán Manolo, Margarita Robles comtessa María, Marta Santaolalla Clotilde, Camino Garrigó Rosalía, José Prada marquès, Leonor Fàbregas Clarita, Pablo Hidalgo Damián, Vicente Vega Luis Fernández del Olmo, Josep Acuaviva treballador del jutjat,…
Casanovas i Malet
Cinematografia
Distribuïdora.
Fou creada a Barcelona el 1909 per Josep Casanovas i Malet El 1913 s’associà amb Enric Piñol i Sánchez, i es constituí la distribuïdora Casanovas i Piñol, que es dedicà a la compravenda i al lloguer de tota mena de material cinematogràfic Casanovas i Piñol es convertiren en els únics agents espanyols de la Companyia Cinematogràfica de Portugal que proveïa les principals sales de Lisboa També formaren part de l’entitat explotadora de grans films Repertori Dulcinea El 1914 obtingueren la representació per a l’Estat espanyol, Portugal, Cuba i Amèrica Llatina de la Prometheus Films…
san
Etnologia
Individu d’un poble de l’Àfrica sud-occidental de la raça khoisànida, que constitueix l’element més primitiu de la regió.
Eren difosos probablement, en èpoques anteriors, per tot el sud d’Àfrica actualment resten reduïts a un petit nombre d’individus arraconats —per l’extensió successiva dels khoikhois i dels bòers— a les zones més inhospitalàries, principalment a l’àrea compresa entre els aiguamolls del riu Okavango i del llac Ngami, i de les terres àrides del Kaukauveld i de l’Omaheke, i, amb menys importància, per altres zones del Kalahari i al Namib Són, en total, uns 50 000 individus 1960, dels quals 30 000 a Botswana i 20 000 a l’Àfrica del Sud-oest Alguns grups de sans sotmesos a d’altres…
música d’Utrecht
Música
Música desenvolupada a Utrecht (Països Baixos).
La ciutat té una gran tradició de música sacra, i cadascuna de les seves nombroses esglésies és un centre musical nascut a l’Alta Edat Mitjana Ja al segle XIV, la catedral tenia un cor de tretze nens La tradició organística també era molt important Foren organistes de la seu Gijsbrecht Talp i el seu fill segle XV, Jan Riem segle XV, Peter Gerritsz 1479, Gerrit Petersz 1509, PJ Swart 1571, HH Bätz 1750 i Gideon i Christoph Bätz 1831 La família Bätz, molts dels membres de la qual ocuparen la plaça d’organista durant diverses generacions, fou rellevada, al segle XIX, per la família Witte El 1631…
Els procloròfits
Organització cellular dels procloròfits, en concret d’una espècie del gènere Prochloron , colonitzadora del conducte cloacal del didèmnid Diplosoma virens a paret cellular procariòtica, amb una membrana externa i una capa de peptidoglicà b membrana plasmàtica c citoplasma d nucleoide e sistemes tilacoïdals multilamellars sense ficobilisomes f carboxisoma Maber, a partir de dades de l’autor Els procloròfits constitueixen un petit fílum d’organismes unicellulars de gran interès teòric, que presenten una organització propera a la de les cianofícies, però que se’n diferencien pels pigments que…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina