Resultats de la cerca

Des de la tradició índia i grecollatina, la consonant ha estat considerada com un element articulatori dependent de la vocal d’això li ve el nom de consonant Al començament del segle XX, la fonètica experimental posà temporalment en dubte aquesta oposició que, tanmateix, s’ha conservat sempre en els manuals escolars La fonologia addueix que la consonant forma la part marginal en la constitució sillàbica, mentre que la vocal n’és la part nuclear Hom pot comprovar aquesta diferència de marge i nucli en mots com ara co-sa, a-la, fus-ta, etc Això no obstant, de molt ençà, hom reconeix també l’…

La M llatina, com gairebé tot aquest alfabet, deriva directament de les lletres grega i etrusca corresponents, alhora procedents de les formes fenícies La M clàssica romana constava de quatre pals, traçats en quatre temps el primer, vertical, descendent lleugerament de dreta a esquerra el segon arrencava de la part superior de l’anterior i baixava cap a la dreta el tercer era parallel al primer i finia a l’extrem inferior del segon i el quart començava a la part superior del tercer i anava parallel al segon, és a dir, en direcció descendent cap a la dreta El primer traç gairebé sempre tenia…

Com a tal, la síllaba mai no té significat i sempre és formada per un conjunt de fonemes jeràrquicament relacionats, tot i que hi ha signes d’una sola síllaba i síllabes d’un sol fonema La identificació i el reconeixement de la síllaba, malgrat la seva simplicitat intuïtiva en el cant i en la poesia, no ha rebut fins fa poc temps una confirmació experimental Durant molts anys, alguns, com G Panconzelli, P Menzerath i A de Lacerda, havien arribat a negar-li una existència determinable Altres, com E Sievers, W Viëtor i O Jespersen, la definien com un màxim de perceptibilitat entre dos mínims…

El concepte alta fidelitat és, de fet, un concepte de qualitat cadascun dels components bàsics de la cadena "presa de so-reproducció de so" ha de limitar-se a manejar el so sense modificar-lo, és a dir, que tant l’equip de reproducció com el d’enregistrament i el suport del so disc o cinta magnètica han de complir la seva comesa amb precisió Actualment aquesta precisió ve definida en els seus mínims per la norma alemanya DIN 45 500 i les normes nord-americanes IHF Standard En el cas d’un micròfon , la seva qualitat o alta fidelitat serà definida per la semblança entre el senyal acústic que l…

Molts instruments presenten propietats semblants o funcionen d’acord amb els mateixos principis físics Per això és útil classificar-los en famílies segons criteris unificadors Aquests criteris poden ser acústics o organològics El criteri acústic habitual, o classificació acústica, es relaciona amb el tipus d’actuació de l’instrumentista sobre l’instrument En aquest cas, s’obtenen dues famílies els instruments de règim lliure i els instruments de règim autoexcitat Els primers demanen només una actuació puntual i curta de l’instrumentista per tal de produir el so En termes físics, això equival…

Aquests conceptes són una analogia dels termes fonètica i fonologia, que es fan servir en la lingüística Es tracta d’una disciplina pont entre la música i la tecnologia musical, propera a aspectes de l’enginyeria També s’aplica aquest terme a la ciència que tracta de la utilització d’ultrasons en exploracions mèdiques i veterinàries Centre de Sonologia de la Universitat de Glasgow El primer Institut de Sonologia s’establí a la Universitat d’Utrecht, com a successor del laboratori de música electrònica Natlab, que havia estat creat per Philips Indústries a Eindhoven el 1952, per a la…

També s’anomena així la notació musical dels sons en una tessitura diferent de l’original, tot mantenint-se invariable la distància relativa entre els sons En la música tonal, aquesta acció permet reproduir la música en una altra tonalitat L’origen de la transposició es troba en l’adaptació d’una mateixa melodia a les diferents tessitures de les veus que la interpreten Com que una veu més aguda sol cantar entre una cinquena i una octava per sobre de la més greu, per a acomodar-la al seu registre haurà de cantar la melodia a la distància d’un d’aquests intervals respecte de la notació original…

La indústria surera catalana es concentra a les comarques de l’Empordà, la Selva i el Gironès, al voltant dels boscos d’alzina surera Però la producció catalana de suro serà molt aviat insuficient i se n’haurà d’importar d’altres zones de l’estat —Andalusia i Extremadura— o de l’estranger —Portugal, el Marroc i Algèria— La principal aplicació del suro era la fabricació de taps Uns taps que es destinaven a ampolles de vi, xampany, cervesa o licors i que tenien com a principals clients els productors d’aquestes begudes alcohòliques França, Alemanya, la Gran Bretanya, el mateix estat espanyol,…

En la classificació Hornbostel-Sachs, aeròfon de columna del tipus trompeta cromàtica amb vàlvules o pistons El so és generat per la vibració dels llavis de l’intèrpret, que és recollida per un broquet metàllic, en forma de copa de fons semiesfèric i profund, que pot separar-se del cos de l’instrument Per a fer-la sonar, els llavis han d’estar relaxats i només necessiten tensió per a fer els sons més aguts Requereix, això sí, l’emissió i la renovació constant d’una gran quantitat d’aire, pràcticament una respiració per cada nota, amb l’excepció dels passatges lligats, i la preparació de l’…