Resultats de la cerca

El lloc és esmentat ja el 1150, i la seva església dedicada a sant Antoni, des del 1371 hom bastia un nou temple el 1401 el bisbe Ramon Riu la convertí en parròquia el 1898 i canvià l’advocació a sant RamonAntic condomini dels vescomtes i de l’abat de Cardona, s’anà industrialitzant per la proximitat del riu i el 1926 hom hi installà la fàbrica de depuració de sals de la Unión Española de Explosivos, que donà lloc a la colònia del Salí de Cardona El nucli celebra la festa major el darrer diumenge del mes d’agost

La geografia física Cap de comarca, Solsona Es formada de tres elements diversos les terres mitjanes de l’alta Segarra , al S, amb les capçaleres del Llobregós i de la riera de Salo o de Matamargós, de les conques del Segre i del Cardener, respectivament les terres altes de la ribera Salada , al NW, amb les capçaleres de les rieres Salada i de Guardiola o de Pinell, ambdues de la conca del Segre i les terres altes de l’alt Cardener , al NW De N a S, dues àrees es diferencien clarament un sector muntanyós centra les terres situades al N de Solsona, amb altituds que oscillen entre els 900 i…

Escut de la ciutat en una clau de volta de la Seu, de vers 1328-53 BV – GSerra Síntesi històrica A la baixa edat mitjana el nucli urbà de la ciutat de Manresa ocupava els turons del Puig Cardener i el Puig Mercadal –on hi ha les esglésies de la Seu i del Carme, respectivament–, solcats pel Cardener i dos dels seus afluents, el Mirable i el torrent de Monteis, que des del segle XIV ja rebé el nom de torrent de Predicadors Malgrat l’existència de restes d’èpoques ibèrica i romana i que el nom de Manresa ja apareix en la documentació el 24 de juny de 889, el gran creixement urbanístic de la…

Situada dins l’antic terme del castell de Callús, al lloc de Boadella No degué passar de capella rural El lloc de Boadella és documentat des del 993 l’església apareix el 1025, quan hi havia una terra de Sant Pere a Viladelleva, però la notícia important la trobem el 1033, quan es produí una donació entre germans de la família Montcada d’un important alou compost de les esglésies de Santa Maria i de Sant Pere, amb cases, una torre que hi havia al puig de Sant Pere i uns molins que hi havia al riu Cardener Per les afrontacions creiem que el puig de Sant Pere és l’actual de…

Situació Un detall del mur de migjorn de Sant Andreu del Cavall, amb la porta original d’entrada al temple, actualment tapiada L Prat A l’extrem nord-oriental del terme municipal de Navès, es troba un dels indrets més feréstecs i alhora encisadors del Solsonès, solcat pel riu Cardener Els darrers anys ha estat notícia perquè aquesta vall ha estat motiu d’un polèmic embassament, com a alternativa del de Sorba Mapa 292M781 Situació 31TCG823607 Per la carretera indicada a Olius, partint de la de Solsona a Berga, al punt quilomètric 4,500, passant per davant de l’original cementiri d…

L’església parroquial de Sant Cristòfol, romànica, situada a 1360 m d’altitud és al centre del pla de Busa , superfície gairebé tabular Les capes alternants margoses i calcàries de l’Eocè, de cabussament quasi vertical a la serra dels Bastets, formen una flexió gairebé en angle recte vers el sud, fins a collocar-se horitzontalment sota el suau sinclinal de la serra de la Busa , situada entre el Cardener, l’aigua d’Ora i l’aigua de Valls, i envoltada per una cinglera cingles de Busa formada pel Capolatell, el Capolat, el Cogul 1526 m alt, on culmina la serra, els serrats de la Llebre i de la…

Situada en una de les balmes formades per l’erosió de les aigües del Cardener, on es recollia Ignasi de Loiola  a pregar i fer penitència durant el seu sojorn a la ciutat el 1523 i on escriví les parts essencials dels Exercicios espirituales El 1603 la marquesa d’Aitona donà a la Companyia els terrenys de la cova, damunt la qual, ampliada, fou construïda una capella La creença d’haver suat sang el 1627 el Crist de la Creu del Tort, venerat a la cova, n'augmentà la devoció dels fidels Del 1660 al 1678 hi fou edificada una torre per a casa d’exercicis espirituals Després fou…

La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX El resultat serà la construcció de cinc fàbriques, dedicades totes elles als filats i els teixits de cotó El que anomenem grup Gallifa tindrà diverses denominacions El comú denominador és la família Gallifa, amb diverses generacions representades en les diferents societats Manresa, la Seu i la fàbrica del Pont Vell, a principis de segle XX La família manresana dels Gallifa protagonitzarà una sèrie d’iniciatives industrials a la segona meitat del segle XIX Històricament, el…