Resultats de la cerca
Es mostren 429 resultats
Sant Climent d’Urús
Art romànic
Aquesta església és la parròquia d’Urús, que apareix esmentada per primera vegada en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document datat l’any 819, però que s’ha de considerar del final del segle X Urús, amb la seva església, va ser possessió del monestir de Sant Miquel de Cuixà Aquesta vinculació té el seu origen en els llegats que el comte Sunifred II de Cerdanya va fer a dit monestir en el seu testament de l’any 965, entre els quals figurava l’alou d’Urús Es tractava d’un gran domini muntanyenc de boscos i pastures com el que el mateix Sunifred donà a Sant Martí del…
Arxiu Capitular de la Catedral de Tarragona
Historiografia catalana
Centre que conserva la documentació relativa a la catedral de Tarragona i de les institucions que se’n deriven.
Les primeres referències del funcionament d’aquest arxiu daten de mitjan s XIV, quan en temps de l’arquebisbe Pere Clasquerí 1358-80 es dictaren unes normes d’ordenació Tanmateix, no fou fins al s XVI que se n’establí l’organització així, se sap que el 1519 hi havia un secretari de l’arxiu, un notari civil de la ciutat El 1527 s’acordà la construcció d’un habitacle per a situar-lo damunt del claustre, al lloc on hi havia l’antiga llibreria A través dels llibres d’acords hi ha notícia de la confecció d’un inventari el 1548, mentre que l’any 1552 s’ordenà l’arxiu i es construí un armari de…
Sant Ponç de Molers (Saldes)
Art romànic
Situació Vista exterior de l’església des del costat sud-est amb la capçalera a primer terme Al fons, el Pedraforca R Viladés L’església de Sant Ponç de Molers s’erigeix en un lloc molt bonic, en un collet que hi ha al serrat que separa el torrent de can Lluc del de Molers, davant per davant del Pedraforca i del poble de Saldes, a la dreta del riu de Saldes, entre el poble i Maçaners Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 254-M781 x 97,9 —y 76,6 31 TCG 979766 Per anar-hi cal agafar la carretera que va de…
Castell de Pallerols de Rialb (la Baronia de Rialb)
Art romànic
Situació Mur de migdia del recinte del castell, que es conserva en una alçada d’uns tres metres ECSA - V Roca Castell situat en un turó, al costat de l’església i de les cases abandonades del poble de Pallerols Aquest poble és situat a la part alta de la vall de Vilaró 820 m, vall lateral de la conca del Rialb Mapa 34-12291 Situació 31TCG523556 Actualment, s’hi pot anar per una pista de terra, que surt de Gualter i passa per Polig i, seguint la carena, arriba fins al poble de Pallerols 12 km Aquest itinerari restarà en part alterat per la construcció del pantà de Rialb També s’hi…
Sant Serni de Prats (Prats i Sansor)
Art romànic
Situació Sant Serni de Prats conserva només d’època romànica la disposició i una bona part del mur de tramuntana, reforçat amb contraforts ECSA - Rambol L’església parroquial de Sant Serni és situada al raval de Capdevila, el nucli més antic del poble de Prats Mapa 36-10 217 Situació 31TDG045913 S’hi arriba per la carretera local GIV-4033 que enllaça Alp amb Bellver de Cerdanya RMAE Història Una de les primeres mencions del lloc de Prats data de l’any 1086, en una escriptura per la qual Guillem Ramon donà a Guadall Gilabert l’alou de Vencilles, que afrontava per una part in villa Pratis De…
Castell de Mont-ros (Sant Ramon de Portell)
Art romànic
Situació Base de la torre del castell erigida al segle XI i espoliada a fi d’aprofitar-ne els materials ECSA-J Bolòs Les restes d’aquest castell són al despoblat de Mont-ros, situat en un petit turó al nord de Sant Ramon Mapa 34-14 361 Situació 31TCG644220 L’accés és possible, sense gaire dificultat, per una pista de terra que surt a la dreta de la carretera LV-3121 que porta a Gospí, poc després de deixar les darreres cases de Sant Ramon Molt aviat veurem davant nostre unes cases modernes abandonades, darrere les quals hi ha les restes del castell JRG-DRR-JIR-JMT Història No hi ha…
Castell de Josa (Josa i Tuixén)
Situació Fragment de mur, adossat a l’església parroquial de Josa, que es considera un vestigi de l’antic castell ECSA - A Villaró El seti de l’antic castell de Josa, avui ocupat per l’església parroquial de la vila, és situat en la part més alta del nucli urbà, que s’arrenglera en el vessant sud-oest del turó, al cim del qual es trobava el castell JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG863795 Història Tot i que el topònim del lloc de Josa data del segle X, no és fins l’any 1107 que es troba una de les primeres mencions documentals del castell de Josa, a redós del qual s’anà formant la població…
Santa Maria de Josa (Josa i Tuixén)
Art romànic
Antiga parròquia de Josa, actualment església del cementiri, amb el Cadí al fons ECSA - JA Adell Situació L’antiga església parroquial de Santa Maria és situada en el fossar del poble de Josa de Cadí, a uns 500 m del nucli urbà JAA-MLIC Mapa 35-11254 Situació 31TCG858797 Història La parròquia de laussa és esmentada en el document de l’acta de consagració de la Seu d’Urgell com a pertanyent a la vall de Lavansa En un document del 998, l’alou motiu de venda, situat a Cornellana, afrontava a llevant “in collo de Guuello de losa ” i en un testament del 1082, una de les deixes esmentades és un…
Castell de Queralt (el Pont de Bar)
Art romànic
Situació Escasses ruïnes d’aquest castell, de llarga història i pocs vestigis, conegut avui dia com els Castellots ECSA – V Hurtado No existeix avui dia cap castell al Baridà amb aquesta denominació No obstant això, la presència de restes importants del que va ser una fortificació en el lloc anomenat “Els Castellots”, i a molt poca distància del topònim Queralt, —associat aquest al coll de muntanya que es troba precisament a uns 900 m a sobre de les esmentades restes—, ens permeten afirmar que aquestes són el que queda de l’antic castell de Queralt Mapa 35–10216 Situació 31TCG865948 Per…
Sarcòfag de Leucadius (Tarragona)
Fragments A i B d’un sarcòfag similar al de Leucadius, de Tarragona Arxiu fotogràfic del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona - A Saludes Aquest sarcòfag es localitzà a la necròpoli paleocristiana de Tarragona l’any 1928, i ingressà al Museu i Necròpolis Paleocristians de Tarragona, amb el núm d’inv P 42 És de pedra calcària i fa 2,1 × 0,65 × 0,6 m El sarcòfag presenta el front dividit en cinc sectors rectangulars, el segon i el quart dels quals mostren quatre camps d’estrígils disposats simètricament en dues direccions, formant una màndorla en els punts de contacte Al centre hi ha una…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina