Situació
Fragment de mur, adossat a l’església parroquial de Josa, que es considera un vestigi de l’antic castell.
ECSA - A. Villaró
El seti de l’antic castell de Josa, avui ocupat per l’església parroquial de la vila, és situat en la part més alta del nucli urbà, que s’arrenglera en el vessant sud-oest del turó, al cim del qual es trobava el castell. (JAA-MLIC)
Mapa: 35-11(254). Situació: 31TCG863795.
Història
Tot i que el topònim del lloc de Josa data del segle X, no és fins l’any 1107 que es troba una de les primeres mencions documentals del castell de Josa, a redós del qual s’anà formant la població. Es tracta d’un conveni fet entre Galceran Mir i el seu fill Galceran d’una banda, i Ermengol Iozbert, fill del comte de Cerdanya de l’altra; en virtut d’aquest pacte, Ermengol els donà la potestat de “…ipsos kastros id est de losa et de Orsera…”, mentre que els dos Galceran de Pinós li donaren en canvi un honor que posseïen al castell de Gósol. Posteriorment, el 1132, hi hagué una nova convinença entre Galceran de Pinós i Miró Guitart Caboet sobre la tinença de la vall de Lavansa i els castells d’Ossera, Josa i Sant Romà.
Al llarg dels segles XII i XIII es va configurant el llinatge dels Josa, els quals, molt probablement foren castlans de la fortalesa com a vassalls dels Pinós.
Els barons de Pinós foren, segons la documentació conservada, els senyors eminents del lloc i castell de Josa; així doncs, quan l’any 1277 Galceran III de Pinós subscrigué el seu testament, esmentà com a propi aquest castell, el qual, entre molts d’altres llegà al seu fill. “Et dimito eidem G. totam dominationem et potestatem quam habeo…in castro de Josa etterminus suis..”. D’altra banda, hom té notícia que durant aquesta centúria el monestir de Sant Llorenç de Morunys tenia diversos alous al terme del castell de Josa.
Una darrera referència indica que Pere Galceran de Pinós, casat amb Marquesa de Fonollet, demanà l’any 1336 al rei Pere III la investidura feudal de determinats castells, entre els quals es fa menció del de Josa. Sembla que el monarca s’hi negà mentre no reconegués que els llocs del Quer Foradat, l’Espà i Saldes els tenia no pas per propi alou sinó infeudats pels seus antecessors. (AVB)
Castell
De l’antic castell de Josa avui no en queden vestigis inequívocament atribuïbles a les seves estructures, llevat de dos elements incorporats a l’obra de l’església, que fou reconstruïda l’any 1846.
Sota la coberta de l’església, en el seu costat nord es conserva un fragment de mur, obrat amb un aparell de carreu, ordenadament disposat, que no es correspon amb cap element de l’obra de l’església, i en el qual es conserven alguns nínxols de reduïdes dimensions i díficil significació; hi ha també alguns fragments de murs i arcs esparsos pel penyal, de filiació molt imprecisa.
A la testera de l’església, a l’W, es conserva un fragment de mur en el qual és visible la traça d’una volta de canó, i les cantonades d’una estança, possiblement rectangular, que podria correspondre, com el mur anteriorment esmentat, a l’obra de l’antic castell, cosa que posa en evidència les formes constructives de la fi del segle XI, o fins i tot del segle següent. (JAA-MLIC)
Bibliografia
- Miret i Sans, 1901, VIII, pàgs. 173-174; i Serra i Vilaró, 1930-50, vol. I-III, pàssim; Els castells catalans, 1979, vol. VI(II), pàgs. 1 172, 1 246 i 1 266; Riu, 1981, vol. IV, pàgs. 187-259.