Resultats de la cerca
Es mostren 611 resultats
Afinitats i disparitats amb Castella i Portugal
Art gòtic
Interior de l’església del monestir cistercenc de Santa María de Valbuena Es tracta d’una fundació d’Estefania, filla del comte Ermengol V d’Urgell © IMAS En intentar establir les possibles connexions o afinitats entre l’arquitectura gòtica catalana i les construccions que durant aquest període es realitzaren als antics regnes de Castella, Lleó i Portugal, en lloc d’influències i intercanvis s’aprecia com a valor més destacable la disparitat, fruit de la utilització de diferents models arquitectònics Mentre que Catalunya es mantingué dins l’àrea del gòtic meridional i creà un estil amb…
castell monestir d’Escornalbou
Vista del monestir i castell d’Escornalbou, sota el turó de Santa Bàrbara
© Fototeca.cat
Castell
Monestir
Antiga canònica augustiniana (Sant Miquel d’Escornalbou); se situa en un replà enlairat del turó triàsic de Santa Bàrbara (del nom de l’ermita que el corona) o de la Mola (muntanya d’Escornalbou, 649 m alt.), contrafort oriental de la serra de l’Argentera, al municipi de Riudecanyes, al límit amb els de Vilanova d’Escornalbou i l’Argentera (Baix Camp).
L’edifici De l’antic monestir només es conserva, d’època romànica, l’església canonical, l’àmbit del claustre i una part de les estructures de l’ala est del claustre, on hi ha la sagristia i la sala capitular La resta de les construccions corresponen a les obres que a l’inici del segle XX hi va dur a terme Eduard Toda, les quals donen al conjunt un aspecte certament fantasiós Interior de l’església del monestir d’Escornalbou © Alberto González Rovira L’edificació més notable és l’església, formada per una sola nau coberta amb volta de canó de perfil apuntat i tancada a l’est per un absis…
Santa Margarida de Peranera (el Pont de Suert)
Art romànic
Situació Ermita situada sobre un esperó rocós que domina la vall de Peranera MÀ Font L’ermita de Santa Margarida és situada a uns 1 600 m d’altitud, sobre un aflorament rocós pròxim al lloc de confluència d’aigües que baixen del barranc de la font Grossa i del de l’Espluga o Santa Margarida Des d’aquest punt es pot gaudir d’una magnífica panoràmica de la vall de Peranera Mapa 33-10 214 Situació 31TCH212011 Per a arribar-hi cal agafar la pista que porta a les mines d’hulla de Peranera en direcció a Erillcastell fins a trobar la borda de Puiol Des d’aquí un camí mena a l’ermita de Santa…
Sant Sadurní de la Fabregada (Vilanova de Meià)
Art romànic
Situació Fragment de l’interior del mur nord d’aquesta malmesa església, amb els arcs formers i les pilastres que sostenien els arcs torals ECSA - AM Vilarrúbias Les ruïnes de l’església de Sant Sadurní són pocs metres a l’esquerra de l’esvoranc on hi ha el castell de la Fabregada Per a anar-hi, cal seguir el mateix itinerari que s’ha indicat en la monografia precedent JAA Mapa 33-12290 Situació 31TCG382539 Història Aquesta església antigament tenia les funcions de parròquia del terme del castell de la Fabregada, les quals perdé posteriorment Depengué del priorat de Santa Maria de Meià fins a…
Sant Bartomeu (Martorell)
Art romànic
Situació Gravat de Gabriel Bodenher de principis del segle XVIII on és visible el teulat de l’antiga capella La capella de Sant Bartomeu era situada al solar de l’antic escorxador, prop del pont del Diable, al qual donà nom durant l’edat mitjana Història Desconeixem la data de la seva fundació, però sí que sabem que ja existia el 1208 El culte a sant Bartomeu era introduït al nostre país des de mitjan segle X A la segona meitat del segle XVIII hom creia que aquesta capella havia estat la primera església de Martorell, i que després, durant la invasió sarraïna, havia estat convertida en…
Sant Iscle i Santa Victòria de Talltendre (Bellver de Cerdanya)
Art romànic
Situació Mur meridional de l’església, amb la seva porta d’entrada ECSA - A Roura Aquesta església és la parroquial del poble de Talltendre, llogaret enlairat a la dreta del Segre i arrecerat al turó de la Llacuna Mapa 35-10 216 Situació 31TCG985955 Per a anar-hi cal agafar una carretera de muntanya que surt de Bellver en direcció N i que passa per Ordèn RMAE Història L’esment més antic d’aquesta església parroquial es troba en l’acta de consagració de la Seu d’Urgell, document pretesament redactat el 819, però que en realitat reflecteix l’estat de la diòcesi d’Urgell al final del segle X Per…
Santa Llúcia de Tragó (Peramola)
Art romànic
Situació Vista general de l’església de Santa Llúcia de Tragó des del costat sud-est, amb els absis ornats amb decoració de tipus llombard ECSA - JA Adell Aquesta església és situada a uns 500 m del poble de Tragó, aigua avall del riu, al costat del cementiri, un xic allunyada de la població Mapa 34-12291 Situació 31TCG592577 A Tragó de Segre s’arriba per la carretera que porta a Peramola JAA Història El lloc de Tragó formà part, fins a la fi de les senyories, de la baronia de Peramola, que pertangué fins al segle XV als Peramola Les referències històriques sobre aquesta església són força…
Castell de Sant Iscle (Vidreres)
Art romànic
Situació Torre circular d’un dels angles del castell, reforçada i revestida més tard per un altre contramur circular F Tur Aquest castell, aturonat als primers contraforts de la serralada del litoral, és situat a uns 2 km a llevant de la població de Vidreres Mapa 365M781 Situació 31TDG828264 Per arribar-hi cal agafar un camí de terra davant la carretera de Vidreres en la seva unió amb la de Llagostera, que passa pel costat del club hípic, vorejant camps de conreu i després bosc, fins arribar al vessant de llevant del turó, des d’on s’enfila un petit camí que mena al castell ACC Història Al…
Mare de Déu de la Guia o capella d’en Marcús (Barcelona)
Art romànic
Situació Aspecte exterior d’aquesta capella fundada pel burgès barceloní Bernat Marcús al segle XII ECSA - M Catalán L’antiga capella de la Mare de Déu de la Guia, també coneguda com a capella d’en Marcús, es troba en el centre històric de la ciutat de Barcelona, en la placeta de Marcús, situada en la cruïlla dels carrers Carders i Montcada JAA Història Aquesta capella fou bastida vers mitjan segle XII gràcies a un llegat del burgès barceloní Bernat Marcús Tingué al principi un caràcter d’església cementerial, ja que un temps abans de la seva construcció, el mateix Marcús havia donat unes…
Sant Aciscle de Trullars
Art romànic
Situació L’església parroquial de Sant Aciscle presideix el poble de Trullars, situat a la dreta de la Canta-rana Mapa IGN-2548 Situació Lat 42° 36’ 47,4” N - Long 2° 48’ 31,2” E Aquesta localitat dels Baixos Aspres és 19 km al sud-oest de Perpinyà S’hi arriba per la carretera N-9 i la D-612, la qual cal agafar a la cruïlla del mas Sabole PP Història Trullars Truliars figura entre els dominis que Rotruda, filla de Berà I —comte de Rasès i de Barcelona— i vídua d’Alaric —comte d’Empúries—, cedí, el 9 de novembre del 844, al seu fill Auriol Segons aquest document la villa era cedida amb tots…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- 14
- 15
- 16
- 17
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina