Resultats de la cerca
Es mostren 273 resultats
Sociologia 2018
Sociologia
El populisme o el fantasma del feixisme Jair Bolsonaro va guanyar les eleccions presidencials al Brasil amb un discurs intolerant, clarament xenòfob, misogin i homòfob El fantasma del feixisme ha despertat novament a Europa Es tracta d’un feixisme light que no apareix a cara descoberta i es transvesteix de populisme Al segle XXI l’extrema dreta pren formes “amables” i un llenguatge diferent a la del feixisme de Hitler i Mussolini a la primera meitat del segle XX Tanmateix, la inquietud creix davant l’existència d’un feixisme latent a les societats contemporànies i de la deriva autoritària que…
Un any de COVID-19
Realització d'una prova PCR Antecedents i inicis de la pandèmia La pandèmia de la COVID-19 causada pel coronavirus SARS-CoV-2 és filla de la globalització La mobilitat de persones, de productes a gran escala, el canvi climàtic, la pèrdua progressiva de biodiversitat, la contaminació durant els darrers cinquanta anys han fet que un brot epidèmic esdevingui pandèmia en un temps molt breu Teníem moltes alertes, però no se'n va prendre consciència La infravaloració de fenòmens anteriors d’infeccions ha portat a l'emergència sanitària de la COVID-19 Igual que el canvi climàtic, la desídia ha…
desert

Distribució geogràfica dels deserts
© Fototeca.cat
Geografia
Regió generalment deshabitada a causa de les dificultats del medi.
El terme ha adquirit, però, un sentit geològic i biològic Hom ha proposat de definir-lo com el límit al qual tendeixen els climes mediterrani, tropical i continental Modernament en són considerades com les principals característiques la migradesa de les precipitacions i una absència gairebé total de fauna i de flora Així, el terme ha ampliat el seu contingut i engloba deserts freds, com ara el centreoriental d’Islàndia, deserts temperats, com els de la mar d’Aral, i deserts càlids, com és ara el del Sàhara Els deserts càlids i temperats es caracteritzen per temperatures extremes, amb una gran…
La riuada del 1957 a València
El barri marítim del Cabanyal inundat, València, 1957 GC El 14 d’octubre de 1957, el Túria eixí dues vegades de mare La fúria destructiva de les aigües provocà una catàstrofe de proporcions colossals, tot i que el desbordament calamitós del riu que banya València no constituïa cap novetat Amb tot, eixa riuada va assolir una importància excepcional D’una banda, les dimensions del desastre sorprenen encara per la seua enormitat De l’altra, aqueixa mateixa enormitat provocà la presa d’una sèrie de decisions que, a la llarga, afectaren notablement el model de desenvolupament urbà de València i de…
Galceran de Besora, almoiner de Ripoll (1377-1378)
El 16 d’octubre de 1377, la Cort reunida a Barcelona escollí els següents diputats i oïdors diputat eclesiàstic Galceran de Besora – Ripoll 1383, almoiner de Ripoll diputat militar Pere Desplà, cavaller diputat reial Ramon Sarrovira, ciutadà de Barcelona oïdor eclesiàstic Ramon Sarrovira, canonge de Barcelona oïdor militar Jaume Desfar, cavaller oïdor reial Ermengau Grimau, burgès de Perpinyà La Cort nomenà també una terna d’oïdors de comptes de corts anteriors, composta per Bernat Olives, ardiaca de Lleida, pel Braç Eclesiàstic Hug de Santapau, pel Braç Militar, i Antoni de Navés, ciutadà…
L’ensenyament de la química a Barcelona
Llibre de matrícula de l’Escola de Química de la Junta de Comerç, Barcelona, 1805-22 BC A la Barcelona de l’inici del segle XIX, les úniques institucions que impartien disciplines científicoexperimentals eren l’Acadèmia de Cirurgia i la Reial Acadèmia de Ciències Naturals i Arts, successora de la Conferencia Físico-Matemática Experimental instituïda el 1764 per professors i alguns deixebles del Collegi de Cordelles La Universitat, traslladada a Cervera el 1714, era la gran absent del panorama cultural de la ciutat La Junta de Comerç, amb la intenció d’apropar les disciplines científiques i…
Astronàutica 2010
Astronàutica
El 2010 va ser un dels anys menys brillants en el camp de l’exploració espacial, ja que l’activitat va ser una continuació rutinària dels anys anteriors El llançament de diversos satèllits comercials de telecomunicacions i militars va continuar al ritme habitual Sistemes d’impulsió La notícia més important va ser que l’Administració Obama va fer un canvi de política en el camp dels llançadors pesants per a substituir el sistema de llançadores, en considerar que la proposta feta per l’Administració Bush, el sistema Constellation, era massa car i arrossegava massa endarreriments Aquest sistema…
Les vagues de tramvies del 1951 i el 1957
Nota de premsa sobre la vaga del 1951 publicada a “L’Aurore”, París, 14-3-1951 Coll Part A desgrat de la fossilització del seu partit únic i de la mediocritat del seu personal polític, un règim franquista confós amb l’aparell de l’Estat, protegit per nodrits cossos repressius i resguardat, en última instància, darrere les forces armades, mantenia, durant els anys cinquanta, el control del territori i de la societat catalans sense gaires problemes Només l’excepcional aparició d’enfrontaments entre les diverses instàncies de poder, combinada amb circumstàncies locals de malestar agut, va donar…
Castell de la Guàrdia (les Llosses)
Art romànic
Aquest castell es trobava en la part del comtat d’Osona que passà als comtes de Cerdanya i finalment quedà vinculat al comtat de Besalú El terme del castell comprenia les antigues parròquies que formen part de l’actual terme de les Llosses, a més de la d’Alpens i de la de Sant Pere de Serrallonga, actualment de la comarca d’Osona Les primeres notícies sobre el castell i la família feudatària es troben documentades a partir de l’any 1017, quan un Bernat del castell de Guàrdia signà en el document de constitució del bisbat de Besalú, que féu el comte Bernat Tallaferro per al seu fill Guifré No…
Epidèmies: de la pesta negra al nou Herodes
La divuitena centúria no podia començar pitjor als Països Catalans Catalunya i les terres del Rosselló conegueren aleshores el triple i simultani flagell que delmava, cíclicament, les poblacions de l’era preindustrial, és a dir, la guerra, la fam i les epidèmies factors de mortalitat que redoblaven els seus efectes quan actuaven indestriablement I tanmateix, un cop acabada la guerra de Successió, i apaivagades les seves seqüeles, el tret sobresortint de la demografia catalana setcentista fou, precisament, un creixement sense precedents, tant per la seva magnitud com pel seu caràcter…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina